“Megarubiades”

Havia de passar. Amb una secretaria que sembla més una casa de bojos que un despatx, estava cantat. I li ha tocat a la promoció dels alumnes de recuperació. Amb les presses vaig canviar l’ordre de les actuacions. I al fer la comprovació i veure una col·lecció d’errors que feia feredat tocava trucar al SAU. Després de tres penjades de telèfon a la quarta, després d’esperar-me dues llagues d’estómac, he aconseguit parlar. Quan he explicat la magnitud de la tragèdia, el noi s’ho mira i diu «L’heu fet grossa, heu perdut els alumnes» i ha fet una pausa suficient perquè tingués tres infarts seguits i em veiés dient allò de “pido pa comer, juro que es pa comer” i ha continuat «els haureu de tornar a matricular» El sospir l’alleujament s’ha sentit per tota la comarca. «I, ja està, no cal fer res més?» li he preguntat com dient no pot ser tan fàcil…Doncs si, sembla ser que catàstrofe nuclear s’ha quedat en un entrebanc que s’arreglarà relativament fàcil #quintipdepatir

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Deixa un comentari