“Avaluacions trobades”

Un cop les avaluacions trobades i obertes hem passat el parte a tothom per que avisin si els hi falten o sobren nens, que sempre sol passar i sobretot als profes nous, que amb això que el SAGA triga a incorporar-los, es poden trobar que no tenen res per avaluar. I poc a poc, la secretaria va agafant cert aire de despatx i no casa de bojos no descartem però, que es torni a convertir en un manicomi. Papers que van desapareixent de sobre la taula per anar al seu arxivador. Llistats que ja semblen definitius. El tema de l’AEO preparat i a punt de fer el pagament, això ho porta la meva companya que és del negociat dels dilluns. I ja ens podem preparar per a la propera bogeria que es preparar els certificats de les beques barrejats amb la avaluació inicial i amb la reclamació de DNI actualitzats que la majoria als alumnes el tenen caducat. #ratllantlanormalitat

“Avaluacions perdudes”

El tema de les optatives, si no passa res més, gairebé està resolt. Mentre la meva companya intentava posar ordre en el caos resultant de les actes finals del curs passat i jo em planificava com començar a entrar les convalidacions al SAGA, la direcció pregunta, “les avaluacions inicials es podran fer al SAGA?” I tota convençuda jo li dic: “Sí, clar”. Però per precaució, perquè amb el SAGA mai se sap, he decidit començar el procés d’obrir-les. I jo, que m’havia cregut lliure de trucar al SAU perquè en un raconet perdut d’un tutorial havia trobat la solució del tema optatives i trimestres, val a dir que la solució és una mica Pepe Gotera i Otilio, doncs no. Quan vaig a les avaluacions no surten, només hi ha les finals. #dramon #catàstrofe. Apa truca al SAU, com que m’han contestat molt ràpid ja he deduït que no era cosa del SAGA. I efectivament, el noi que m’ha atès no m’ha dit rubia, però s’ha sentit com ho pensava. Si no li marques que vols trimestres el SAGA no els posa. #esdeserinútil

“Nens al sac (gairebé)”

Encara que sembli impossible, al final tots els nens tenien la seva optativa desada i hem pogut imprimir els llistats. Llistats que per altra banda només serviran pel primer semestre. Perquè resulta que el SAGA, molt xulo ell, et deixar triar que les optatives les puguis fer semestralment, iupi, iupi, una feina menys, però quan les entres segueixen sortint per trimestres. I clar, alguna cosa no va alhora. A veure, de que em serveix dir que les farem semestrals si després em surten per trimestres. I vinga a regirar el SAGA amunt i avall, en mode a la recerca de la instrucció perduda, però res. Allò seguia sortint trimestral i si t’agrada bé i si no també. #Oletu. Total que al final tipa i cuita de perdre el temps he decidit que caldrà trucar al SAU a veure si m’ho arreglen #putesoptatives

“Llistes”

Avui enlloc del dia mundial del docent semblava que fos el dia mundial de les llistes. Com si una pandèmia hagués afectat l’institut, tothom demanava llistes i orles com si no hi hagués d’haver demà. I apa, vinga a imprimir orles, mirar quins alumnes no havien portat foto i reclamar-les. Ah!!! No hi ha foto no hi ha orla. Fer filigranes per convertir pdf’s a fulls de càlcul per poder destriar les optatives. Mirin, no cal tenir tantes optatives, amb menys passaríem, que són moltes hores de SAGA i una ja no està per aquests trotes. Total que quan ja ho tenia tot filtrat, posat maco i imprès el drama. FALTEN ALUMNES. Els renecs s’han sentit per tot el poble. Apa comença a buscar el que el SAGA t’ha mangat tan alegrement i torna a entrar les putes optatives. #treballarpeldimoni.

“Buscant l’humor”

A la secretaria segueixen passant coses, però tal com està el pati qualsevol té ganes d’explicar-les. Avui, mentre esperava que el SAGA es carregués he decidit buscar l’humor. Primer, el més fàcil, sota la taula. Però allà només hi havia borra de pols, un cable orfe de noseque i tres taps de boli. He mirat sota la pila de papers. M’ha semblat que podria ser un bon lloc on amagar-se. Després de regirar la pila del dret i del revés i fer una nota mental que cal organitzar-los, seguia sense sortir. Al final he decidit regirar els calaixos. Es prou difícil perquè són d’aquells metàl·lics que fan un nyiiiiiii horrorós quan els obres, millor dit, quan es volen obrir. Dels calaixos han sortit, tres culleretes de plàstic, un blister de paracetamol caducat, sis xuxes fossilitzades, tres caramels de menta fusionats amb el seu embolcall, els drivers d’unes impressores que ja no tenim, un llistat de contrasenyes de programes que ja no existeixen i un pen prehistòric. Però d’humor res de res #seguirembuscant

“Telèfon nou”

