De petita sempre havia somiat en nedar dintre els núvols. Es quedava embadalida mirant com es formaven les grans encluses. De res servia que li diguessin que els núvols eren fets de gotes d’aigua i gel i que no eren sòlids, ella volia nedar-hi. El temps no va fer mai disminuir la seva obsessió, al contrari, va provar el parapent, el paracaigudisme, fins i tot, es va apuntar a un club de pirats que es llençaven al buit amb aquells vestits intentant volar, però res no servia. Aquestes activitats es suspenien sempre que el cel no era ras. Al final va trobar la solució, un baló aerostàtic. Però clar, no podia ser un d’aquests que feien servir per passejar la gent. Hauria de ser únic. Se l’hauria de fer a mida. Treballar a la universitat li va fer fàcil colar una suposada tesi doctoral per fer de becària en una empresa de construcció de globus. Les hores a l’empresa la van convertir en una experta en la seva construcció. Quan es va considerar prou formada va començar a dissenyar el seu, el que la portaria fins més amunt del seu objectiu. La seva vida consistia en anar de la feina al taller, que havia convertit en pis pel sistema de posar-hi un sofà llit, una nevera i un microones. Per primer cop va aprofitar la quota del gimnàs, ara li servia per dutxar-se. El terra era ple de capses amb metres i metres de poliester. Rotlles amb cordes penjaven de les parets. Construir un aeròstat amb triple càmera, una per l’hidrogen, l’altre per l’heli i tercera per l’aire calent va ser una proesa d’enginyeria i costura al cinquanta per cent. La barqueta, tampoc podia ser de vímet. Va construir-la petita, d’alumini lleuger, sense parets i només amb l’imprescindible per subjectar el cremador, les bombones de gas i un petit motor connectat a una hèlix que li havia de servir per empènyer el globus cap a l’enclusa en cas que el vent no fos propici. Havia après a soldar en un taller que l’associació de veïns havia fet per un tema de reinserció social i com que coneixia la presidenta va assistir-hi d’estranquis. Va llogar un Soldador TIG i es va proveir de barres d’alumini que va mantenir ben netes i protegides perquè no malmetessin la soldadura. Havia aprofitat el que havia estat el magatzem del local per convertir-lo en un taller de soldadura. I després de molts esforços, i algunes provatures fallides tenia el seu aparell acabat. Va carregar el cotxe i el remolc i va enfilar cap la Vall d’Àger. La previsió meteorològica era bona. S’apropaven tempestes i era el moment ideal. Va arribar al Montsec d’Ares. Sant Elies estava desert, el mal temps anunciat havia allunyant els parapentistes. Va començar a muntar-lo metòdicament, carregar l’hidrogen i l’heli va ser menys feixuc del que pensava i quan va començar a esclafar lleugerament l’aire del compartiment inferior i va veure com el seu giny començava a enlairar-se, llàgrimes de felicitat pujaren als seus ulls. Va pujar a la barqueta, va assegurar-hi l’arnès i va deixar que el vent s’endugués el globus. No li va fer falta encendre el motor, navegava en direcció a l’enclusa, pujant i pujant, fins que va quedar a sobre mateix del núvol. Va comprovar que la corda d’escalada estigués ben subjecta a la barqueta i al seu arnés i va saltar. Una estrebada la va fer recular, el globus es movia, allunyant-la del núvol, les seves mans es van moure i van descordar l’arnés que s’enlairà ràpidament. Un cop alliberada, s’endinsà en la freda blancor del seu somni.
Autor: Tieta Varenu
Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.
“Master Class”
Avui la cap d’estudis de Formació Professional com que tenia un dia tranquil, esdeveniment que caldrà marcar al calendari perquè sempre va de bòlit, ha decidit donar-li tota la informació sobre els diferents estudis d’FP que es fan a l’institut, sobretot les diferències que hi ha entre la Formació professional i els Ensenyaments esportius, els ensenyaments LOGSE i els LOE i altres curiositats del fabulós món de la formació professional. La meva companya, tota diligent ella ha tret la llibreta on s’ho apunta tot perquè és molt endreçada i no com jo que vaig escampant papers arreu, però al cap d’un moment ha deixat d’apuntar mentre anava posant cara de “on he vingut a treballar?” Al final de la master class li he dit un: tu no t’amoïnis, de moment em passes a mi les trucades i del que jo vagi responent te’n faràs una idea #aixòésmoltcomplicat
“Esfer@”
L’Esfer@ és del darrer aplicatiu de tortura que ha creat el Departament per massacrar docents i administratius. La seva posada en marxa, després d’anunciar-la com si fos la salvació del món, s’ha anat endarrerint i endarrerint perquè ja es veia que allò no podia ser. Tres cops van anular la formació. Ara s’han llençat a la piscina i han decidit posar-ho en marxa. La primera formació la va rebre la direcció i no va tornar gens contenta, més aviat molt indignada mentre deia, quan el secretari vegi el que l’espera serà terrible. I quan li ha tocat la formació al secretari han baixat tots els sants de cop. Sembla ser que entre altres meravelles són incapaços de migrar els proveïdors del SAGA i els haurà de tornar a entrar tots. La meva companya i jo ens vam mirar i ens vam preguntar, si no són capaços de migrar uns proveïdors, que passarà amb els alumnes? #massacreianiquilació
“Manualitats”
