El perquè de Tieta Varenu.

Al twitter molts busquem una marca que ens identifiqui més enllà del nom i quan van començar a fer servir el malnom de «tieta» per anomenar un grup de gent, i trobant que potser se’n feia un gra massa, vaig començar a signar algunes piulades amb #tietaqueca. Més endavant i sent molt fan de l’Alvarito @da_pedralbes i els seus VARENU vaig contactar amb VARENU @marchandaising i em vaig comprar una samarreta VARENU. Cosa que vaig comunicar immediatament a un grup d’irreverents piuladors, @trinitro @octavi1 @esparver @MarArabia_ (ella no és irreverent, o si ves a saber) i en @PerGarriga. Va ser aquest darrer que va dir #tietaVarenuPower i vaig decidir que seria #tietavarenu .

Memòries d’un peu trencat. Capítol II Despertar inusual

Aquest matí tot just sortir del llit mig emboirada per la son, veig al meu fill que saluda i em diu en veu baixa una amiga s’ha quedat a dormir i ara s’està dutxant, mig adormida i ell parlant fluixet ho ha hagut de repetir dos cops fins que les paraules han aconseguit travessar la barrera de la son i arribar la meu cervell. He pensat que caldria preparar més cafè i quan entro a la cuina em trobo el terra ple de restes de gamba. El Trekkie (gat) ha pujat a la cuina aquesta nit i ha mangat un cap de gamba que havia quedat de fer una salsa, i ha deixat mostres del seu delicte per tot el terra de la cuina. És moooolt difícil netejar el terra des de la cadira de Capità Picard, #parauladescaut

Capítol I La caiguda

Les cadires amb rodes estil Picard tenen vida pròpia (com els teclats i els autocorrectors) i ahir va decidir no deixar-se ocupar. Amb la qual cosa, mentre jo intentava seure, la cadira fugia i vaig acabar fent el ridícul asseguda a terra. I mentre marit i fill m’aixecaven del terra amb un somriure sorneguer a la boca, m’esbroncaven per no estar-me quieta. La que es movia era la cadira!!! Es una #injustícia #calimerostyle

L’inici

Tot va començar amb un peu trencat. Dona de poca paciència vaig començar a escampar el meu neguit al twitter, per no torturar més els de casa i de sobte m’arriba un DM de la persona que menys m’ho podia esperar dient-me: Envia DM, la resposta era cantada, i amb un no vull destorbar, un a mi em va bé que em distraurà de les meves cabòries li vaig enviar el primer DM

-Si vols t’explico els meu rallies per casa amb la cadira de l’ordinador. Estic entre Sébastien Loeb i Carlos Sainz…

-Explica, explica

-El meu home (una meravella de persona) m’ha comprat una cadira d’ordenador nova (sembla la cadira del Picard) però corre molt (sector Loeb) i a voltes topo contra el marc de les portes(sector Sainz) Sóc una #tietavarenu sense carnet

Continuarà…

Pròleg, o agraïments o alguna cosa per l’estil

La vida dóna moltes voltes, fins i tot massa voltes. Com molta altra gent sempre havia pensat fer un bloc, però tot quedava en pensar-ho. Un peu trencat fa canviar molt les coses.

Tot va començar amb un escrits per distreure un amic que ho passava malament i també compartir-los amb els Patrons d’en Joan Lopez Rovira. ( https://www.patreon.com/valruspines )

Que si fes un bloc, si no se com es fa, que això no és per mi, i llavors l’ Enric Pineda es va oferir a ajudar-me. Més que ajudar-me ho ha fet tot.

I ara sóc la flamant propietària d’un domini i disposada a començar l’aventura de tenir un bloc, amb l’únic objectiu d’arrencar un somriure a qui el llegeixi.

Tieta Varenu