“Avaluacions trobades”

Un cop les avaluacions trobades i obertes hem passat el parte a tothom per que avisin si els hi falten o sobren nens, que sempre sol passar i sobretot als profes nous, que amb això que el SAGA triga a incorporar-los, es poden trobar que no tenen res per avaluar. I poc a poc, la secretaria va agafant cert aire de despatx i no casa de bojos no descartem però, que es torni a convertir en un manicomi. Papers que van desapareixent de sobre la taula per anar al seu arxivador. Llistats que ja semblen definitius. El tema de l’AEO preparat i a punt de fer el pagament, això ho porta la meva companya que és del negociat dels dilluns. I ja ens podem preparar per a la propera bogeria que es preparar els certificats de les beques barrejats amb la avaluació inicial i amb la reclamació de DNI actualitzats que la majoria als alumnes el tenen caducat. #ratllantlanormalitat

“Avaluacions perdudes”

El tema de les optatives, si no passa res més, gairebé està resolt. Mentre la meva companya intentava posar ordre en el caos resultant de les actes finals del curs passat i jo em planificava com començar a entrar les convalidacions al SAGA, la direcció pregunta, “les avaluacions inicials es podran fer al SAGA?” I tota convençuda jo li dic: “Sí, clar”. Però per precaució, perquè amb el SAGA mai se sap, he decidit començar el procés d’obrir-les. I jo, que m’havia cregut lliure de trucar al SAU perquè en un raconet perdut d’un tutorial havia trobat la solució del tema optatives i trimestres, val a dir que la solució és una mica Pepe Gotera i Otilio, doncs no. Quan vaig a les avaluacions no surten, només hi ha les finals. #dramon #catàstrofe. Apa truca al SAU, com que m’han contestat molt ràpid ja he deduït que no era cosa del SAGA. I efectivament, el noi que m’ha atès no m’ha dit rubia, però s’ha sentit com ho pensava. Si no li marques que vols trimestres el SAGA no els posa. #esdeserinútil

“Nens al sac (gairebé)”

Encara que sembli impossible, al final tots els nens tenien la seva optativa desada i hem pogut imprimir els llistats. Llistats que per altra banda només serviran pel primer semestre. Perquè resulta que el SAGA, molt xulo ell, et deixar triar que les optatives les puguis fer semestralment, iupi, iupi, una feina menys, però quan les entres segueixen sortint per trimestres. I clar, alguna cosa no va alhora. A veure, de que em serveix dir que les farem semestrals si després em surten per trimestres. I vinga a regirar el SAGA amunt i avall, en mode a la recerca de la instrucció perduda, però res. Allò seguia sortint trimestral i si t’agrada bé i si no també. #Oletu. Total que al final tipa i cuita de perdre el temps he decidit que caldrà trucar al SAU a veure si m’ho arreglen #putesoptatives

“Activisme domèstic”

El planning d’avui era baixar a Terrassa a comprar vinils i després anar al Bonpreu a investigar i fer activisme econòmic. Un cop arribats al super, que té el seu què perquè està en un símil polígon, que no és ni polígon ni res, sinó un seguit d’empreses posades de qualsevol manera en una de les sortides de la ciutat. Hem entrat i per començar ens hem dues targetes client. Una personal i una altra per la feina, #cosis d’autònoms. Hem recorregut la secció de basar, que vindria a ser com una mostra del basar xinés de sota de casa. Entenguis per sota de casa dos carrers més avall, que a sota de casa hi ha el corner shop, altrament dit paki. Tot tombant pel Bonpreu anàvem fent valoracions. Fruita i verdura bé, carnisseria bé, peixateria, petitona però interessant i en arribar a la cansaladeria, arggg, #drama #lafidelmón no tenen pernil dolç de Ferrarini i a casa o és Ferrarini o no hi ha pernil dolç i ja hem direu vosaltres com fem els bikinis sense pernil!!! Al final hem fet gastu al super i a la benzinera i hem tornat a casa havent de travessar la ciutat, cosa que no mola gens. Mentre tornàvem anàvem valorant pros i contres i fent càbales de com trobar la manera de tornar a casa per fora i no creuar la #ciutatenobres.

