Tieta Varenu

Tenia la pila d’expedients separats per grups classe i a punt d’arxivar quan la direcció ha reclamat la meva presència…Calia dissenyar la carpeta de donaran a la jornada de portes obertes, on hi haurà informació sobre les preinscripcions, l’ideari de l’institut, com es treballa i totes aquestes coses. Un cop trobat el logo en cdr i resolt el tema del disseny ja es podia enviar a la impremta. Era a punt de tornar als meus papers,,,,un altre entrebanc. M’han demanat que li fes una repassada al cartell del musical que fan els de 4t per recaptar diners pel viatge de fi curs. Ja el tenia força arreglat i em mirava els expedients amb il.lusió quan han afegit que també calia fer els tiquets d’entrada corresponents. I apa gimp amunt gimp avall ens hem passat el dia enganxant i retallant dibuixets. I entre dibuixos, certificats i consultes urgents ha anat passant el dia De tant en tant em mirava els expedients amb cara de llàstima i els hi deia que no els havia oblidat, però que de moment de tornar al seu lloc res de res #stopinterrupcions

Avui el dia pintava tranquil. Tenia el peu al coll als expedients quan la coordinadora pedagògica i la de la Setmana de la salut estaven ultimant detalls i de cop sento que diuen senyalant cap a mi, ella ens ajudarà a fer-ho. He posat la ma sobre els expedients com dient, d’aquí no em mou ni deu, però sembla ser que no era per avui i he pogut seguir amb les meves coses. Desprès ja hem tingut la mostra del que seran les preinscripcions. Vinc a preinscriure el meu fill al grau superior. Senyora això a finals de maig. Oh, però ja que estic aquí no ho puc fer? No senyora, no pot. Però ho faig i m’ho guardeu. Senyora no es pot fer perquè no hi ha l’imprès de preinscripció. Però que vinc de lluny i així no hauria de tornar. Que no, senyora, no ho pot fer (amb un to lleugerament sec) Però nena… (aquí ja s’han acabat els torrons) Senyora a finals de maig. Bon dia ( El to ja era de no insisteixi més que és que NO) I la senyora ha marxat amb un posat de derrota absoluta. #patirem

La segona part del pla malèfic per homenatjar l’Alba era un sopar super secret. Però com que això ho porta la comissió de festes ja em creia alliberada. La pila d’expedients seguia sobre la taula i no havia tingut temps d’obrir-ne un que em demanen penjar les bases del concurs de Sant Jordi i del Booktubers al web. Apa deixa-ho tot per penjar-les. Però clar, com que el document convertit a imatge pesava molt calia reduir la imatge i després de barallar-me amb el Picassa he aconseguit penjar-ho tot. Allargava la ma cap als expedients, veig un mail nou i l’obro. Horror!!! el coordinador informàtic em demana que busqui fotos pel sopar. Val a dir que pel cap baix poden haver uns 500 àlbums de fotos i apa anar passant fotos i descarregant-les fins que els ulls han decidit de que o les fotos o ells i davant d’una revolta més que imminent he cedit i no n’he mirat més #expedientsabandonats

El dia ha començat reclamant un autocar, perquè els senyors de l’empresa s’havien equivocat i havien programat el servei per una hora més tard. Ha calgut trucar al museu avisant que arribaríem tard, nervis, les criatures esperant al carrer…al final han arribat amb tres quarts d’hora d’endarreriment. Tancat el tema del transport, hem passat a la realització del pla malèfic super secret, no pel domini del món, sinó per homenatjar una docent que es jubila. Anar a buscar les roses ha estat el més fàcil. Després amb el secretari hem recorregut tot l’institut buscant dels delegats de cada classe per entregar la rosa que li havien de donar a la professora quan fes el passadís dels campions. Sempre vigilant que no aparegués l’homenatjada a la impensada, tot i que hi havia ordres de mantenir-la entretinguda a la sala de professors, costés el que costés. Un cop repartides les roses i tothom a lloc a començat el festival. El coordinador informàtic filmant i jo fent fotos ens anàvem atropellant l’un a l’altre, però tot ha sortit molt bé #bonajubilació

Quan arribes a la feina, obres el correu i veus que t’han enviat un correu a tres quarts d’una de la matinada ja pots preveure que el dia serà mogut. He deixat la meva companya al telèfon intentant solucionar el tema d’un arxiu per unes estadístiques que no es deixava enviar i he obert el correu nocturn. Era qüestió de maquejar un rètol. Un cop fet calia fer unes fotos que faltaven per la jornada de portes obertes, apa passejat amunt i avall de l’institut. Quan he pogut dedicar-me a treure unes estadístiques de les faltes d’assistències, em reclamen el kit que es prepara pels professors que es jubilen. Teòricament, tenia temps fins demà, però no, han canviat d’idea i el volien avui. Al crit de ja va, ja va que estic fent les assistències diuen ah! les assistències avui no calen que hi ha claustre. No he fet un directoricidi de casualitat. Entre recórrer de l’institut de punta a punta, manualitats diverses i que avui tocava consell escolar i he plegat a les tantes #nopucmés

