Sindicalisme agressiu

Avui, després de vuit dies que fa que la Núria, reforç que ens han donat als institut per la matrícula, algú s’ha dignat a apretar el botó que tocava i ha pogut entrar al portal de centre amb les seves credencials, però ai las! com que el jefe estava en una reunió fins que no ha aribat no ha pogut donar-li els permisos corresponents per treballar amb l’Esfer@ i el SAGA. Mentre estaven al despatx del dire mirant els permisos i tal han entrat al despatx dos homes que eren la versió de pa sucat amb oli d’en Laurel and Hardy . Però sense cap mena de gràcia. Només han dit “som de piiiiiiiiiii sindicat” I mentre en Hardy s’adreçava a la Vane (que és la substituta de la Geno que està malaltona) en Laurel ha mirat la taula on seu la Núria, i ha preguntat: Aquí hi seu una persona? Tot mirant-me a mi. Total que en Laurel ha començat a dir que això no podia ser i li ha suat la polla que li diguéssim que la Núria volia estar allà amb nosaltres que no amb un despatx amb una taula comme il faut. Total, que en Laural m’anava mirant i el tó cada cop més amenaçador fins que ha dit noseque dels arxivadors. I servidora que entre depressió, pastilles i que no te xona per patums, quan ha dit arxivadors, he saltat dient que els arxivadors no els toquen ni per mal de morir. M’ha mirat i ha dit doncs enviaré un tècnic en espais. Aquí ha estat quan en Hardy ha intentat posar pau i se l’ha endut a fer propaganda del sindicat a consergeria. Llàstima, perquè li anava a dir jo era del PAS i que havien perdut el meu vot per a l’eternitat ( tampoc els votaria perquè jo soc d’un altre sindicat) #puteseleccionssindicials #putadepressió

D’Herodes a Pilats

Servidora està de baixa per una depressió que l’està corsecant les neurones a preu fet. Dies enrere rebo un missatge de l’INSS dient que em donen d’alta. L’ensurt va ser impressionant. Poc després em truquen dels serveis territorals, a partir d’ara ST, per dir-me el mateix, i que faré les vacances i m’he d’incorporar el dia 9 de maig i que ja ho faran ells per l’Atri. El sindicat em diu que la doctora m’ha de fer una nova baixa i tramitar-la per l’INSS, la doctora em diu que he de fer una reclamació, i jo amb complexe de #jesusitodemivida en plena Setmana Sant, spolier: al prota al final el maten; ja no tocava ni quarts ni hores. Avui al matí em truquen dels ST, però com que sòc d’antas al wc hi porto un llibre i no el mòbil. Veig la perduda i apa truca-ls. I tot que que coneixo a la telefonista un cop em passava a personal alllà no agafava el telèfon ni Déu (que deu estar enfeinat amb la cosa de la Passió) Estàvem a punt de dinar quan em truquen que s’havien equivocat i que els Serveis Centrals compten els dies de Setmana Santa com vacances i que m’incorporo el dia 5 de maig i que ho gestioni per l’Atri. A l’Atri no li ha donat la gana d’acceptar les contrasenyes. Envio un mail i em diuen que provi de generar una nova contrasenya (a veure tros de quòniam que al correu ja t’he dit que això no ho puc fer) o que la direcció em generi una de nova. L’institut està tancat, ergo fins passades vacances no podré fer el tràmit li he contestat. Si tanta pressa té, que ho facin ells.

O sigui, que ho cau un meteorit destructor de civilitzacions, una apocalipsi zombie, una catàstrode nuclear o un miracle servidora de vostés enfilarà cap a l’institut el mes vinent. Ja veurem quants segons aguanto.

Continuarà…. o no, ves a saber

Anada i tornada (I)

Pròleg

Fa mesos que pateixo una depressió que m’ha tingut molt fora de joc. Tot just ara començo a veure’m les orelles i després de les aventures de dimecres rescato el blog de la Tieta Varenu de l’oblit.

