“Telèfon nou”

Després d’insistir força, la meva companya ha aconseguit que ens compressin un telèfon amb “pinganillu”. El demanava amb insistència perquè com que ella sol emportar-se el marron de trucar al SAU les cervicals li quedaven fetes caldo d’aguantar l’auricular. O sigui que la primera hora del matí ha estat jugar amb el telèfon i tenir un ensurt de ca l’ample perquè no funcionava. Falsa alarma, era jo fent de rubia i equivocant-me l’hora de connectar el telèfon. Un cop comprovat que tot funcionava hem començat a organitzar els grups classe al SAGA i Sant tornem-hi, faltaven alumnes. Resulta que una alumna va fer la preinscripció en un altre institut però s’ha quedat al nostre i segons el SAU fins l’1 d’octubre (literal, no és propaganda) com a mínim no es pot fer res i que ha de ser mitjançant la comissió d’escolarització. #Genius, que són uns #genius que nosaltres no en tenim per secundària. Sembla ser que la cosa s’arreglarà perquè la direcció a trucat a la direcció de l’altre institut. #sivolsestarbenservit

“Nens al sac”

Avui he arribat disposada a matricular els alumnes peti qui peti i per mi com si entraven els tancs a l’institut, però jo els matriculava. I després de llegir el DOGC i saludar a la Marta que és la substituta del Jaume que es jubila, n’hi ha que tenen sort., he obert el SAGA. Començo a matricular i #catàstrofe. Alumnes per duplicat i fins i tot triplicat i cadascú en un curs diferent #oletu les aplicacions del Departament. I apa després de fer baixar tots els sants i quedar amb ells per anar fer un cafè comença a mirar llistats. I ves comprovant, alumne per alumne que l’hagin posat al curs que toca. Ja te ous que en plena era de la informàtica i les TIC i les TAC, collons amb els noms que els hi posen, del Departament, hagis d’anar amb llistats de paper per poder fer les coses. #paper1informàtica0

“Interrupcions”

Matricular els nens perduts no tenia més dificultat que buscar cada expedient per afegir dades al SAGA i la teoria deia que en un matí estaria fet. Però NO. Semblava que tothom, docents, alumnes i pares s’haguessin conxorxat per demanar coses. O sigui que cada cop que intentava matricular un alumne, ho havia de deixar córrer per atendre a algú. A veure, que no hi ha més dies per venir a preguntar coses? Aixecar-te per recollir documentació dels docents nous tot dient: «el docents no cal que aneu a la finestreta, entreu a secretaria»….Conclusió que entre fer viatges de la cadira a la finestreta i de la finestreta a la cadira el matí ha passat sense poder matricular els nens perduts #nohihamanera

“Megarubiades”

Havia de passar. Amb una secretaria que sembla més una casa de bojos que un despatx, estava cantat. I li ha tocat a la promoció dels alumnes de recuperació. Amb les presses vaig canviar l’ordre de les actuacions. I al fer la comprovació i veure una col·lecció d’errors que feia feredat tocava trucar al SAU. Després de tres penjades de telèfon a la quarta, després d’esperar-me dues llagues d’estómac, he aconseguit parlar. Quan he explicat la magnitud de la tragèdia, el noi s’ho mira i diu «L’heu fet grossa, heu perdut els alumnes» i ha fet una pausa suficient perquè tingués tres infarts seguits i em veiés dient allò de “pido pa comer, juro que es pa comer” i ha continuat «els haureu de tornar a matricular» El sospir l’alleujament s’ha sentit per tota la comarca. «I, ja està, no cal fer res més?» li he preguntat com dient no pot ser tan fàcil…Doncs si, sembla ser que catàstrofe nuclear s’ha quedat en un entrebanc que s’arreglarà relativament fàcil #quintipdepatir

“Chromebooks”

Avui han arribat els chromebooks a l’institut. Com que venien molt ben embalats en un palet i a falta d’un lloc per desar-los els han deixat a la cantina. Llavors ha començat el debat. Cal identificar cada trasto d’aquests, es a dir, lligar el serial de l’ordinador amb el professor que el farà servir. Després de descartar posar-hi el nom amb el DYMO perquè es menja les piles més ràpidament que jo les xuxes i no hi ha piles per a tant docent, hem decidit posar-hi etiquetes normals que no és tant cuqui però si més ràpid. Un cop tancat el tema etiquetes, calia decidir com ho lligàvem tot. Al final després de molt estira i arronsa, perquè el Secretari es volia desfer de les capses, hem quedat que els hi donàvem el chromebook sense la capsa i que les etiquetaríem amb el nom del profe i després ja ho combinaríem tot. I ja ens tens al Secretari, el coordinador informàtic, l’informàtic i a mi, desembalant, etiquetant i tornant a desar a les capses aquelles andròmines i deixant el terra de la cantina ple de confeti d’etiquetes #patirem