Avui un cop acabat el tema Consell Escolar i aportat les dades necessàries per que la direcció omplís l’aplicatiu de torn, s’ha sentit Ai, que no hem preparat cap detall pels alumnes i pares que van estar a les meses i cada any ho fem. Ja em veus a mi fent calendaris i embolicant-los i quan estava a mig embolicar he sentit un noseque de la xocolatada. Que traduït vol dir: faràs els tiquets de la xocolatada dels de 4t, i saps que vam cobrar l’any passat? i apa, acaba els calendaris i posat amb els tiquets, i mentre jo tenia la taula plena de retalls de paper i barres de cola, la meva companya, tota sola anava omplint els maleits TA per l’assegurança escolar dels nens, que abans es feia en un aplicatiu però ara enlloc d’avançar la seguretat social retrocedeix i cal fer-ho en paper #aixícomençadesembre
“Els informàtics”
Avui la xarxa anava fatal, però com que es podia accedir al servidor del centre i es podia treballar, doncs no hem protestat gaire, però en un atac de no se ben bé que i preveient que els podria caure la de dios es cristo si seguia anant tot igual de lent, he tret una bossa de Conguitos de la reserva espiritual que tenim al despatx per casos d’emergència i he pujat al zulo dels informàtics a investigar. He après moltes coses, entre elles que la calefacció de l’institut es controla telemàticament però no se que d’una app que no funciona i la calefacció fa el que vol, que un router o switch o el que sigui està fallant i que per això va tot molt lent i una mica més i em fan un master sobre webs, blocs i youtube. #sónbonespersones
“Expedients i nadales”
Avui el dia semblava normal, si fa no fa, com que tenia la direcció a ma i preveient un “necessitem la nadala” una setmana abans de Nadal, perquè a banda d’administrativa, noia dels rètols i comunity manager de pacotilla també maqueto la Nadala de l’institut (així queda) i ha començat dient: el dibuix guanyador, perquè fan un concurs entre els alumnes, el tens tu, que no, que si, total que he desmuntat mig despatx, bo i sabent que no me l’havien donat. Un cop convençuda la direcció que no la tenia i abans de poder retornar el despatx a un mínim d’ordre, ha sortit un entrebanc d’aquells d’haver de buscar expedients antics. Aix, quan s’ha acabat el dia semblava que per la meva taula haguessin coincidit un terratrèmol i un tornado alhora. #kaosfocidestrucció
“Overbooking”
Que s’ajuntin en el temps avaluacions i eleccions al Consell Escolar, Claustre i reunió del Consell Escolar no és el millor que li pot passar a una administrativa. Entre la corrua de professors que posaven notes i les demandes de butlletes de votació, de llistes d’assistència al claustre, comprovar que a les llistes hi surt tothom, ai mira no, els de personal o qui sigui, encara no han donat d’alta l’última professora que ha arribat, apa, torna a fer la llista, les butlletes que les preparin per grups classe, prepara les actes per les reunions d’equips docents, perseguir profes perquè tothom miri si té els alumnes que ha de tenir que després quan posen notes els hi falta gent…#MEIDEI
“Refredat”
Al final entre tots han aconseguit que em refredés. La Navarcles connection ha anat omplint dia a dia el despatx de “bitxus” fins que al final han superat totes les barricades i han envaït el meu espai vital. Poc a poc, les meves capacitats, que no es que siguin gran cosa, han anat minvant al mateix temps que la congestió avançava imparable. Fer qualsevol cosa per simple que fos, era gairebé impossible, doncs els esternuts em feien parar cada dos per tres. Els ulls ploraven quan havia de fixar la vista i la provisió de kleenex ha estat a punt de fer fallida. Sort que al fons del calaix quedava un paquet oblidat que ha passat a ser la meva salvació. #mortalsrefredats
“Twitter”
Avui un professor entra al despatx preguntant, l’Institut té twitter? No, no en te, tenim la web i Facebook, però compte de twitter no. Es que fan com un congrés de la gent que fa activitats digitals i per apuntar l’Institut per explicar el que fem em demanen l’usuari de twitter. Doncs no se, pregunta a la direcció. D’acord ja ho faré, i marxa. Al cap d’una estona baixa el coordinador informàtic i pregunta Tenim twitter a l’institut? (per llogar-hi cadires, que el coordinador informàtic et pregunti això) No no en tenim. Ah! com que vas fer el facebook… No no el vaig fer, algú el va fer, només l’omplo de contingut. Bé, fes un twitter que el necessitem. Total que ara a banda d’administrativa i noia dels rètols sóc comunity manager de pacotilla #ésduralavida
“Rita”
Avui el dia ha començat normal. Arribar al despatx, obrir l’ordinador, comprovar que no hi ha cap emergència d’aquelles d’això era per ahir, que trenqui la rutina habitual i un cop fet això, anar a buscar els cafès. Mentre esperava he vist La Notícia i he pensat que ja teníem Tema™. Ha estat entrar, deixar els cafès i i dir, “la Rita Barberà és morta” que entre cares d’incredulitat, que si , que si, i després sorpresa, ha començat l’enfilall de comentaris dels que érem al despatx. I després d’alguns que comentaris dels de “el que s’ha de fer per no anar a declarar”, “el dilluns declararà Rita la cantora” “Louis Vuitton farà suspensió de pagaments” i ” final no quedarà ningú per anar a declarar” hem tornat tots a les nostres tasques. Llàstima que l’agenda que teníem avui era molt densa, perquè era dia de passar les hores enganxada a les xarxes, a la recerca del meme perfecte. #facilisdescensusAverno