“Tancat per vacances”

Per ser l’últim dia era una mica com si s’acabés el món. Tots volíem tenir la taula neta de papers i expedients i tot era acabar coses a tot drap. Clar que sense el SAGA operatiu moltes coses eren anar posant post-it i amagar-les dintre d’una carpeta. La impressora de secretaria s’ha apuntat al festival del Kaos suïcidant-se. Ole tu mira que bé, quan tornem no tindrem impressora, perquè per molt que vinguin el primer dia l’averia trigaran a arreglar-la. I ja tenia la taula gairebé lliure de papaers que la direcció em crida i diu i amb tot això que he de fer? Apa explica com es gestionava la documentació d’una any per l’altra. Que això es queda aquí, allò ho arxivo a dalt. Total que entre això es llença això ho arxivo torno a tenir la taula a petar de papers #vullataulaneta

“Fundes”

Ara que el despatx ja comença a semblar un despatx i totes les matrícules, bé gairebé totes, dormen als seus respectius expedients hem passat a fer altres coses com barallar-se amb el GEDAC i començar a preparar les carpetes dels professors. Són unes carpetes que es donen als profes nous amb una mena de manual d’instruccions i un plànol de l’insti perquè no es perdin. Tota entusiasmada començo a preparar les fotocòpies i quan ja ho tinc tot fotocopiat marxo al despatx B altrament dit sala de visites i actualment magatzem d’agendes, carpetes diverses i bocanrolls per preparar-ho tot. Començo a posar la documentació dintre de les fundes i quan ja ho tenia tot enfundat un paquet a cada carpeta. Quan estava fent la darrera de les 16 veig que les fundes sobresurten Aix que ja les he posat malament. Obro les carpetes i no. HORROR. Les fundes són mida foli. Començo a regirar per tot l’armari de material i res de res. Ni una miserable capsa de fundes A4. Marxo cap a direcció i després de veure la magnitud de la tragèdia hem decidit comprar noves fundes i refer-ho tot #alacaceradelafunda

“Exportacions”

El dia ha començat amb el suïcidi del ventilador que s’ha tirat finestra avall. Després ha tocat secció IKEA i hem estat redecorant el despatx. Bàsicament perquè la meva companya avui ha aparegut al despatx amb dos esparadraps carabasses molt cuquis a l’esquena perquè té una contractura Im-Pressionant per culpa de no poder treballar bé amb el ratolí. Un cop hem tret el que feia nosa i feta la llista de demanades de mobiliari ens hem posat a treballar. Però al final ella ha claudicat i l’hem fet marxar a casa. Les hores s’anaven escolant tranquil·lament fins que mitja hora abans de plegar s’ha desfermat el kaos. En un moment han vingut a buscar uns documents que no trobava, una matrícula fora de tot termini, a tramitar un títol i l’ex-dire demanant que fes una extracció de dades. Que això ho hauria de fer el cap d’estudis però tu ho faràs millor. Claro, claro a pringar s’ha dit. El manual d’instruccions que m’ha donat estava mal fet i després de fer baixar tots els sants i buscar-ne un per l’interné al final ho he pogut fer #vullsoudecapdestudis

“Llista d’espera”

Hi ha cicles formatius que tenen molta demanada i clar hi ha llista d’espera. Abans, aix quins temps aquells, la llista d’espera la gestionaven els instituts pel sistema d’anar trucant per ordre. Ara no. Ara has de fer un tancament de matrícula perquè després algú del ST ho validi i llavors suposadament es podrà gestionar la llista d’espera. O sigui que abans de trucar als alumnes com es feia temps enrere, ara has de passar per no se sap quantes aplicacions i esperar que qui hagi de prémer el botó de validació no estigui de vacances, cosa que a les alçades de mes que estem és més que probable. Després de tres manuals impresos i de fer baixar tots els sants hem aconseguit tancar la matrícula. I com que tothom deu estar de vacances només hem pogut avisar a la meitat dels afortunats guanyadors d’una plaça #onéslagent?

“Expedients Epíleg”

Disposada a treure papers del mig, avui he decidit desar totes les matricules de l’ESO. Que venen a ser una pila de papers que s’han de desar a les seves carpetes. Després de sucar l’iboprufé al cafè com a mesura preventiva, he passat moure i recol·locar les 400 carpetes a lloc. Un cop totes ben posades he agafat les capses i apa, a omplir expedients com si mi anés la vida. I clar, com que les hem rebut per grups classe, cada nivell representava repassar quatre cop els dos calaixos que ocupen. I al final s’ha convertit en una cursa entre el rellotge que avui anava més depresa i jo entestada en treure’ns de sobre la barricada de capses. I batent records guiness de velocitat arxivística totes les matricules aquesta nit dormiran al seu lloc #aielsmeusronyons

“Expedients Part Two”

