Embolica que fa fort

Com si no tinguéssim prou merders avui el dia a començat tort. Estàvem a la porta de l’insti mentre anava tronant i plovent i el conserge que no apareix. La frase més repetida, mentre s’anava omplint la porta de profes i alguna que altra alumna ( i servidora de vostés) era “aix, i jo que havia vingut més d’hora per….) Total que com qui espera desespera s’ha sentit una veu que deia: i si tuco al cap d’estudis? I de cop una altra que diu: Ja ve! Qui venia era el conserge remullat com un pollet i dient -Ho sento, he punxat- A mig matí ha baixat el CI* preguntant: Teniu internet? Ah! ja veig que sí i ha marxat. Internet sí, però telèfon no, i amb una corrua d’alumnes malalts o nafrats, trucar a les famílies ha estat una odisea. Un cop recuperat el telèfon i matriculat un alumne al PFI “Que me han llamado que venga a matricularlo” (un nen tot acabat d’arribar d’Hondures o de no se ben bé on.)El profe de PFI histèric i nosaltres dient que algú l’haurà trucat, nosaltres no. Resulta que tot el caos s’ha creat desde la inspecció educativa, molts són nous, dient que hi ha places al nostres PFI. Això m’ho ha explicat la psicopedagoga de l’EAP, que ara ja no ve al nostre insti, però també ha trucat per saber com estàvem de places. #putusnovatus #putudepartament

*CI: coordinador informàtic

Continuarà…

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Leave a Reply