Avui hi havia el darrer claustre del curs. Com que la direcció plega li han fet una petita sorpresa, però és difícil organitzar res, amb la directora voltant pel despatx tot el matí. Al final el ram de flors i l’obsequi els han portat quan el claustre ja havia començat i així no hi havia perill. Però ALARM! ALARM! ha trucat el director dels serveis territorials. Ha vingut la conserge corrents al despatx que “la dire ve a trucar per telèfon”. No sabíem on amagar les coses. Al final les hem camuflat a consergeria. Per sort el director dels ST ha dit que el truqués quan s’acabés el claustre i hem pogut desactivar l’alarma. I a cop de whatts hem aconseguit fer l’entrada triomfal del ram de flors i l’obsequi mentre els professors anaven fent una rotllana per ballar una sardana, la direcció és d’una colla, i així han acabat el darrer claustre, ballant mentre la direcció no feia més que plorar d’emoció #cosesdeprofes
Mes: juny de 2017
“Empat”
Aquest matí quan he arribat la meva companya (no, no ha dormit a l’insti) ja estava trucant al SAU. Després d’una estona llarguíssima semblava que teníem un problema resolt. M’ha passat el telèfon però ja devem haver exhaurit el comodí del la trucada i el meu problema l’han passat als tècnics, nyé. Quan totes cofoies imprimim un certificat que ens faltava ens adonem que només surten el crèdits d’aquest curs. Catàstrofe. No serveix. Abans de tornar a trucar al SAU he mirat l’històric de l’alumne i mira tu que bé, havia desaparegut. Apa torna a introduir tots els mòduls i unitats formatives, putos cicles LOE, després d’una llarga estona i quan ja estava tot a punt no sortia la nota de fi de cicle. Merda. Apa truca la cap d’estudis d’FP, per sort se s’havia la fórmula de memòria i ja em tens a mi, calculadora en ma, sumant, multiplicant i dividint com si s’hagués d’acabar el món. #SAGA1Administratives1
“Rubiades 2.0”
Entre les rubiades pròpies i les del SAGA hem tingut un dia distret. La cap d’estudis d’FP ha entrat a les 8 del matí en plan killer “us mataré a tots”. Com que no van poder fer l’avaluació extraordinària, mea culpa mea rubiada, es va endur la feina per fer a casa. Resultat que s’ha trobat amb un munt d’entrebancs que després de 8 hores de SAGA encara quedaven per resoldre. Total que ni amb temps de posar el cul a la cadira hem començat a desfer tot el que estava malament. I entre renec i renec, trucades de pares histèrics preguntant per les llistes d’admesos, que no senyor, que les llistes d’admesos surten el dia 12, professors que demanaven notes per entregar, que ja no sabíem si havíem imprès o no i altres interrupcions absurdes, hi ha docents amb sentit de l’oportunitat menys zero, hem aconseguit posar-ho tot a lloc, excepte els que les rubiades del SAGA no ha permès i hem hagut de fer malabars per tancar l’avaluació #histèriatotal
“Avaluacions extraordinàries”
Com no podia ser d’una altra manera, quan tocava fer l’extraordinària de batxillerat el SAGA no funcionava. Truca al SAU per veure si saben que passa. Els del SAU deuen estar de l’Esfer@ més tips i cuits que nosaltres, perquè cada cop que arreglen algun esguerro de l’aplicació se’n va el SAGA a can pistraus i tots a trucar al SAU com desesperats. Al final han fet l’avaluació a ma tot esperant un miracle. Els certificats els faríem a l’antiga, que els necessiten per la preinscripció dels cicles i no es poden esperar a que les aplicacions funcionin. Un cop els certificats fets, i perquè no sigui dit, entres al SAGA i oh! meravella, miracle! els déus estan de bon humor i ja funciona, corre truca i avisa a tothom que ja es poden posar les notes. Corredisses amunt i avall per fer-ho no fos cas que es tornés a penjar. Al final tothom a pogut posar les notes #pelspèls
“Avaluacions finals”
A l’institut sembla que regni l’alerta màxima. Docents que van amunt i avall, de sessió a sessió d’avaluació com si del joc de l’oca es tractés. Després de repartir actes, només imprimim les fulles amb les notes, com que el SAGA va com va, han començat a demanar també els comentaris, per no florir-se davant l’ordinador esperant que l’aplicació maligna es carregués. I clar amb tanta corredissa amunt i avall, passa el que passa. Algú ha posat els comentaris on no toquen, els de l’aula oberta encara no han posat les notes, alumnes que ara no tenen notes trimestrals i no surt el global optatiu… Tot un estol de boniques adversitats que fan endarrerir la impressió dels butlletins de notes i l’emissió de certificats diversos. Imprimir-ho tot de patac serà un festival #aiquepatirem
