Capítol IV La pantalla

Per fer-me les coses fàcils, el meu home va deixar un pot amb llapis, bolis i  altres estris d’escriure a la taula del menjador. Vaig agafar un llapis del pot per portar-lo cap a la tauleta de l’ordinador i no vaig tenir més genial idea que anar marxa enrere i la cadira va topar amb la pantalla, una pantalla gran adequada per persones amb la vista cansada, però que no lliga amb la mini-taula. Resultat vaig tombar la pantalla, afortunadament, el poc espai de queda estava farcit de trastos, llibretes, cendrer, mòbil…i la pantalla, tot i estar subjecta a la llei de la gravetat (Newton hagués pogut descobrir alguna altra cosa) va anar lliscant cap al terra, arrossegant amb ella, llibreta, mòbil, cendrer…. Vull una cadira d’ordinador amb radar de proximitat i retrovisors!!! #camèradevisiótraseraJA

Els Patrons

Els Patrons d’en Joan Lopez Rovira (https://www.patreon.com/valruspines) som un grup de gent molt eclèctic, però molt, però tots desitgem que pugui publicar la seva novel·la Res a Perdre. I en plena discussió de si un Verkami, no que la gent està cansada, que si Un Tot Suma, aix que és més del mateix, que això de pidolar diners no és per mi, que si et calen més patrons que si tal que si pasqual, en Joan ha obert el primer capítol de la seva novel·la.

No no faré spoilers, millor comenceu a llegir, però aviso ENGANXA

Res a Perdre

https://www.patreon.com/posts/capitol-1-de-res-6449841

Memòries d’un peu trencat Capítol III Les crosses

El meu home em va dir que ens deixaven unes crosses. Després d’estar tot el dia esperant amb més il.lusió que quan de petita esperava els Reis d’Orient, va arribar el mau home amb les crosses. Agafo les crosses i sort que tenia el sofà al costat que ha evitat una més que imminent caiguda. He tornat a la cadira i he mirat a veure si és que calia posar piles o carregar bateries, però res de res. Ni forat per les piles ni port USB. Conclusió això de les crosses #noésortotelquelluu

El perquè de Tieta Varenu.

Al twitter molts busquem una marca que ens identifiqui més enllà del nom i quan van començar a fer servir el malnom de «tieta» per anomenar un grup de gent, i trobant que potser se’n feia un gra massa, vaig començar a signar algunes piulades amb #tietaqueca. Més endavant i sent molt fan de l’Alvarito @da_pedralbes i els seus VARENU vaig contactar amb VARENU @marchandaising i em vaig comprar una samarreta VARENU. Cosa que vaig comunicar immediatament a un grup d’irreverents piuladors, @trinitro @octavi1 @esparver @MarArabia_ (ella no és irreverent, o si ves a saber) i en @PerGarriga. Va ser aquest darrer que va dir #tietaVarenuPower i vaig decidir que seria #tietavarenu .

Memòries d’un peu trencat. Capítol II Despertar inusual

Aquest matí tot just sortir del llit mig emboirada per la son, veig al meu fill que saluda i em diu en veu baixa una amiga s’ha quedat a dormir i ara s’està dutxant, mig adormida i ell parlant fluixet ho ha hagut de repetir dos cops fins que les paraules han aconseguit travessar la barrera de la son i arribar la meu cervell. He pensat que caldria preparar més cafè i quan entro a la cuina em trobo el terra ple de restes de gamba. El Trekkie (gat) ha pujat a la cuina aquesta nit i ha mangat un cap de gamba que havia quedat de fer una salsa, i ha deixat mostres del seu delicte per tot el terra de la cuina. És moooolt difícil netejar el terra des de la cadira de Capità Picard, #parauladescaut

Capítol I La caiguda

Les cadires amb rodes estil Picard tenen vida pròpia (com els teclats i els autocorrectors) i ahir va decidir no deixar-se ocupar. Amb la qual cosa, mentre jo intentava seure, la cadira fugia i vaig acabar fent el ridícul asseguda a terra. I mentre marit i fill m’aixecaven del terra amb un somriure sorneguer a la boca, m’esbroncaven per no estar-me quieta. La que es movia era la cadira!!! Es una #injustícia #calimerostyle

L’inici

Tot va començar amb un peu trencat. Dona de poca paciència vaig començar a escampar el meu neguit al twitter, per no torturar més els de casa i de sobte m’arriba un DM de la persona que menys m’ho podia esperar dient-me: Envia DM, la resposta era cantada, i amb un no vull destorbar, un a mi em va bé que em distraurà de les meves cabòries li vaig enviar el primer DM

-Si vols t’explico els meu rallies per casa amb la cadira de l’ordinador. Estic entre Sébastien Loeb i Carlos Sainz…

-Explica, explica

-El meu home (una meravella de persona) m’ha comprat una cadira d’ordenador nova (sembla la cadira del Picard) però corre molt (sector Loeb) i a voltes topo contra el marc de les portes(sector Sainz) Sóc una #tietavarenu sense carnet

Continuarà…

Pròleg, o agraïments o alguna cosa per l’estil

La vida dóna moltes voltes, fins i tot massa voltes. Com molta altra gent sempre havia pensat fer un bloc, però tot quedava en pensar-ho. Un peu trencat fa canviar molt les coses.

Tot va començar amb un escrits per distreure un amic que ho passava malament i també compartir-los amb els Patrons d’en Joan Lopez Rovira. ( https://www.patreon.com/valruspines )

Que si fes un bloc, si no se com es fa, que això no és per mi, i llavors l’ Enric Pineda es va oferir a ajudar-me. Més que ajudar-me ho ha fet tot.

I ara sóc la flamant propietària d’un domini i disposada a començar l’aventura de tenir un bloc, amb l’únic objectiu d’arrencar un somriure a qui el llegeixi.

Tieta Varenu