És un relat una mica tronat i va per capítols que la neurona no dóna per més i que ha estat possible gràcies als correus de la l’Aixeta ( aka @polsedierta) La Bulteno (aka @epineda ) i la Taty ( aka @tatianaherrero_ ) que sense voler-ho m’han empès a tornar escriure

Comencem

El meu germà trucà dies enrere dient: el dimecres 8 tenim hora al notari per acceptar l’herència. O sigui que sense encomanar-me ni Déu ni al diable he sortit de la meva zona de confort i he baixat a la capital en tren. La qual cosa representa omplir la bossa de tot el que m’ha semblat que podria necessitar, ampolla d’aigua, tranquimazins, caramels, llanes i ganxet, mòbil, etc, fins que la bossa s’ha negat a deixar-se encabir res més

Arribar a l’estació ha estat relativament fàcil, a aquelles hores tot just han posat el carrers. Quan he pujat al tren era gairebé buit però tal com s’anava omplint jo m’encongia i el meu món s’anava reduint a la punta del ganxet. Per acabar de rematar la jugada, ha pujat un violinista. Allò ha estat la tortura de la txeca elevada a l’enèsima potència. Si sumem violí dolent i desafinat + arc fet un nyap + saltar-se i/o equivocar-se en la meitat de les notes l’haurien d’engarjolar per terrorisme musical. Un cop alliberada del tren, no trobava el meu germà. Apa truca: On ets? No et veig! Lògic, amb l’atabalament he sortit per on no tocava. Un cop encotxats, cap al notari falta gent. Mentre mon germà em posava al dia de tot, amb tants parèntesi que ja no sabia de que em parlava i saltant-se el carrer del notari, val a dir que la Diagonal està en obres i tot és força caòtic, enmig d’una barreja de taxes, barcos, nets i paletes hem arribat a cal notari

Continuarà…

Dies estranys…

Avui el Cap d’estudis ha descobert l’agonia de demanar un llistat a l’Esfer@. Amb ànims d’ajudar, però sense gaires esperances, he demanat també el llistat i oh! Misteri. L’ha generat gairebé a l’instant. Encara no m’ho puc creure. Li he enviat i ja tenim el tema Ieduca tancat (o això sembla) Després ha vingut l’atac de riure histèric quan una companya que havia anat a fer-se una prova diu: el metge no troba el DIU, “potser l’has perdut”-li ha dit. A veure els DIUs no es perden com qui perd les claus. Després mentre m’avorria sobiranament intentant transformar les fotos dels nens a la mida que a l’Esfer@ li convé el Miquel Àngel, profe d’anglès i “chico para todo” en tema d’aplicacions m’ha ensenyat el Ilove IMG i he flipat, però clar, el mòbil i jo no ens entenem gaire, i per fer fotos menys. Però un altre docent m’ha solventat el problema dient noseque d’una macro. Això a mi em sonava a supermercat barrejat amb full de càlcul, però ara les fotos surten bé. Iupi iupi. #putudepartament #putuspolítics

Continuara…

Llistats i més llistats

Necessito un llistat és trending topic al despatx des de fa dies. I clar, sabent que a l’Esfer@ li costa el que no està escrit deixar anar un llistat, cada cop que sentim “llistat” a la Geno i a mi ens agafa un cobriment. Quan a cop d’esforç, sang, suor, llàgrimes i renecs (molts renecs) aconsegueixo tenir els llistats de ls optatives, els alumnes comencen a canviar d’optatives i de modalitat de Batxillerat com si no hi hagués res més a fer en aquest món. Mira tu, fins aquí hem arribat. Avui m’he plantat i he dit que fins que no s’acabi el termini no imprimeixo res més, que ja m’he carregar mig Amazones. I allà ens hem posat a mirar quin dia s’acaba el termini, fins i tot consultant la normativa més grossa i ja tenim dia límit. Deprès com si venen arrossegant-se. No penso fer més canvis, que ja veurem el que dura, que les administratives proposen i l’equip directiu disposa #putusllistat #putuesfera #putuspolítics

Continuarà…

Si dic el què penso…

Em bandegen de totes les xarxes socials i acabo al trullo segur. O sigui que ho farem finet: #emcagoentotselscapullusquevancomprarlesfera. Així es regrillin tots. Com pot ser possible que a hores d’ara encara ens facin treballar i perdre la poca salut mental que ens queda amb aquesta merda d’aplicació informàtica. Quatre hores esperant per a que tregui un putu llistat. Quatre. I, a mes a mes no tens pots fiar perquè hi ha alumnes amb el currículum malament perquè l’Esfer@ no t’ho deixat arreglar. que els tècnics “estan en ello” SAU dixit. O sigui que …..