“SAGA returns. La serie”
Allò que semblava que el SAGA estava tranquil era un miratge. Després de tenir tots els tutors perdent el temps, la paciència, els nervis i alguna cosa més que no han volgut confessar posant els putos comentaris avui s’ha desfermat el caos. Una corrua de docents trucant i dient que no se’ls ha desat cap comentari. Apa-li, toca trucar al SAU. Quan ens han atès comencen a preguntar que com posaven els comentaris, els del SAU a voltes són molt genius i ens demanen el nom d’un docent afectat. Li donem el primer que ens ha passat pel cap i tot era preguntar que havia fet. Comença la cacera del docent perdut. A tot això, la direcció indignada a nivell superlatiu ha agafat el telèfon i s’ha posat a parlar amb el SAU. Què com posen els comentaris? Doncs com sempre. Com vol que els posin? La cosa ha acabat amb que obren una incidència i que ho passaran a Aquells Tècnics i nosaltres fent un document on posar els comentaris que òbviament no sortiran al SAGA #noanemgensbé
“Impressora desbocada”
Com que sembla que de moment el SAGA està tranquil i el GEDAC no funciona, ens hem dedicat a organitzar tot el tema de matrícules. I comença a moure capses amunt i avall intentant posar una mica d’ordre en tot l’escampall de documents que hi ha okupant tota la secretaria. Quan he començat a preparar els documents de la matrícula de batxillerat tot anava relativament bé fins que a la impressora se li han creuat els cables. De cop, com si l’hagués posseït l’esperit del toner ha començat a imprimir, com si no hi hagués demà, el mateix document. I allò no s’aturava ni per mal de morir. Al final hem tancat la impressora a la brava i hem pogut seguir imprimint els kits de matrícula que ara fan una acampada estiuenca sobre la meva taula tot esperant que els grapi. #impressoragrillada
“Veient la llum”
Dintre de la rutina de secretaria las trucades al SAU ja són un clàssic. Avui després d’esperar tres manicures s’ha tallat la trucada, ole ole. amb la qual cosa he decidit que per avui prou musiqueta. La meva companya al cap d’una estona ha necessitat trucar-hi i per algun misteri de les comunicacions l’han atès força ràpid. El noi que l’ha atès molt amablement li ha fet una master class de com arreglar les matrícules i quan ja acabava, cal aprofitar les trucades ha preguntat per la meva incidència. I, oh! al·leluia al·leluia m’ha resolt els dos problemes que tenia i tot gentil ell, i m’ha explicat com solucionar-los i tot i que un d’ells era força semblant al de la meva companya, m’ho podia explicar ella, ha dedicat un bona estona fent-me de guia per les entranyes del SAGA, i m’ha tranquil·litzat amb el tema perdre notes trimestrals. A l’expedient només es té en compte la nota final!!! Ja només queda un entrebanc!!! #ensensortirem
“Nens perduts. La saga continua”
Després d’esperar inútilment la trucada d’Aquells Tècnics, hem decidit potinejar el SAGA per tot arreu. Al final clicant i desclicant coses, esborrant i tornant a generar hem aconseguit que els surti la FCT a la matrícula. Festa! Party! Som les millors. Però com a revenja el SAGA a decidit que a l’avaluació els surtin també crèdits que ja tenien aprovats. Res, que els posem la nota que tenien i endavant. Doncs no, en arribar a la tercera avaluació només els surt el crèdit que realment tenien pendent i els altres com si no els haguessin cursat. O sigui que després de tanta feinada i dies perduts, perquè obrir i tancar avaluacions no es pot fer així ràpid, sinó que t’has d’esperar un dia ara toca desfer-ho tot i tornar a trucar al SAU #mortalsaplicatius
“Port Aventura”
Avui tocava la sortida anual a Port Aventura. Això vol dir que avui els alumnes si que eren puntuals. I després de l’enrenou habitual de falten i sobren alumnes alhora, un cop fet el recompte final, han pujat tots als autocars amb una col·lecció de soferts docents que els toca passar-se el dia torrant-se al sol i vigilant que cap criatura es faci mal ni es perdi. Cal tornar la mateixa quantitat d’alumnes que han marxat i sí, han de ser els mateixos. També era l’aniversari de la direcció que ha aparegut amb una coca molt bona, aix l’operació biquini a can pistraus. I tot anava relativament bé fins que per no variar el SAGA ha tornat a fer de les seves. Ara ja no desapareixen alumnes solts, ara ja va a preu fet i ha desaparegut tota una avaluació sencera. Em veig fent butlletins a ma com en aquells temps d’antas #informàticskiller