Avui hem començat el dia fent el gigarètol de les jornades de portes obertes, que consisteix en fer un rètol de 2×1,5 metres a cop d’enganxar fulls A3 (com la gigafoto però en domèstic) i penjar-lo, que han calgut tres persones per fer-ho. A tot això tocava buscar fotos pel powerpoint de presentació de l’institut a les escoles, enviar documentació per les PAU, certificada i amb acusament de rebut, no fos cas que diguessin que no l’han rebut, enviar sol.licituds a l’ajuntament per la Setmana de la Salut, preparar calendaris per fer obsequis i enmig de tot el festival apareix l’inspector, el Gadget no, el d’Ensenyament, per avaluar interins i a la direcció que plega. Però ha vingut una hora abans del previst amb el conseqüent desordre de tot el planning del dia. I clar la direcció s’ha passat més estona al nostre despatx, rondinant perquè tenia molta feina a fer, que al seu. #començalafidelmón

Tants dies de calma eren sospitosos. Avui ja ha començat el ball de la Setmana de la Salut, que si fer difusió, això vol dir penjar-ho a les xarxes, fer díptics, tiquets pel sopar en família i altres coses que ves a saber, però sempre surt alguna urgència. La jornada de ports obertes, ves fent els rètols, començarà la batalla pels plafons el cel.lo i el cordill, no hi ha prou plafons per totes les àrees. El vídeo que s’haurà de gravar pel Ministerio, que s’ha assabentat del programa de lectura que fem, sembla ser que al Ministerio llegeixen la Vanguardia a l’hora d’esmorzar i van llegir l’article del @QuicoSalles i tots tremolant perquè clar, haurà de ser en castellà… La més que imminent auditoria externa, que pesat el Departament amb la cosa de la ISO…Total que a mi em queden pel cap baix uns 80 expedients per revisar i no se si tindré temps per tot. #tempusfugit

La comissió de festes de l’institut ha decidit posar una mica d’ordre en el tema celebracions d’aniversaris i ara fan una celebració conjunta de tots els que fan anys el darrer divendres de cada mes. Com que la festa la fan a l’hora del pati, ni els conserges ni nosaltres podem pujar mai i sempre ens baixen alguna cosa. El mes de febrer és prolífic a l’hora de generar docents i el divendres eren una gernació celebrant anys. Tot just acabar el pati, truca la cap d’estudis d’FP, que no feia anys, però no fos cas que amb tanta gent l’un per l’altre en quedéssim sense esmorzar i pregunta Us han baixat l’esmorzar? No encara no… En un tres i no res es presenta amb un plat de pa amb tomàquet i botifarra d’ou. Tot just acabàvem de tastar la botifarra, òndia que bona, que baixa el coordinador informàtic a portar esmorzar. Oh! ja en teniu, bé us el deixo igualment, juntament amb fruita que han portat per posar la part healthy a l’esmorzar. Com aquell que diu no havia tingut temps de sortir per la porta que apareix una altra docent amb esmorzar, que també s’ha quedat sobre la taula. Allò semblava un buffet lliure… #maldepanxa

Al.leluia, després de molts dies d’entrebancs diversos he pogut exercir d’administrativa. TOT EL DIA. Oficis, sol.licituds, expedients, llistats d’alumnes… sortien del meu ordinador cap a la impressora feliços com nens que anaven d’excursió. Bé els papers no se si ho eren, jo si. No m’ho podia creure. I mentre la meva companya intentava arreglar l’esguerro que havien fet a hisenda amb el certificat digital de l’institut, jo anava posant i traient documents dels expedients i creant una mica d’ordre en el kaos que s’havia convertit la meva taula. Cal aprofitar aquests moments de calma, perquè no duraran gaire. Tanta felicitat no pot ser bona i segur que dintre de poc algun entrebanc malèfic pertorbarà la meva vida d’administrativa i hauré de tornar a ser multitasca a preu fet #joestimoelspapers

El dia es presentava normal. Tenia intenció de seguir amb la meva razzia d’expedients quan la direcció diu tinc una feina per vosaltres. I com que la meva companya s’està esbatussant amb el 347 (o un número per l’estil) d’hisenda que sembla ser que no es deixa enviar, he agafat l’encàrrec. Fàcil, fer unes butlletes de votacions per triar docents per una comissió. Aix el fastuós mon de les comissions. Estava tota entusiasmada fent butlletes quan el secretari, amb una cartolina a les mans diu, m’hauries d’ajudar. Me’l miro i diu és per una manualitat. Els docents es disfressaran de cuiners i s’han fet uns barrets de cartolina, però ell anava dient, que la cartolina no m’arriba, no se que passa. Miro la cartolina i clar, havia fet el plec per la banda curta. Apa, posat a fer els barrets del secretari i la direcció. Entre això i un rètol per la comissió de festes i els aniversaris dels docents he passat el dia #tallerdemanualitats