Entrant en DEFCON 2

Ja es nota que el dia 14 s’acosta i el més calent és a l’aiguera. La documentació que s’ha d’entregar a l’alumnat va creixent i fent piles per tot arreu. El Departament donant noves instruccions. Els pares, deuen notar el temps, estan més pesats que les mosques. Els profes enviant horaris i rètols per imprimir a color. Ai, que m’he equivocat, me’ls pots tornar a imprimir? El Cap d’Estudis d’FP que s’ha carregat el formulari de matrícula, no l’hem matat perquè ens el farien pagar per nou, però ja li he dit que li costarà moltes bosses de nubes. L’assignació de la llista d’espera que és la cosa menys àgil que un es pot imaginar. Alumnes que diuen que hen emplenat el formulari i no ha quedat gravat, pares preguntant que hay de lo mio. Els del Tribunal de les opos, amb els aspirants, rondant per l’insti. L’empresa dels chromebooks respartint-los, pares fent cua al passadís… #quemaltodo

Continuarà…

Avançant #NO

Com que el Departament va enviar el profes a casa i ara totes les reunions, de pares incloses, són telemàtiques el dia es presentava profitós. Si es que m’il·lusiono amb no res. Si el chek list ja era llarg la cosa a anat a pitjor. Que si posa piles als termòmetres, que si prova si funcionen, que si el del Departament ( un per tot l’institut i és lent i poc manegable) que ara com els posem…Per sort el fuster, que estem a punt de demanar que l’incloguin a la plantilla de l’insti, s’ha ofert per solucionar-ho. Una cosa menys. Que si obre la caixa forta, fes més etiquetes, els pares en la seva línia de no llegir… No se perquè ens molestem a enviar res. Per sort la catàtsrofe nuclear del mail equivocat s’ha solucionat i ha quedat en no res ( uffff) Cal una menció especial a la Geno, que gestiona la matrícula i la llista d’espera i que s’ha passat el matí fent trucades i enviant mails i aguantant pares (o implanten el carnet de pares aviat o no hi ha futur) També una menció especial al secretari que ha estat fent proves amb la megafonia i ens ha eixordat amb la musica i els timbres (ha sobreviscut de miracle) Total, que de la meva feina, com aquell qui diu, no he pogut fer res #aixínoespot

Continuara…

DYMO

El dia ja no ha començat bé. Anava llançada a fer els darrers documents combinats quan em diuen: No cal que els facia ara, les reunions seran telemàtiques. Apa tot de papers fent nosa pel despatx i sense ningú a qui encolomar-los . Després descobrim que em vaig equivocar i hem enviat correus de matriculacions a qui no tocava. #sevaberunfoyon que ja veurem com acaba la cosa. Més tard em demanen etiquetes de Dymo per marcar sprays. Sembla ser que amb que siguin de colors diferents no n’hi ha prou. Demano el Dymo als informàtics i em poso a generar etiquetes. La cinta s’acaba, puja al zulo a buscar-ne més. El zulo estava dessert i procurant no tocar cap boto que desencadenés un Skynet he trobat la cinta. Baixo al despatx i ai las! no entra. Començo a buscar els informàtics i res. No eren enlloc. Al final i en ple atac de desesperació els truco i diuen: som al taller. Lúnic lloc de l’insti on no havia buscat! I cap allà que vaig amb el Dymo i les cintes. No entra, dic, gairebé a punt d’una crisi nerviosa. El coordinador informàtic, se les mira, l’agafa i la posa sense cap problema. I amb la moral pel terra he tornat al despatx. #vullamevamama

Continuara…

Persecucions

Talment semblava el Dia Internacional del Qua Hay de lo Mio. Tothom perseguint tothom i ningú podia estar pel que demanaven. Els documents de salut que ens havia de donar la dire ha estat un: espereu que sembla que el Departament en penjarà un. Les llistes de l’estat econòmic dels alumnes de Batxi, que ens havia de donar el secretari, eren un -ara, quan tingui un moment. El cap d’estudis d’FP demanant llistes d’alumnes, a veure, que la matrícula s’acaba el dia set. Profes buscant profes, profes buscant la coordinadora, la coordinadora buscant la infermera del CAP. Semblava el joc dels disbarats versió COOVID19 #quemaltodo

Continuarà…

Descol·lapsant (o no)

He aconsseguit fer gairebé tots els documents combinats, me’n falten dos, i ja tinc preparada la documentació per lliurar als pares, però me’n falta un, i així no hi ha manera d’acabar res. I com que me’ls han de proporcionar la dire i el secretari, la cosa pinta malament. Entre la Geno i jo estem ideant un pla malèfic per lligar-los amb brides a les respectives cadires perquè s’estiguin quiets una estona i ens facin cas. Els pares en la seva línia de plorar pels seus plançons i HORROR, un pare ha calculat la quota del preu públic a pagar perquè el seu fill te beca, fins aquí bé, però també reclama la quota del curs passat. MERDA. Ja s’ha embolicat la troca. Després de llegir i rellegir les instruccions del Departament, i intentar trucar als Serveis Territorials, inútil era la 40ena de la cua i la cosa no avançava, he decidit que la dire parli amb el Departament a veure si en traiem l’entrellat. #noanembé #sevaaverunfoyong

Continuarà….