Un cop els expedients estan ben tips de papers cal posar-los en un altre arxivador. Això significa canviar de lloc tots els expedients. Començant pels que marxen. I com que en plena era de la informàtica el Departament cada cop et fa posar més papers als expedients ara no hi caben. I es quan una demana que els arxivadors siguin de goma, i que s’estirin o un espai paral·lel, però no, sembla ser que ara per ara l’espai (la ciència ficció encara no ha arribat a la secretaria) és el que és i si no en tens prou t’aguantes. I clar, tot ha sigut moure expedients a altres calaixos per encabir-hi els que venien. Ara no quadra cap numeració dels arxivadors i menys que quadrarà quan els hagi mogut tots, sempre que hi càpiguen i no hàgim d’okupar qualsevol racó de l’institut per guardar-los #lainvasiódelsexpedients

“Expedients Part One”

Cal començar, que el temps corre, a preparar els expedients pel curs vinent. Això suposa arxivar a tota llet historials acadèmics i notes dels alumnes que marxen. I entre matrícula i matrícula anar posant documents a lloc. Afortunadament els pintors han desaparegut i amb ells l’olor a pintura i dissolvent i es pot treballar amb certa tranquil·litat. I deixant de banda el SAGA que ara et deixa matricular ara no, per no se sap quina incidència que resoldran el cap de setmana, o no ves tu a saber, hem passat el matí arxivant i traient llistats per enèsim cop, estic per posar una tarifa d’un euro per llistat repetit. Danys col·laterals del dia cal trucar al SAU Horror! perquè un alumne surt amb el cognoms canviats i l’esquena desfeta i les mans plenes de tirites d’arxivar a sac #vullenHouse

“Pintors”

El mes de juliol s’aprofita per fer una posada a punt de l’institut. Com que no hi ha alumnes, electricistes, manobres i pintors campen per l’institut com si fos casa seva. Els manobres són al pati, així que a banda d’anar rossegant terra amb l’entrepà no molesten gaire. Els electricistes no molesten gens si no es que han de tallar la llum i sempre avisen, però els pintors… ai els pintors. Normalment pinten les aules i si no es que has d’entrar en alguna aula no els notes. Però aquest any tocava pintar el vestíbul, els passadissos i les portes de la planta baixa. Les parets, bé, l’olor de pintura de paret és una incomoditat tolerable. De cop ens hem començat a marejar. Estaven pintant les portes i els marcs i clar, allò ja eren figues d’un altre paner. L’olor de l’esmalt amb el que sigui que porta s’ha anat infiltrant arreu. I el matí s’ha convertit en una tortura on o et marejaves per la pintura o et cremaves si sorties al carrer a respirar #totscol·locats

“Planificació tancada”

Anava tota decidida a segrestar la directora per fer la planificació dels de grau superior, fint i tot portava un passamuntanyes #porsi, quan em diu el full de matrícula està malament. Una mica més i m’agafa un cobriment de cor. Però si ens l’havíem mirat del dret i del revés. Al final diu no, el full està bé, però hem tornat a canviar la planificació. Sembla ser que el Departament en el darrer moment ha dit que el curs 18-19 passen el cicle a LOE, encara s’arrosseguen un munt de cicles LOGSE i que tot el que s’havia canviat queda en no res. Que la planificació igual que l’any passat. O sigui que tot ha quedat en un replicar el currículum i en un tres i no res planificació tancada. Mentre jo debatia amb el SAGA i els pares pesats, el secretari i la meva companya intentaven fer la quadratura del cercle amb la declaració de l’IVA i de l’IRPF. Com sempre els manuals d’instruccions del portal de centre són un nyap i ho han arreglat a cop de memòria i buscant per internet. #tancantemes

“Matriculant 2.0”

El dia ha començat amb l’exdire arribant i dient he vingut per tu, ara fem les optatives, per tancar-se tot seguit al despatx de direcció. I mentre anava fent noseque d’uns horaris i imprimint la memòria nosaltres anàvem matriculant mentre esperàvem la vènia. I ja no sabem si matriculem alumnes de grau superior o alumnes de P3. Mares dient el meu fill es major d’edat, pot venir sol a fer la matrícula? Altres que no deixaven ni parlar el fill, la de més enllà que abans de llegir res m’ha afusellat a preguntes i de res servia dir que ho té tot a les instruccions. De tant en tant entrava a direcció amb cara d’administrativa abandonada però ni així. Semblem lloros de tan repetir el que han de pagar. No senyora només una bonificació per alumne. Això és com les ofertes del Carrefour, no són acumulables. No se perquè fem manuals d’instruccions, ningú se’ls llegeix. Al final quan ja anava a posar les optatives que em donés la gana ha aparegut l’exdire tot dient, les optatives, ui no facis cas dels noms que posa a la llista, només s’han de copiar les de l’any passat. #elsmateréatots