Tieta Varenu

Calia gravar un vídeo per la cosa de la Feria del Libro, i clar, havia de ser en castellà. L’ànima mater del projecte intentava aprendre’s el text de memòria cosa que feia que la gravació quedés fatal. Ens calia un ceguet o alguna cosa així, perquè ella pogués llegir i mirar a càmera alhora. Al final hem imprès el text en A3 i mentre el secretari gravava, la meva companya i jo aguantàvem el text com si fóssim telepronters humans i al final ha quedat una gravació prou digna. Després d’arreglar uns rètols també en castellà, començo ha estar del tema aquest de les coses en castellà fins el cap de munt, i ja tornava als meus papers quan m’han demanat un rètol de venda de tiquets del sopar en família. ah, i per quan el vols, oh, per ara, que no en tens cap de fet? #nosóclacopisteria

El dia transcorria tranquil.lament, be tot el tranquil que pot ser si barreges impressions a sac de butlletins, documents que falten pel viatge de fi de curs, preinscripcions i aplicatius malèfics, quan al despatx de direcció amb tot l’equip directiu reunit es sentien exclamacions de sorpresa i alegria. Com que no les alegries no solen estar a l’ordre del dia hem esperat molt poc pacientment a que ens expliquessin de que anava la cosa. Sembla ser que l’institut ha rebut un reconeixement per uns dels projectes que fa i un no se que d’anar a les Espanyes a una taula rodona, o alguna cosa per l’estil, perquè ho han explicat a terminis. La cosa es que ens hem passat l’estona mig felicitant l’ànima mater del projecte mig fent conya amb ella perquè el castellà no entra dintre de la seva zona de confort ni per casualitat #haserclasesdecastellano

Disposada a recuperar, amb permís del GEDAC i el SAGA, l’alumna que ens havien furtat he entrat en tromba al despatx amb un únic pensament, matricular-la i treure el butlletí de notes. Mentre obria tots els aplicatius el Coordinador d’AFEE entra dient que si tenim el butlletins, que jo tinc un plannig que diu el dia 7, a doncs el meu diu demà. Bé ara els preparo. Tanco les avaluacions, ja els imprimiré després, i em disposo a matricular l’alumna. Després d’escridassar tothom, una preinscripció mal recollida, acabar amb les xuxes del calaix, uns quant renecs extra i de decidir que el SAGA i jo som incompatibles he aconseguit matricular-la. Danys col.laterals: dos. La meva companya ha rebut un moc que li ha fet pensar que estic grillada i el meu estómac que crema com la caldera d’en Pere Botero. Quan anava a treure el butlletins d’AFEE arriba la coordinadora d’FP dient que no tanqui res que encara han d’entrar modificacions. #tancaronotancar

Estava tota entusiasmada grapant informes d’assistència quan de cop me m’adono que falta un butlletí. Miro que no l’hagués grapat a un altre informe per error i no. Torno a remirar i no hi és. Misteri. Intriga. És culpable el majordom? Decideixo imprimir-ne un de nou, així segur que surt l’altre i horror. L’alumna ha desaparegut. Ni a alumnes ni a l’històric ni res de res. Desesperada truco al SAU i després de fer-me esperar tres manicures han contestat, més espera, les víctimes han estat quatre clips vilment assassinats,  per acabar rebent la informació que han fet una actualització del SAGA i el RALC i que aquestes coses passen. La solució, donar-la de baixa i tornar-la a inscriure.  Que el GEDAC pot trigar uns dies a donar-la d’alta i que haurem entrar tot l’expedient acadèmic d’una alumna de 3r d’ESO. A 5 dies vista d’entregar les notes!!! Han baixat tots els sant haguts i per haver i fins i tot els que estan a la cua de la beatificació. He acabat rossegant brots de soja per no fer cap disbarat #treballarpeldimoni

El matí ha començat amb la sorpresa de trobar-me un regal sobre la taula. La meva companya ha estat de cuinetes aquest cap de setmana i m’ha portat canalons. Un cop feta la salivera corresponent i pensant que faltava molt per dinar, hem començat a treballar. Mentre jo anava imprimint informes d’assistència a tot drap, ella entrava les preinscripcions la GEDAC. De cop fa una exclamació de sorpresa i li pregunto que passa. El GEDAC m’ha duplicat una preinscripció. A veure? Oh! Ara no puc entrar. Intento entrar al Portal de centres i res. Surt el missatge aquell tan simpàtic de “aquests servei no està disponible i …” Ha caigut el servidor li dic. De cop s’ha sentit un soroll metàl.lic i de vidres trencats. El rellotge, aquell situat estratègicament perquè no sigui fàcil baixar-lo, s’ha solidaritzat amb el servidor i apel.lant a la llei de la gravetat ha caigut. De poc a anat que no li cau al cap. Tant la direcció que s’ha teletransportat des del seu despatx com jo hem preguntat alhora T’has fet mal? Per sort tot ha quedat en una trencadissa de vidres i l’ensurt de la meva companya #thenewtonday