Col·lapse

Semblava que el dia començava bé fins que s’ha obert la veda de “la Maria ho pot fer tot” i mira, NO. Anar al banc, després a la botiga a pagar i demanar que ens portin la comanda d’esprais (quan s’acabi el festival de la Covid podrem folrar l’insti), i papereres ha estat un passeig, però tornar al despatx i començar la festa ha estat un. No es podia obrir la caixa forta, a veure on és el manual d’instruccions?, que si fes un document combinat, el cap d’estudis que necessito unes carpetes de colors, mira no n’hi ha però ja et farem alguna cosa, més pares plorant perquè el seu plançó no té plaça, una profe entrant a secretaria (MALAMENT) sense mascareta (PITJOR), al final quan la conserge nova (sí, tenim una conserge nova però res d’administrativa nova, #todomal) ha entrat per donar un altre encàrrec, la Geno ha allargat la ma i ha dit “dona’m-ho a mi que està col·lapsada”. Ja no sabia que era el que estava fent, ni el que havia fet ni el que tenia pendent. #entropiamental #notincedatpertantescoses

Continuarà…

Profes returns

Avui, que ben bé podria ser nomenat com a Dia Internacional del Cop de Colze, els docents han tornat a l’institut. I, tot i que, teniem una barricada montada perquè ningu entrés a secretaria, al final la coordinadora pedagògica ha començat a fer fora profes a tort i a dret. Per evitar una catàtrofe, i mentre la Geno treballava a tot drap, he sortit a saludar, en plan reina madre, per evitar que, molt educats ells, entressin a secretaria. Amb els profes també han arribat uns termòmetres d’aquests digitals, que el secretari va comprar no fos cas que no arribessin els del Departament i ens hem passat una estona jugant a lladres i serenos fins que tots els pares del món mundial s’han despertat. Miri, no se, llenci el fill, però no em pregunti a mi que ara què farà el seu fill si no té plaça. I així entre pares fent drames i pares que no es llegien les instruccions de com fer la matrícula hem sobreviscut al primer de setembre post Coovid. #patirem #putusvirus

Continuara….

Notes

L’esguerro de l’Esfer@ a banda de ser la pitjor aplicació que he vist, és una màquina de contaminar. Per imprimir els informes d’avaluació et surten 4 fuls per alumne. Un amb les notes, l’altra com que està mal disenyat amb la signatra del tutor de torn, el tercer en blanc i el quart que és l’acusament de rebuda on han de signar els pares/mares/tutors. Ah! i això de l’ordre alfabètic és una cosa que sembla ser que els programadors no saben el que és. T’ho ordenen per l’Idalu que és un número que ningú sap per què serveix però que toca molt els collons. Però resulta que tampoc és cert. Si algun alumne a repetit llavors ja no segueixen l’ordre sinó que el posen on els hi surt de la punta de fava #putosprogramadors

Continuara…

Feines…

Un cop alliberat el despatx de direcció de la muntanya de TR la dire s’ha pogut posar a treballar. I si ella treballa, nosaltres sempre llepem. D’entrada, i tot i que van venir a arreglar la impresora segueixen sortint ratlles. I m’ho diu a mi! Com si l’hagués arreglat jo. S’haurà de tornar a trucar al tècnic. Després que perquè surten a l’acta matèries que no tenim al currículum. I jo que se! Que no l’he dissenyat jo l’Esfer@. Ja trucarem al SAU. Alumnes que surten a les actes, tenen grup però no surten als llistats. Misteris de l’Esfer@. I al final les convalidacions. No surten les de l’alumnat del programa ARC. No clar, si fins ahir encara no sabia que se’ls havia de convalidar…

Continuara…

La marabunta

Arribo al despatx i encara no havia deixat la bossa que apareix una alumna -Vinc a entregar el TR (treball de recerca) Merdaaaaa. Ja no hi pensava. I de cop una invasió d’alumnes de batxillerat per entregar el TR. Per sort he vist una profe que passava pel davant i al crit desesperat de -Quar, tens alguna cosa que fer? Ràpidament s’ha posat a ajudar-me mentre arribava la meva companya i entre treball en equip i quatre crits per fer fora els que ja l’havien entregat en 20 minuts els hem recollit tots. #ohestres

Continuarà…