Continuarà….

Resum

L’Esfer@ va com el cul, per no variar. El SAGA o no funciona ell o no recordes com va i perds un temps que podries dedicar a fer qualsevol altra cosa. S’ha aixeca’t la veda de les convalidacions i tothom ve a secretaria quan li dona la gana. Vam rescatar la Quercus per sistema de: Hi ha un gat al pati i se la de treure abans que surtin els nens. El Komando Gats, format per la Montse la Geno i servidora van anar a veure la bestiola en qüestió. Estava pelada de fred i afamada. Apa, corre a buscar llaunes al super. Després d’una llauna la van posar en una capsa i cap al despatx falta gent. Ah! no. Que la deixeu al carrer. I una merda!!! El Komando Gats en acció vam trucar i destrucar. Va venir la urbana i va dictaminar “és un gat de carrer/abandonat” i van trucar a la protectora. I una part (la Geno i l Montse) del Komado Gats plorant com a magdalenes (metàfora) pel futur de la mixeta van deixar-la a l’Aixopluc de Manresa.

Continuarà…

Viatjar en el temps

El Departament es deu pensar que les direccions dels centres viuen amorrats al correu electrònic i envia mails a l’hora que li surt de la punta de la fava. O sigui que m’he trobat un mail dient que avui, que era el dia per penjar les llistes d’admesos a la fase extraordinària i que teníem fins el 22 abans de les 10 del matí de per matricular els admesos. Tenint en compte que es un procés que requereix una nit per traspassar les dades del GEDAC al SAGA i que encara tenim alumnes pendents de poder ser matriculats, perquè molta 2a i 3a fase però ningú s’ha molestat a augmentar les putes ràtios alguna cosa falla. A veure que viatjar en el temps encara no és possible i que des de les preinscripcions ja sabien que molt alumnat es quedaria sense plaça. Ara tots #alaputacarreracagandoleches per que el Departament pugui presumir de tot l’alumnat que ha aconseguit entatxonar als instituts #putudepartament #putuspolítics #putespresses

Continuarà…

Santestres despropòsit i màrtir

Realment allò del “poc a poc i bona lletra” en un institut que fa FP i amb les dèries del Departament per quedar bé no pot ser. I clar, avui han començat a sortir els errors de les putes presses. Nens matriculats que no havien d’estar matriculats, trucar al SAU per queixar-se de que 2em falten alumnes” i resultar que no, que per una puta “s” haviem entrat un alumne enlloc d’un altre. El coordinador informàtic demanant llistats, que en PDF no, que en EXCEL. La coordinadora de batxillerat dient que els grups classe no estan bé i jo cridant que “avui és l’últim dia per matricular-los a l’IOC”. Ja tens la Coordinadora corrent amunt i avall buscant mails i telèfons de l’alumnat, a veure que tornin els quaderns Rubio i la cal·ligrafia porfi plis, que a l’hora de sopar encara estava parlant amb el Jefe intentant fer la quadratura del cercle. Ni Santbeiconqueso ens ha salvat del desori #putudepartament #putespresses

Continuarà…

Conte robat

La cosa va anar així:

@redperill

Hey, he tingut una idea.

Farem un CONTE COL•LABORATIU en forma de FIL.

NORMES: jo començo. Faig un tuit enganxat a aquest i al final etiqueto a qui vull que segueixi el relat. Tal persona agafarà el relleu i al final del tuit citarà al següent, i així fins l’infinit.