Després d’insistir força, la meva companya ha aconseguit que ens compressin un telèfon amb “pinganillu”. El demanava amb insistència perquè com que ella sol emportar-se el marron de trucar al SAU les cervicals li quedaven fetes caldo d’aguantar l’auricular. O sigui que la primera hora del matí ha estat jugar amb el telèfon i tenir un ensurt de ca l’ample perquè no funcionava. Falsa alarma, era jo fent de rubia i equivocant-me l’hora de connectar el telèfon. Un cop comprovat que tot funcionava hem començat a organitzar els grups classe al SAGA i Sant tornem-hi, faltaven alumnes. Resulta que una alumna va fer la preinscripció en un altre institut però s’ha quedat al nostre i segons el SAU fins l’1 d’octubre (literal, no és propaganda) com a mínim no es pot fer res i que ha de ser mitjançant la comissió d’escolarització. #Genius, que són uns #genius que nosaltres no en tenim per secundària. Sembla ser que la cosa s’arreglarà perquè la direcció a trucat a la direcció de l’altre institut. #sivolsestarbenservit

“Nens al sac”

Avui he arribat disposada a matricular els alumnes peti qui peti i per mi com si entraven els tancs a l’institut, però jo els matriculava. I després de llegir el DOGC i saludar a la Marta que és la substituta del Jaume que es jubila, n’hi ha que tenen sort., he obert el SAGA. Començo a matricular i #catàstrofe. Alumnes per duplicat i fins i tot triplicat i cadascú en un curs diferent #oletu les aplicacions del Departament. I apa després de fer baixar tots els sants i quedar amb ells per anar fer un cafè comença a mirar llistats. I ves comprovant, alumne per alumne que l’hagin posat al curs que toca. Ja te ous que en plena era de la informàtica i les TIC i les TAC, collons amb els noms que els hi posen, del Departament, hagis d’anar amb llistats de paper per poder fer les coses. #paper1informàtica0

“Interrupcions”

Matricular els nens perduts no tenia més dificultat que buscar cada expedient per afegir dades al SAGA i la teoria deia que en un matí estaria fet. Però NO. Semblava que tothom, docents, alumnes i pares s’haguessin conxorxat per demanar coses. O sigui que cada cop que intentava matricular un alumne, ho havia de deixar córrer per atendre a algú. A veure, que no hi ha més dies per venir a preguntar coses? Aixecar-te per recollir documentació dels docents nous tot dient: «el docents no cal que aneu a la finestreta, entreu a secretaria»….Conclusió que entre fer viatges de la cadira a la finestreta i de la finestreta a la cadira el matí ha passat sense poder matricular els nens perduts #nohihamanera

“Megarubiades”

Havia de passar. Amb una secretaria que sembla més una casa de bojos que un despatx, estava cantat. I li ha tocat a la promoció dels alumnes de recuperació. Amb les presses vaig canviar l’ordre de les actuacions. I al fer la comprovació i veure una col·lecció d’errors que feia feredat tocava trucar al SAU. Després de tres penjades de telèfon a la quarta, després d’esperar-me dues llagues d’estómac, he aconseguit parlar. Quan he explicat la magnitud de la tragèdia, el noi s’ho mira i diu «L’heu fet grossa, heu perdut els alumnes» i ha fet una pausa suficient perquè tingués tres infarts seguits i em veiés dient allò de “pido pa comer, juro que es pa comer” i ha continuat «els haureu de tornar a matricular» El sospir l’alleujament s’ha sentit per tota la comarca. «I, ja està, no cal fer res més?» li he preguntat com dient no pot ser tan fàcil…Doncs si, sembla ser que catàstrofe nuclear s’ha quedat en un entrebanc que s’arreglarà relativament fàcil #quintipdepatir

“Chromebooks”

Avui han arribat els chromebooks a l’institut. Com que venien molt ben embalats en un palet i a falta d’un lloc per desar-los els han deixat a la cantina. Llavors ha començat el debat. Cal identificar cada trasto d’aquests, es a dir, lligar el serial de l’ordinador amb el professor que el farà servir. Després de descartar posar-hi el nom amb el DYMO perquè es menja les piles més ràpidament que jo les xuxes i no hi ha piles per a tant docent, hem decidit posar-hi etiquetes normals que no és tant cuqui però si més ràpid. Un cop tancat el tema etiquetes, calia decidir com ho lligàvem tot. Al final després de molt estira i arronsa, perquè el Secretari es volia desfer de les capses, hem quedat que els hi donàvem el chromebook sense la capsa i que les etiquetaríem amb el nom del profe i després ja ho combinaríem tot. I ja ens tens al Secretari, el coordinador informàtic, l’informàtic i a mi, desembalant, etiquetant i tornant a desar a les capses aquelles andròmines i deixant el terra de la cantina ple de confeti d’etiquetes #patirem