L’inici

Tot va començar amb un peu trencat. Dona de poca paciència vaig començar a escampar el meu neguit al twitter, per no torturar més els de casa i de sobte m’arriba un DM de la persona que menys m’ho podia esperar dient-me: Envia DM, la resposta era cantada, i amb un no vull destorbar, un a mi em va bé que em distraurà de les meves cabòries li vaig enviar el primer DM

-Si vols t’explico els meu rallies per casa amb la cadira de l’ordinador. Estic entre Sébastien Loeb i Carlos Sainz…

-Explica, explica

-El meu home (una meravella de persona) m’ha comprat una cadira d’ordenador nova (sembla la cadira del Picard) però corre molt (sector Loeb) i a voltes topo contra el marc de les portes(sector Sainz) Sóc una #tietavarenu sense carnet

Continuarà…

Pròleg, o agraïments o alguna cosa per l’estil

La vida dóna moltes voltes, fins i tot massa voltes. Com molta altra gent sempre havia pensat fer un bloc, però tot quedava en pensar-ho. Un peu trencat fa canviar molt les coses.

Tot va començar amb un escrits per distreure un amic que ho passava malament i també compartir-los amb els Patrons d’en Joan Lopez Rovira. ( https://www.patreon.com/valruspines )

Que si fes un bloc, si no se com es fa, que això no és per mi, i llavors l’ Enric Pineda es va oferir a ajudar-me. Més que ajudar-me ho ha fet tot.

I ara sóc la flamant propietària d’un domini i disposada a començar l’aventura de tenir un bloc, amb l’únic objectiu d’arrencar un somriure a qui el llegeixi.

Tieta Varenu