@redperill

(1) L’A. va entrar a la botiga de queviures del carrer del Mig i va demanar si li podien servir una mica de sucre morè. La jefa el va mirar extranyat però l’hi anava a posar un grapat de 200gr. al palmell quan enlloc de la mà hi va posar el morro, el filldeputa.

@polsedierta

(2) La jefa va decidir donar-li motius per no tornar a fer-ho i va entaforar-li tot el sac de sucre gola avall. L’A. va voler apartar-se, però la mestressa el tenia ben agafat i no el deixava anar. Va començar a ofegar-se…

@tietavarenu

(3) Poc a poc la humitat de la botiga va anar solidificant el sucre. Un crecs dissonants van omplir l’espai. La mestressa inquieta va treure el sac de sucre i…

@oitala_ella

(4) un cop buit el sac a l’aparell digestiu de l’A i sentint aquells crec-crec dignes dels petazetas, recordà q era hora de tancar la paradeta i q avui feien Crims.

L’A, encara viu, només pensava q, si podia escapar, es passaria dies cagant garrapinyat.

Aleshores…

@oreidoefecto

(5) Va notar alguna cosa estranya a les mans.. S’estaven… “cristalitzant”…?

Poc a poc va anar a més… Les va llepar, va ser un gest instintiu… I al contacte amb la llengua van fer aquell soroll tan característic… S’estava convertint en un petazeta???

@MasMoreMaria

(6) Els dits començaven a mostrar una certa rigidesa, i els parpelles van fer un crack-crack desasosegante. El polze de la mà dreta ja no tenia cap sensibilitat en la punta. S’ho va llepar i es va donar una mossegada petita, i altra, i

@rapinyaire

(7) Un cop es va haver devorat del tot, la Realitat se li va mostrar esquerdada i fràgil. Va viatjar aleshores vers els abismes insondables i obscurs més enllà del temps i l’espai i vora temples blasfems d’obsidiana negra un riure eixordador li esquinçà l’ànima quan…

@xereix

(8) …de sobte, el riure, que fins aleshores retrunyia per tota la buidor, callà en sec.

Com intuint que quelcom havia trencat l’ordre establert.

Després d’uns eterns instants de complet silenci, fou quan l’A. va veure una llum verdosa que s’aproximava

@HGQuinto

(9)-QUÈ EN PENSES, DEL MEU RELLOTGE NOU?-digué una ombra alta, amb túnica negra i una dalla, mentre li ensenyava un rellotge casio lligat a un canell sospitosament ossi -TÉ L’ESFERA LLUMINOSA-

Qui vol un rellotge, a l’eternitat? Pensà ell -NO PUC ARRIBAR PAS TARD, JO-

@nessitasun

(10)Va fer un moviment amb el cap, fent veure que estava d’acord amb el que deia l’ombra del Casio amb esfera lluminosa. Però ell sempre havia odiat la gent tremendament puntual així que va trobar un repte interessant fer que l’ombra…

@33revolucions_

(11) el perseguís carrer amunt mentre corria cames ajudeu-me. Si l’atrapava -es va dir-, marxaria amb ella i el seu maleït rellotge Casio amb esfera lluminosa. Però amb el que no comptava és que justament en aquell moment passés per allà, com qui no vol la cosa, un gran

@mandarinavm

(12) carrossa de purpurina plena de gent petazeta. La més anciana de tots el va agafar pel coll i el va fer pujar.

– Calla A., no parlis, amaga’t fins que jo t’ho digui mamarratxu…

La resta de passatgers reien i va ser llavors quan va adonar-se que anava nu i…

@joborrissol

(13) … i un home petazeta li ofereix un vell abric. Mentres li atansa li explica a cau d’orella que tot el que viu és producte d’un fil de tweets. Ell no s’ho creu i li vol demostrar que s’equivoca mitjançant…

@xinxollat

(14)…un mini pergamí que hi ha dins d’un boli BicCristal que hi ha dins la butxaca de l’abric. Ara bé, el pergamí només es pot llegir si li cantes la cançó dels caramels Chimos, i ell…

Continuarà…(o no)