“Llistes”

Avui enlloc del dia mundial del docent semblava que fos el dia mundial de les llistes. Com si una pandèmia hagués afectat l’institut, tothom demanava llistes i orles com si no hi hagués d’haver demà. I apa, vinga a imprimir orles, mirar quins alumnes no havien portat foto i reclamar-les. Ah!!! No hi ha foto no hi ha orla. Fer filigranes per convertir pdf’s a fulls de càlcul per poder destriar les optatives. Mirin, no cal tenir tantes optatives, amb menys passaríem, que són moltes hores de SAGA i una ja no està per aquests trotes. Total que quan ja ho tenia tot filtrat, posat maco i imprès el drama. FALTEN ALUMNES. Els renecs s’han sentit per tot el poble. Apa comença a buscar el que el SAGA t’ha mangat tan alegrement i torna a entrar les putes optatives. #treballarpeldimoni.

“Buscant l’humor”

A la secretaria segueixen passant coses, però tal com està el pati qualsevol té ganes d’explicar-les. Avui, mentre esperava que el SAGA es carregués he decidit buscar l’humor. Primer, el més fàcil, sota la taula. Però allà només hi havia borra de pols, un cable orfe de noseque i tres taps de boli. He mirat sota la pila de papers. M’ha semblat que podria ser un bon lloc on amagar-se. Després de regirar la pila del dret i del revés i fer una nota mental que cal organitzar-los, seguia sense sortir. Al final he decidit regirar els calaixos. Es prou difícil perquè són d’aquells metàl·lics que fan un nyiiiiiii horrorós quan els obres, millor dit, quan es volen obrir. Dels calaixos han sortit, tres culleretes de plàstic, un blister de paracetamol caducat, sis xuxes fossilitzades, tres caramels de menta fusionats amb el seu embolcall, els drivers d’unes impressores que ja no tenim, un llistat de contrasenyes de programes que ja no existeixen i un pen prehistòric. Però d’humor res de res #seguirembuscant

Posar allò allà

El despertador ha sonat a tres quarts de quatre, que tampoc feia falta perquè dormir, el que es diu dormir, no es que hagi dormit gaire. Desprès de prendre cafè (molt) i agafar el temo amb mes cafè (cosa de litre i mig) i uns coixins a falta de cadires de camping, per si calia fer una sentada, hem enfilat cap al col·legi electoral. Quan hi hem arribat, en plural perquè la família que sediciona unida roman unida, allò ja era una festa. Un mercadillo de bescanvi de cafè, ametlles i panses entre sorollets de shttt, shtt. que no calia perquè els veïns eren tots al balcó fent fotos. Les hores s’escolaven entre badall i badall fins les vuit. Ha cridat els presidents i vocals nomenats, perquè no fos dit i han engegat el pla Abecedari. Un cop constituïdes les meses, els soferts apoderats, si soferts perquè clar, resulta que, i sense que serveixi de precedent, PdCat, ERC i les CUP anàvem a una. #tremendu tu. Comences a posar en marxa el sistema informàtic i després d’uns estira i arronsa amb la cosa de les aplicacions, tres de les quatre meses semblava que funcionaven. Tot deu trucant a l’amic, veí, germà, novio i exnovio per demanar ajuda. Allò semblava un congrés d’informàtics. Quan semblava que funcionava, patam, el domini intervingut. Què fem? què deixem de fer? i de whastapp en cookie al final deuen haver fet una cosa d’aquelles rares i el web funcionava. I apa, ha començat la votació que semblava que anéssim a preu fet. A tot això anàvem mirant vídeos de la violència de les forces del desordre enviades per el sagrado reino de españa i ens quedàvem tots garratibats. Plans per quan arribessin els dolents tots els dels món. Dels més lògics als més absurds. Allò era un concurs de conspiracions. De dins hem sentit un Que venen!!! i ens hem acollonit (molt) fins que hem sentit els aplaudiments. Falsa alarma. Eren els bombers. Ens han fet una master class de la violència que feien servir dels malos malísimos enviados de Sauron (amb perdó) i ha començat el debat del que fèiem. Que si resistència fins al final que si un passadís ensenyant-los la paperetes, que si tal que si pasqual. Al final vist que ja no entrava gent a votar hem decidit tancar el col·legi després de fer fora un paio que volia fer fotos. Val a dir que estàvem en mode conspiranoic i veiem policia secreta arreu. Ha estat el recompte de vots més ràpid de la història. I allà hem deixat les urnes amb els vots, després que les actes de votació estiguessin molt ben custodiades creuant els dits per què els malos malotes no rebentin el local. Hem sortit mentre la gent aplaudia i cridava Hem votat!!! (moment llagrimeta) i en arribar a la cantonada el meu cos i jo hem tingut una discussió que ha guanyat ell en forma de baixada de pressió que ha fet que m’haguessin de dur a casa gairebé a coll. Quina manera més patètica d’acabar amb un dia ple d’èpica!!! #1oct2017