De nens perduts i altres coses

A veure, el Departament, l’actuació del qual el curs passat és pot resumir amb un “no tenim ni puta idea del que fem, però fem veure que sí” i “no ho fem pitjor perquè és impossible” ha organitzat tal embolic amb l’alumnat dels PFI que ja no saps quants ens tens matriculats i sobretot, on són? Perquè miris l’aplicatiu que miris, excepte al RALC i aquest no compta, no surten enlloc. Ara que ja tenim tots els docents si fa no fa posats als seus equips docents i àrees diverses, i tret d’un ensurt amb un alumne de batxillerat i una d’ESO, la secretaria semblava tranquila. Semblava. Avui deuria ser el dia internacional dels progenitors extra justets i dels que ens prenen per imbècils. A veure, que el putu val escolar, si les famílies no li diuen a l’aplicació de marres que l’endosi a l’institut, soleta no ho fa. La mare en qüestió ha tingut sort que l’atenia la Núria, perquè si m’arriba a tocar a mi li etzibo el primer que m’hagués passat pel cap. A mi m’han tocat les justetes i les bledes, però mira cadascú és com és. Ah! Els de l’IOC són la polla. Et diuen que el termini per fer la matrícula, per aquells alumnes que cursen batxillerat presencial i alguna matèria per l’IOC, s’acaba el dia 10. Vinga a trucar famílies i quan ha arribat la primera resulta que no es podia imprimir la carta de pagament. #colladinutils.

Continuarà…

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Leave a Reply