Mes: setembre de 2017

Teòricament avui era un dia fàcil. Imprimir uns fulletons, acabar algunes matrícules, entrar fotografies al SAGA…però no. Avui estàvem en format manicomi. Començant amb els problemes per matricular alumnes amb crèdits pendents. Trucar al SAU i que et pengin. Pares i mares en mode “rubia”, uns que perden les cartes d’inici de curs i els papers de les optatives, altres que no han fet la matrícula i que venen dient que ningú els ha dit res i que pregunten pels llibres. «Però si els vam trucar!» i que et responguin «oh! vam veure les trucades però no vam fer cas» #oletu, visca l’interès. Imprimir els fulletons ha estat una odissea. Cada cop que ho intentava venia algú i apa, aixecat i deixa-ho córrer. Al migdia hi ha hagut un moment de treva on mentre em prenia el cafè de les 8:30 he pogut imprimir les cartolines que fan de portada dels fulletons. #interrupcionsasac

Avui era el dia internacional del llistat. Doncs mira, NO. Si encara estem matriculant i no s’han fet les recuperacions els llistats surten a mitges. Total, que excepte els del futbol, que aquests viuen fora del SAGA, la resta s’hauran d’esperar. Perquè em nego a comptar alumnes a ma, faltaria més #omvreya Hi ha docents, l’experiència és un grau, que no ens els demanen directament. El resultat segueix essent no, però s’estalvien l’esbroncada que els hi pot caure de part meva (de la meva companya no, que es massa bona persona i és incapaç d’aixecar la veu) I entre matrícules dels de grau superior, amb mare inclosa que venia a preguntar i s’assabenta que el seu fill ha suat de venir quan el vam trucar, alumnes despistats que venien a entregar treball de recuperació on no tocava, informació pels que ara volen matricular-se per 1r d’ESO i alguna que altra factura hem passat el matí #stopllistats

El silenci de l’institut, trencat únicament per l’equip directiu, els conserges, els paletes i les administratives tenia els minuts comptats. Encara no havíem acabat de pujar les carpetes dels profes nous a la sala d’informàtica, on la direcció els fa la master class de com funciona l’institut que començaven arribar docents. I el vestíbul s’anava omplint dels profes de sempre més els nous, que més perduts que un esquimal en un desert, anaven buscant la sala d’informàtica amb cara de “MEIDEI solicito extracción”. I clar, els conserges no donaven l’abast i al final encolomaves els nous al primer profe que trobaves per que els portés a la reunió. A les onze, ha arribat la marabunta en forma “d’esmorzar dels professors”. Enriue-vos del soroll que fan els alumnes. Comparats amb els docents són el silenci personificat. Un cop esmorzats, se’ls han emportat a fer reunió d’àrea i la planta baixa ha recuperat el silenci i la tranquil·litat #thefirstday