Autor: Tieta Varenu

El SII és un altre aplicatiu que serveix per enviar al Departament les dades que hi ha al SAGA. Perquè tot ho has d’entrar al SAGA però aquest no deixa anar una dada ni per mal de morir i cal crear altres aplicatius tots igual de mal dissenyats per tornar a entrar les dades que ja tenen, com si la gent no tingués res més a fer. Sembla ser que això del SII ho portava el Ricard i ningú sap de que va. Després de trucar al SAU ens hem quedat igual que abans perquè allà tampoc en tenien ni idea. Al final, tipa i cuita perquè el manual d’instruccions està fet perquè l’entenguin enginyers en informàtica i no administratives he enviat un correu als d’estadística del Departament reclamant un manual comme il faut. Tinc el pressentiment que això acabara malament #putosaplicatius

Donar notes, preinscriure i matricular alhora és certament impossible. Bàsicament perquè l’accés (aturada per rascar) aquell és complicat. Cal fer tot de processos, entre ells entrar les mateixes dades dos cops i clar, no li demanis miracles que no en fa. O sigui que els fulls de matrícules i dades bancàries els hem fet a ma, però clar, no surten ni convalidacions, ni descomptes per família nombrosa ni res de res, amb la qual cosa cada alumne que tenia una especificitat en la matrícula, que gairebé són tots, o marxava amb la matrícula a mig fer o amb una esmena de l’import de la matrícula feta amb boli, cosa que queda de tot excepte cuqui. Per acabar-ho d’adobar avui no se sap per quin misteri no hem pogut accedir ni al SAGA, ni al DOGC ni a res de res #cosesquepassen

Com que els alumnes dels cicles ERE viuen fora del SAGA tenim un Accés (aturada per rascar la granissada que em provoca aquest programa) que es certament útil, però complexe de fer anar, sobretot si no tens instruccions i has d’anar provant. La meva companya que té més paciència ha quedat nominada per entendre’s amb ell. Davant les presses per entregar butlletins i certificats vam provar de començar a treure els dels alumnes que ja tenien totes les notes. Tot era en va, allò només donava error darrere error. Ensumant la tragèdia vam fer un pla alternatiu d’excel amb document combinat per sortir del pas, però al final amb totes les notes posades i encara no sabem com, l’accés va deixar anar butlletins, certificats i actes d’avaluació. #vivimalímit

No es pot anar a treballar en mode rubia però com que ningú em fa una nota a l’agenda doncs cap a l’institut falta gent, més que res perquè la meva companya tenia formació i s’havia de pagar la loteria. He anat a buscar diners al banc i el caixer per molt que li demanes l’import d’una determinada manera t’ho dóna com li surt d’allà i clar en arribar al despatx, enlloc de comptar els diners m’he posat a fer paquets per no haver de fer filigranes alhora de pagar. Total que entre que jo no estava gaire fina i que de cop em faltaven diners he tingut un atac de pànic col.lapse i vull amagar-me en un racó tot en un. Un cop tancat l’horari de pagament i fent recompte faltaven diners, jo ensorrada en la més vil misèria, el secretari cagant-se en el banc i els caixers per no donar el que se li demana i la meva companya que quan ha tornat intentava consolar-me. Quan ja era a punt de marxar i regirant la bossa per enèsim cop no fos cas què…ha sortit el cartutx de monedes que faltava!!! #quindiamésdramàtic

Semblava que avui fos dimarts i tretze. La meva companya havia d’anar a la formació d’Esfer@ i un cop enllestit a tota pressa unes tasques pendents i gairebé empassar-se l’esmorzar ha marxat. Al cap de poc torna i amb cara de sorpresa pregunto que ha passat? Diu res, jo també faig rubiades, la formació és demà, havíem confós el dia. Tornem a les nostres tasques, entre elles intentar sol.licitar el certificat digital, que després de perdre tot el temps del món ho hem hagut de fer amb l’explorer, que estava molt content de poder veure món perquè no el fem servir mai, i així anar passant el dia fins que de cop algun bitxu d’aquests que tomben per l’institut ha decidit visitar-me i he hagut de marxar feta un moc cap a casa #putodimecres