“No em fan cas”

Per poder tancar el curs cal dir-li al SAGA els alumnes que han recuperat i els que no perquè resulta que entre el mateix SAGA no creua les dades. I com que un cop fet això se li ha de dir al RALC que ja està fet, porto dos dies perseguint a mig equip directiu perquè em diguin si es poden tancar les actes i em passin els llistats. I que sí, que sí, però però ni llistats ni resposta, ni res. Això ja sembla l’atenció al client de Vodafone. Avui a banda d’intentar imprimir 135 fulletons, llistats per reunions de pares, fer la fotografia del claustre i no se que més, que he decidit que s’espavilin els profes, m’he plantat. I m’he passat el dia donant la tabarra per aconseguir els putos llistats. Al final, gairebé a punt de tocar el timbre me’ls han donat tot dient oh! no sabia que te’ls havia de donar #faréundisbarat

“Contractura”

El dia transcorria plàcidament… Plàcidament? NO. Entre llistats que no arribaven, i no es pot fer el canvi de curs, alumnes que el SAGA ens furta i no podem matricular, ole tu, trucades de pares que no saben el que pregunten, seria convenient saber a que ha matriculat el seu fill, impressions diverses i amb aquella sensació de que el curs començarà i el més calent és a l’aigüera de cop…(pausa dramàtica)  Una Contractura. Però no una contractura de ai quin mal, no. Una que el Robocop al meu costat semblava un contorsionista. Apa, troba una ànima caritativa que et porti a casa. Pujar al cotxe ha estat una odissea. Sort d’un pedrís salvador, perquè sinó em quedava a terra. #arrasarfarmaciola

Un cop arribada a casa, anar a la farmaciola a la recerca de totes les potingues hagudes i per haver. Perquè un altre cap de setmana mira tu, tan se me’n donaria. Però aquest? El CAP DE SETMANA? Ni parlar-ne. I clar amb la poca mobilitat el resultat ha estat que un bonic estol de capses de pastilles diverses han anat a parar al terra. I allà s’han quedat, a l’espera que arribés algú de casa a recollir-les. I armada amb antiinflamatoris, relaxants musculars i una crema de nosequè, he començat a automedicar-me a sac. Al final, després de buidar la farmaciola i amb un mal d’estómac prou considerable he aconseguit fer colar l’estat Robocop per un caminar altiu i anar a les Torxes i a la Diada #sendibuprofe

“La fi del món”

Avui era l’entrega de les notes de recuperació barrejat amb la tria d’optatives. Arribar a l’institut desprès d’haver buidat la farmaciola de casa. Trobar-te amb docents que encara no has entrat al despatx i literalment t’assalten demanant butlletins de notes. Fotre! quina benvinguda. Un cop entrat al despatx, la CATÀSTROFE. El servei de neteja havia endreçat les taules, amb desconnexió de la pantalla de l’ordinador inclosa i no trobàvem res. Un cop distribuïts tots els informes, tragèdia al canto. Amb les presses faltaven els de dos grups. Els hem imprès a corre-cuita i apa a una altra cosa. L’altra cosa era la cua que recordava aquell anunci de l’ONCE d’alumnes que venien a buscar els llistats dels llibres doncs fins avui no sabien si repetien curs o no, a matricular-se, a demanar taquilles, reclamar notes…Com si no hi hagués prou merder, avui també s’havia de penjar un anunci de licitació, els terminis són els que són i imprimir més fulletons que el curs comença ja #necessitounclon

“Avaluacions extraordinàries”

Començar el dia i que el Portal de centre no es carregui bé ja no pronosticava res de bo. I certament, les aplicacions, SAGA inclòs, funcionaven a pedals les que funcionaven, clar. Resultat que teníem tots els docents estratègicament repartits per l’institut intentant entrar les notes de recuperació. I al final baixaven tot dient «Hem acabat, però no sabem si hem acabat» pausa dramàtica «Perquè potser ens falta alguna cosa per entrar» Quan hem tancat les avaluacions, han començat a sortir errors. I apa comença a repassar les actes a veure que passava. Després de deixar-nos els ulls i amb l’ajut de la direcció que ha recordat un detall, hem pogut tancar-les totes. Imprimir les actes i els butlletins també ha sigut de desesperació total. Entre càrrega i càrrega de la pàgina hem tingut temps de fer-nos la manicura mentre miràvem si veiem tancs al carrer. #nomésaplicacions