La marabunta

Arribo al despatx i encara no havia deixat la bossa que apareix una alumna -Vinc a entregar el TR (treball de recerca) Merdaaaaa. Ja no hi pensava. I de cop una invasió d’alumnes de batxillerat per entregar el TR. Per sort he vist una profe que passava pel davant i al crit desesperat de -Quar, tens alguna cosa que fer? Ràpidament s’ha posat a ajudar-me mentre arribava la meva companya i entre treball en equip i quatre crits per fer fora els que ja l’havien entregat en 20 minuts els hem recollit tots. #ohestres

Continuarà…

Un any….

Estàvem tant tranquil·les nosaltres fent les nostres coses, coses d’administratives s’entèn, quan la directora treu el cap del seu despatx i pregunta: -Vosaltres heu enviat un missatge al SETI, no es diu SETI sinó SII, però li ha quedat el malnom. -Jo no, diu la meva companya que és l’encarregada d’entrendre’s amb ells, em mira i pregunta-I, tu? -Jo?, jo només he emplenat un drive. -No, això és de la Rosario (la tal Rosario és algú que treballa al Departament)-diu. Total que la directora es reclou de nou al seu despatx. Al cap d’una estona torna a sortir i diu-El correu en qüestió, era un que vam enviar l’any passat, m’ ha trucat l’administrativa demanant disculpes. Netejar el correu no fa mal….

Continuara…

Tancant carpetes

Avui l’alumnat en pes s’ha presentat a l’institut i així els docents estan distrets. Ho hi ha imatge més desoladora que un docent sense alumnes. Els certificats estan acabats, iupi, iupi. Els alumnes de 3r ja poden ser avaluats després, això si, de fer una “xapusa” que ens han dit al SAU i també que passaran la incidència. Els profes tal i com van entran notes ens diuen els errors que hi ha tipus em falten grups o m’en sobren i alumnes que no estan al seu grup, tot fàcil de solucionar (creuarem els dits) Els expedients ja estan enviats telemàticament i això si, molta e-valisa però des del departament t’envien un pdf que no és autemplenable i que a a sobre volen el segell del centre. No s’aclaren del tot amb això de les noves tecnologies.

Continuara…

Creativitat

L’alumnat de 1r i 2n d’ESO no poden fer vaga. Els de primer tot just començat el curs i acabats de sortir de l’ou de la primària aguanten bé. Però els de 2n que ja porten un any de mili també volen no venir a l’institut o com a mínim no fer classe. I d’aqui surten mares trucant dient, a tall d’exemple, que la seva filla li ha dit que divendres només hi haurà un professor a l’institut. Li explico que la directora enviarà un mail explicant la situació de divendres. La directora treu el cap i pregunta-Més mares?, pregunta -Si, i li explico el que m’ha dit, es posa a riure i contesta-Els meus alumnes m’han dit que que si es passen el dia al pati jugant els hi justificaré les faltes. I entre la directora, el secretari i servidora de vostés em fet repàs a les boles que els alumnes de segon intenten colar als pares i docents cada cop que hi ha una vaga #imaginacióalpoder

Continuarà…

Entropia

A la secretaria s’està arribant a uns nivells de desordre que riu-te’n tu de l’entropia de l’univers que surt als documentals. Entre (futures)vagues, mobilitzacions, alumnat emprenyat per el NOFC, alumnat que demana la lluna, docents que estan esverats per se i els altres que s’esveren per contagi no hi ha qui faci res. La pila de coses per fer augmenta exponencialment, per allo que els papers i les carpetes quan estan sols crien i es reprodueien com gremlins passats per aigua. Total que passen els dies, s’acosten els terminis i el més calent és a l’aigüera #vullordreicalma

Continuara….

Interrupcions

I, estava jo tota decidida a treurem els certificats de sobre quan, arggg, no puc entrar al servidor. Anava a llançar el PC per la finestra quan la meva companya diu -Jo tampoc puc entrar-hi. Li envio un whatts al coordinador informàtic que és més fàcil que intentar localitzar-lo pels mitjans habitals i ve. No pots entrar, pregunta esverat? No, no podem entrar i ha deixat anar un sospir d’alleujament mentre feia cara de preocupació. Al cap d’un moment ens truca i sembla ser que el problema era que havia saltat una cosa d’aquelles del quadre elèctric. Amb el problema resolt he intentat arribar als certificats, però ha estat en va. Interrupció darrera interrrupció. Cap al final del matí, quan ja veia la llum i els certificats truquen del Departament. Que havien enviat un correu a la directora i que necessitaven unes dades, que ja tenen i noseque d’un document al drive. Al final li he dit que m’ho enviés a mi que ja li passaríem les dades #aixínoespotacabares

Continuarà….

Beques

Em sembla molt bé que el Ministerio doni ajuts per als estudis postobligatoris, però el que no em sembla gens bé són els putos certificats que demanen. A veure, haver de calcular a ma les notes de primer és un drama. A batxillerat encara, perquè tot val el mateix, però els cicles formatius, són una creu. Has de calcular la nota de cada UF o MP ( per als llecs en la matèria vol dir unitat formativa i módul professional). I després calcular la nota final. I vinga a sumar multiplicar i dividir una pila cops per cada alumne i ponderar el percentatge de noseque. Miri Ministerio, o ens donen una aplicació que funcioni i ho calculi soleta o la beca ens l’hauria de donar a nosaltres per pagar-nos un spà un cop acabats els certificats. #putoministerio

Continuara….

Col·lapse

Que hi hagi un conserge de baixa és un daltabaix dels grossos. Com que només n’hi ha dos, per la tarda no hi ha ningú a consergeria i avui m’ha tocat a mi de “conserge de guàrdia” I clar, avui ha passat de tot. Un que s’havia deixat unes eines de soldar d’un curset, per sort hi havia claustre i els docents estaven tots junts. Uns altres que venien a no se que i que si les claus del taller…Al final els he donat les claus del Secretari i que s’ho fessin. El condemnat a galeres és el que menys feina ha donat perquè ell solet ha agafat les claus que necessitava i ha marxat a fer la seva feina (o no, ves a saber) Però quan ha arribat el transportista amb uns matalassos pel gimnàs i es negava a portar-los se m’han acabat els torrons i en mig del claustre li he etzibat al Secretari que s’entengués ell amb el transportista. I més senyors i més. El meu planning de la tarda se n’ha anat a can pistraus #col·lapseaconsergeria #vullmésconserges

Continuarà….

Amor

Després que tots els ordinadors poguessin imprimir, el meu s’ha revoltat. Apa, toca trucar els informàtics que s’ho mirin. I baixa l’informàtic, s’ho mira i remira, toqueteja per aquí, instal·la coses per allà i e voilà! l’ordinador imprimeix. Marxa l’informàtic i sant tornem-hi. Apa torna a trucar. La cara de desesperació de l’informàtic començava a fer patir. Torna a posar-ho tot en ordre. Imprimeix. Marxa i deixa d’imprimir. A final ha decidit emportar-se’l per formatar-lo. Un cop desat tot el que tenia en local, l’ha desendollat i se l’ha endut cap al zulo dels informàtics. Juraria que mentre el meu ordinador estava en braços de l’informàtic feia cara (si els ordinadors poden tenir cara) de felicitat #aixòésamor

Continuarà….