El matí ha començat amb la cap d’estudis d’FP que sempre va de bòlit intentant imprimir un arxiu des d’un ordinador amb Ubuntu, que no s’estima gaire amb la impressora i sempre fa perdre temps. Sempre li dic que quan tingui pressa (cosa habitual en ella) imprimeixi des del meu ordinador, però no hi ha manera i clar sempre acaba sent un drama. Hem seguit amb el tema loteria. Aquest any la loteria que han venut els alumnes de 4t per finançar el viatge de fi de curs ha sortit premiada. No molt, però clar, cal abonar l’import de les butlletes. Com que el secretari des que van entrar a robar a l’institut no vol tenir efectiu ha restringit el pagament a 200 butlletes per dia, cosa que un cop han vingut quatre avis amb gairebé dos talonaris sencers cadascun han copat els recursos econòmics i apa passat la resta de l’horari de pagament dient que fins demà no podem pagar més. Hi ha qui ho entén i qui fot una escandalera de collons #mortalaloteria

Avui encara no havia posat el cul a la cadira, literal, que ja m’han demanat allò que m’havies d’imprimir, ara, ara un moment!!! Total que baralla’t amb un excel exportat d’un mierdiaplicatiu i que després de fer baixar tots els sants, qualsevol dia anirem a fer una birra amb els sants, i d’intentar la quadratura del cercle he tirat pel dret i ho he imprès en A3. Després d’entregar-ho, he tornat al SAGA a veure si podia treure un llistat de les optatives del 2n trimestre per comprovar que estan ben entrades. I no, allò no funcionava, em sortien els alumnes del primer i del segon a cada optativa. Llum, foc, destrucció i quan derrotada he decidit que calia trucar al SAU i li explicava a la meva companya el que em passava s’ho mira i pregunta: I posant només segon parcial? I jo amb cara d’imbècil Què??? No havia vist un desplegable que et permet triar el trimestre #fentrubiades

Tot buscant un model per fer un document, hem començat a trobar coses. Hem decidit fer tria i llençar papers o arxivar-los segons el cas. Els d’arxivar ha estat fàcil, però quan ha arribat l’hora de llençar, ai las! ai no se, mira que si després fa falta, uy això no que són justificants de pagament (de l’any de la picor) i no se sap mai, no aquests no que es informació que encara és vàlida, i la pila de llençar ha anat baixant al mateix ritme que creixia la de documents per guardar. Total que després dues hores llargues de mirar i remirar, excepte un parell de documents repetits estem igual que al començament. Vist que això de llençar no se’ns donava gens bé hem començat a mirar la documentació de la formació de l’ Esfer@ i té pinta que la formació acabarà sent un curs de comptabilitat enlloc d’un curs de com fer anar el programutxu dels pebrots #nopapersnoparty

Avui ha estat un dia peculiar, per definir-lo d’alguna manera. El conserge, no sabem per quin motiu, s’ha entestat que la directora no hi era. Ella que s’ha passat el matí al despatx esperant professors i algunes trucades estava molt intrigada doncs tenia a l’agenda aquestes entrevistes. Al final a començat a trucar i buscar ella mateixa els docents i tothom li deia el mateix, però si ens han dit que no hi eres. Quan ja havíem superat una mica l’estat de desconcert, a una petició de substitució d’una docent que està malalta el departament ens respon que de substituts d’aquesta especialitat no en tenien, que si no ens aniria bé un docent d’una altra especialitat, com qui diu miri jaquetes no en tenim però si vol un jersei… Ens hem quedat tots amb una cara de “però estan bojos o què?” A veure, com se’ls pot passar pel cap dir això? #estemenestatdexoc

Avui era el dia d’entrega dels treballs de recerca, això vol dir que per entrar al despatx he hagut de travessar una pared humana feta per alumnes de segon de batxillerat, que una altra cosa no, però a les vuit del matí ja tenen el volum posat a tota pastilla. Allò era un pandemònium. Organitzar l’entrega sempre és complicat però avui he decidit canviar el sistema, he agafat els fulls de lliurament que els hi fem nosaltres, perquè si hem d’esperar que els omplin ells encara hi seriem i he començat a passar llista. Entre els que estaven lluny, els que estaven a la parra,  es començaven a cridar entre ells, ei que t’han dit, que et toca.. i els que signaven i s’enduien el treball allò era un festival, però una afonia i mitja hora desprès hem aconseguit recollir tots els treballs per trobar-nos amb una bonica i immensa pila de treballs per registrar. #inicidejornadamatador