Creativitat

L’alumnat de 1r i 2n d’ESO no poden fer vaga. Els de primer tot just començat el curs i acabats de sortir de l’ou de la primària aguanten bé. Però els de 2n que ja porten un any de mili també volen no venir a l’institut o com a mínim no fer classe. I d’aqui surten mares trucant dient, a tall d’exemple, que la seva filla li ha dit que divendres només hi haurà un professor a l’institut. Li explico que la directora enviarà un mail explicant la situació de divendres. La directora treu el cap i pregunta-Més mares?, pregunta -Si, i li explico el que m’ha dit, es posa a riure i contesta-Els meus alumnes m’han dit que que si es passen el dia al pati jugant els hi justificaré les faltes. I entre la directora, el secretari i servidora de vostés em fet repàs a les boles que els alumnes de segon intenten colar als pares i docents cada cop que hi ha una vaga #imaginacióalpoder

Continuarà…

Entropia

A la secretaria s’està arribant a uns nivells de desordre que riu-te’n tu de l’entropia de l’univers que surt als documentals. Entre (futures)vagues, mobilitzacions, alumnat emprenyat per el NOFC, alumnat que demana la lluna, docents que estan esverats per se i els altres que s’esveren per contagi no hi ha qui faci res. La pila de coses per fer augmenta exponencialment, per allo que els papers i les carpetes quan estan sols crien i es reprodueien com gremlins passats per aigua. Total que passen els dies, s’acosten els terminis i el més calent és a l’aigüera #vullordreicalma

Continuara….

Interrupcions

I, estava jo tota decidida a treurem els certificats de sobre quan, arggg, no puc entrar al servidor. Anava a llançar el PC per la finestra quan la meva companya diu -Jo tampoc puc entrar-hi. Li envio un whatts al coordinador informàtic que és més fàcil que intentar localitzar-lo pels mitjans habitals i ve. No pots entrar, pregunta esverat? No, no podem entrar i ha deixat anar un sospir d’alleujament mentre feia cara de preocupació. Al cap d’un moment ens truca i sembla ser que el problema era que havia saltat una cosa d’aquelles del quadre elèctric. Amb el problema resolt he intentat arribar als certificats, però ha estat en va. Interrupció darrera interrrupció. Cap al final del matí, quan ja veia la llum i els certificats truquen del Departament. Que havien enviat un correu a la directora i que necessitaven unes dades, que ja tenen i noseque d’un document al drive. Al final li he dit que m’ho enviés a mi que ja li passaríem les dades #aixínoespotacabares

Continuarà….

Beques

Em sembla molt bé que el Ministerio doni ajuts per als estudis postobligatoris, però el que no em sembla gens bé són els putos certificats que demanen. A veure, haver de calcular a ma les notes de primer és un drama. A batxillerat encara, perquè tot val el mateix, però els cicles formatius, són una creu. Has de calcular la nota de cada UF o MP ( per als llecs en la matèria vol dir unitat formativa i módul professional). I després calcular la nota final. I vinga a sumar multiplicar i dividir una pila cops per cada alumne i ponderar el percentatge de noseque. Miri Ministerio, o ens donen una aplicació que funcioni i ho calculi soleta o la beca ens l’hauria de donar a nosaltres per pagar-nos un spà un cop acabats els certificats. #putoministerio

Continuara….

Col·lapse

Que hi hagi un conserge de baixa és un daltabaix dels grossos. Com que només n’hi ha dos, per la tarda no hi ha ningú a consergeria i avui m’ha tocat a mi de “conserge de guàrdia” I clar, avui ha passat de tot. Un que s’havia deixat unes eines de soldar d’un curset, per sort hi havia claustre i els docents estaven tots junts. Uns altres que venien a no se que i que si les claus del taller…Al final els he donat les claus del Secretari i que s’ho fessin. El condemnat a galeres és el que menys feina ha donat perquè ell solet ha agafat les claus que necessitava i ha marxat a fer la seva feina (o no, ves a saber) Però quan ha arribat el transportista amb uns matalassos pel gimnàs i es negava a portar-los se m’han acabat els torrons i en mig del claustre li he etzibat al Secretari que s’entengués ell amb el transportista. I més senyors i més. El meu planning de la tarda se n’ha anat a can pistraus #col·lapseaconsergeria #vullmésconserges

Continuarà….

