El dia transcorria plàcidament… Plàcidament? NO. Entre llistats que no arribaven, i no es pot fer el canvi de curs, alumnes que el SAGA ens furta i no podem matricular, ole tu, trucades de pares que no saben el que pregunten, seria convenient saber a que ha matriculat el seu fill, impressions diverses i amb aquella sensació de que el curs començarà i el més calent és a l’aigüera de cop…(pausa dramàtica) Una Contractura. Però no una contractura de ai quin mal, no. Una que el Robocop al meu costat semblava un contorsionista. Apa, troba una ànima caritativa que et porti a casa. Pujar al cotxe ha estat una odissea. Sort d’un pedrís salvador, perquè sinó em quedava a terra. #arrasarfarmaciola
Un cop arribada a casa, anar a la farmaciola a la recerca de totes les potingues hagudes i per haver. Perquè un altre cap de setmana mira tu, tan se me’n donaria. Però aquest? El CAP DE SETMANA? Ni parlar-ne. I clar amb la poca mobilitat el resultat ha estat que un bonic estol de capses de pastilles diverses han anat a parar al terra. I allà s’han quedat, a l’espera que arribés algú de casa a recollir-les. I armada amb antiinflamatoris, relaxants musculars i una crema de nosequè, he començat a automedicar-me a sac. Al final, després de buidar la farmaciola i amb un mal d’estómac prou considerable he aconseguit fer colar l’estat Robocop per un caminar altiu i anar a les Torxes i a la Diada #sendibuprofe