El canvi d’hora suposa passar-se força estona amb l’hora antiga al rellotge de secretaria, col.locat estratègicament perquè no sigui fàcil baixar-lo. Dilluns i amb la desorientació de l’hora el dia no pintava bé. Tocava tancar les darreres avaluacions obertes i com no podia ser d’altra manera, profes trucant que no les tanquem barrejats amb les altres que les volien tancades per posar comentaris. Afegir les notes d’un profe que està de baixa, que ja va donar les notes i que no sabia perquè teníem aquelles notes, a veure si estem pel que donem, i clar, les que ens havia donat eren unes provisionals i s’han hagut de canviar. Començar a repartir les actes tancades perquè els docents les signin (comença la cacera del docent) imprimir les notes pels de 4t que marxen de viatge i els certificats amb el RALC, sort que surten tots de patac i no cal fer-los un a un, preparar els documents que acompanyaran les notes dels de 3r, tot això entre preinscripció i preinscripció i un entrepà de bacó amb formatge que al final m’he hagut de menjar fred. #stopcanvishoraris

L’institut estava buit. La cloenda de la Setmana de la salut és una caminada que fan tots els nivells. Els d’AFEE no, però feien classe fora de l’institut així que ni ells. Els silenci que hi havia gairebé era ensordidor. Les úniques sorpreses del dia han estat que els de primer s’han deixat una professora que tenia una entrevista i com que han marxat més que puntuals quan ha baixat s’ha trobat sola i ha calgut trucar que l’esperessin i un professor que ha tornat de la caminada tip i cuit de passar fred (profes nyicris i mal abrigats) Les preinscipcions seguixen el seu ritme i tret d’un imprimir a corre-cuita entrades pel musical que fan els de 4t per receptar diners pel viatge de fi de curs el dia ha transcorregut mansament. Hem pogut fer tanta feina endarrerida que fins i tot es veu la taula. #quetornielsoroll

El dia ha començat com una tragèdia d’aquelles gregues. No hi havia internet. I el coordinador informàtic missing. Enviant whatssaps, trucant. La direcció dient no truquis que l’estic trucant jo. Bé, el kaos a una hora vista de l’auditoria i l’inici de les preinscripcions. Al final ha aparegut i ha aconseguit que la cosa funcionés. I mentre anàvem rebent preinscripcions i explicant als pares tot el que els calia saber, veiem arribar les auditores. No els hem fet llengotes però gaire bé. I com no podia ser d’altra manera els primers que porten les preinscripcions són els pares patidors que volen que els asseguris que el seu fill entrarà. Mentre intentava consolar pares desesperats l’auditoria anava passant amb més pena que glòria, i com si les auditores no tinguessin casa on tornar, anaven remenant la perdiu per fer el que altres en 5 minuts tenen resolt. Total que els profes baixaven a l’hora que els tocava i els havien de dir que encara no, que ja els trucarien. Quina lentitud. #unamicadebrillo

Amb la cosa de la Setmana de la salut, es fan moltes activitats al pati i de tot en fan fotos. La direcció ha vingut després del pati dient no queda bateria. Vaig a buscar la capsa de la càmera i horror, ni carregador ni cable ni res de res. Pujo al zulo dels informàtics a veure si el tenien ells i el coordinador diu que no i encarrega a l’informàtic que compri cables per la càmera per tenir-ne de reserva. Baixo al despatx a buscar les instruccions per si servia d’ajuda i quan pujo em troba al Santi regirant calaixos a veure si trobava algun cable i oh la la que ha trobat al fons d’un calaix? El carregador de la càmera i el cable. Un cop matat virtualment el coordinador informàtic he posat la càmera a carregar i he rebut l’encàrrec d’ajudar amb l’inventari. Demà hi ha l’auditoria i cal tenir penjat l’inventari. I com que la direcció és com és ha decidit tenir-lo actualitzadíssim. Com si els auditors haguessin d’anar per l’institut comptant coses. I apa, comença a comptar taules, cadires, armaris i andròmines diverses #mortalesauditories.

Els aplicatius o el servidor o el que sigui del Departament per mi que s’ensumen quan s’acosten avaluacions i coses així. Avui calia que totes les notes, les dels profes despistats inclosos, estiguessin entrades al SAGA. Doncs mira tu, avui ha decidit que no volia treballar. No se si feia vaga de bits caiguts o què però entrar cada nota era un suplici. Mentre jo feia baixar tots els sants, la meva companya s’esbatussava amb l’Esfer@. Ara carrego ara no, i cada cop que es penja no n’hi ha prou amb fer un F5, no, has de sortir de l’aplicatiu, tancar el portal i el navegador no, però gairebé i apa tornar a entrar. Com que cada tres factures decidia que ja havia treballat prou, la meva companya i jo al final fèiem un duet de renecs que estem per presentar-nos a algun concurs i el guanyaríem de carrer #putusaplicatius.