Amor

Després que tots els ordinadors poguessin imprimir, el meu s’ha revoltat. Apa, toca trucar els informàtics que s’ho mirin. I baixa l’informàtic, s’ho mira i remira, toqueteja per aquí, instal·la coses per allà i e voilà! l’ordinador imprimeix. Marxa l’informàtic i sant tornem-hi. Apa torna a trucar. La cara de desesperació de l’informàtic començava a fer patir. Torna a posar-ho tot en ordre. Imprimeix. Marxa i deixa d’imprimir. A final ha decidit emportar-se’l per formatar-lo. Un cop desat tot el que tenia en local, l’ha desendollat i se l’ha endut cap al zulo dels informàtics. Juraria que mentre el meu ordinador estava en braços de l’informàtic feia cara (si els ordinadors poden tenir cara) de felicitat #aixòésamor

Continuarà….

Correus

La conspiració en forma de refredat que amennaça amb fer caure tot el personal, té efectes secundaris. Entre ells que com estem en quadre m’ha tocat anar a correus. I mira, allà sembla que també ha arribat la passa. Quan a l’entrar he vist que gairebé no hi cabia, m’ha caigut l’ànima als peus. Perquè entre els que recollien paquets, els que els enviaven però el codi de barres no quadrava, els de vull carregar el mòbil i totes les operacions que es poden fer a correus reunides en una fila i només una persona atenent era per marxar. Però no podia. Com que el Secretari no hi era per anar als ST havia d’enviar-ho tant si com no. #stress

Contiuara…

Stasi

Després de deixar la sala de vsites neta i polida, abans de marxar li vaig deixar una nota al secretari demanant una partida per voltaren. Aquest matí m’he trobat una carona emoji embolicada per regal i quan ha arribat m’ha donat un espray calmant. Es que te l’has d’estimar per força a aquest home. I fins aquí la part positiva del dia. Quan ja havia canviat les matèries a l’Esfer@ d’un alumne i fet la resolució surt la directora dient -No, a aquest no se li pot canviar. Apa a desfer el que havia fet. De cop no podem entrar al servidor. Drama al canto. Truquem a l’informàtic que després de remenar molt ens fa un pedaç per accedir-hi. -Però podrem imprimir? -No, i les dues alhora diem -Doncs necessitem imprimir. I tot ha sigut anades i vingudes de l’informàtic del switch al nostres ordinadors fins que al final ha dit: -Hem fet la nostra feina, però com que tot ho controlen des de Barcelona fins que ells no premin el botó no podreu imprimir. Control dels ordinadors, de l’accés intern…El Departament sembla l’Stasi

Continuara…

Baldada

Avui que semblava que l’ambient estava tranquil he decidit començar arxivar. Un cop fetes les piles, començo a arxivar, però com que els expedients dels exalumnes els vam posar en uns calaixos buits de qualsevol manera la cosa es feia difícil. Deprés de posar-los per ordre alfabètic començpo a arxivar i DRAMA. Falten 3 expedients. #catàstrofenuclear #apocalipsizombi i la #fidemón tot alhora. Els trec del calaix, els puntejo, me’ls miro i remiro, però res, segueixen faltant-ne tres. Com que era l’hora de dinar he marxat tot pensant que després, mentre els docents estaven entretinguts en les seves reunions els buscaria. En tornar em trobo el secretari a la sala de visites, armari de material i lloc on deixar trastos tot en un, mirant-se un armari amb cara de desesperació. Al final ell ha marxat a una reunió i jo m’he quedat allà movent capses fins que al final he entaxonat totes les andròmines que calia desar. #esticbaldada

Continuara…