Amor

Després que tots els ordinadors poguessin imprimir, el meu s’ha revoltat. Apa, toca trucar els informàtics que s’ho mirin. I baixa l’informàtic, s’ho mira i remira, toqueteja per aquí, instal·la coses per allà i e voilà! l’ordinador imprimeix. Marxa l’informàtic i sant tornem-hi. Apa torna a trucar. La cara de desesperació de l’informàtic començava a fer patir. Torna a posar-ho tot en ordre. Imprimeix. Marxa i deixa d’imprimir. A final ha decidit emportar-se’l per formatar-lo. Un cop desat tot el que tenia en local, l’ha desendollat i se l’ha endut cap al zulo dels informàtics. Juraria que mentre el meu ordinador estava en braços de l’informàtic feia cara (si els ordinadors poden tenir cara) de felicitat #aixòésamor

Continuarà….

Correus

La conspiració en forma de refredat que amennaça amb fer caure tot el personal, té efectes secundaris. Entre ells que com estem en quadre m’ha tocat anar a correus. I mira, allà sembla que també ha arribat la passa. Quan a l’entrar he vist que gairebé no hi cabia, m’ha caigut l’ànima als peus. Perquè entre els que recollien paquets, els que els enviaven però el codi de barres no quadrava, els de vull carregar el mòbil i totes les operacions que es poden fer a correus reunides en una fila i només una persona atenent era per marxar. Però no podia. Com que el Secretari no hi era per anar als ST havia d’enviar-ho tant si com no. #stress

Contiuara…

Stasi

Després de deixar la sala de vsites neta i polida, abans de marxar li vaig deixar una nota al secretari demanant una partida per voltaren. Aquest matí m’he trobat una carona emoji embolicada per regal i quan ha arribat m’ha donat un espray calmant. Es que te l’has d’estimar per força a aquest home. I fins aquí la part positiva del dia. Quan ja havia canviat les matèries a l’Esfer@ d’un alumne i fet la resolució surt la directora dient -No, a aquest no se li pot canviar. Apa a desfer el que havia fet. De cop no podem entrar al servidor. Drama al canto. Truquem a l’informàtic que després de remenar molt ens fa un pedaç per accedir-hi. -Però podrem imprimir? -No, i les dues alhora diem -Doncs necessitem imprimir. I tot ha sigut anades i vingudes de l’informàtic del switch al nostres ordinadors fins que al final ha dit: -Hem fet la nostra feina, però com que tot ho controlen des de Barcelona fins que ells no premin el botó no podreu imprimir. Control dels ordinadors, de l’accés intern…El Departament sembla l’Stasi

Continuara…

Baldada

Avui que semblava que l’ambient estava tranquil he decidit començar arxivar. Un cop fetes les piles, començo a arxivar, però com que els expedients dels exalumnes els vam posar en uns calaixos buits de qualsevol manera la cosa es feia difícil. Deprés de posar-los per ordre alfabètic començpo a arxivar i DRAMA. Falten 3 expedients. #catàstrofenuclear #apocalipsizombi i la #fidemón tot alhora. Els trec del calaix, els puntejo, me’ls miro i remiro, però res, segueixen faltant-ne tres. Com que era l’hora de dinar he marxat tot pensant que després, mentre els docents estaven entretinguts en les seves reunions els buscaria. En tornar em trobo el secretari a la sala de visites, armari de material i lloc on deixar trastos tot en un, mirant-se un armari amb cara de desesperació. Al final ell ha marxat a una reunió i jo m’he quedat allà movent capses fins que al final he entaxonat totes les andròmines que calia desar. #esticbaldada

Continuara…

Aniversari

Un dia normal, si no poder fer una llista en condicions perquè encara l’alumnat va demanant canvis de matèries se li pot dir normalitat. L’Esfer@ seguint el seu pla malèfic d’acabar amb les administratives i es segueix penjant un cop has entrat les dades i apa torna a començar. Però, un aire estrany voleiava per l’institut. La meva companya que havia pujat a la sala de profes torna dient a les 12:45 hi ha concentració. I mentre anavàven rondinant que a nosatres ningú ens informa de res, de cop tot de docents que treien el cap per secretaria a informar del fet. He estat a punt de dir per megafonia que d’acord, que ja estàvem informades. Dos anys de #1oct .

Continuarà…

Dilluns…

Hi ha dilluns que ho són més que els altres, sobretot si coincideix amb el termini per presentar coses. I mentre un allau de criatures presentaven sol·licituds per fer canvis de matèria, l’Esfer@ per no variar no funcionava. Cert que hi havia un avís de de 15 a 18 podien haver-hi talls, però sembla ser que anaven avançats i a les 9 allò ja funcionava pitjor del que és habitual. I mentre ens colgaven les sol·licituds, fins i tot la dire s’exclamava -Però que passa aquest any?, la meva companya perdia els nervis, el temps i la paciència intentant entrar dades a l’Esfer@

Continuarà….

Què no hi és?…

Amb la cosa de la vaga pel canvi climàtic, ja veureu els crits que faré si em trobo un puto embocall de paper d’alumni pel terra, els docents tenien molt temps lliure. Cosa que es tradueix en demanar llistes i gestionar comandes i sortides. Resum el matí ha estat una refregit de baralles amb tots els aplicatius haguts i per haver mentre una corrua de docents anaven traient el cap per secretaria demanant pel Secretari. -Què no hi és? No, vindrà més tard. I així tot el matí, que era com estar en una cinta de Moebius… Quan ha apregut ens hi hem abraonat a sobre al crit de “corre, corre, firma això” abans que qualsevol docent entrés i ens el prengués de les mans.

Continuara….

Stop pares

Com si no tinguessim prou merders a secretaria només ens faltava el pare saberut de torn. Quan uns estudis s’acaben perquè han estat substituits per un altre, si et queden matèries penjades les has de recuperar al centre on els vas cursar. Doncs com al pare no li convenia ha trucat demanant coses raríssimes. Matricular a un nou cicle i convalidar-ho gairebé tot per tenir el títol en un any. Quan li he dit que no sabia si ho podria fer, en realitat no se si puc matricular a un alumne de dos nivells en un mateix any, m’ha saltat amb allò que “jo sóc professor i al meu institut ho fan” automàticament ha sortit l’administrativa borde i li he etzibat que passaria la nota al cap d’estudis d’FP i que ja s’entendrien (literal)… Si s’hagués preocupat tant quan el seu plançó estudiava, ara no hauria de recuperar res….(això només ho he pensat)

Continuara…

Desplanificant

Aquest mati anàvem fent recompte de temes penjats. I mentre una música estrident provenia de la sala d’actes i tres nenes organitzaven un drama per un mòbil perdut nosaltres intentàvem sortir del colapse administratiu on comunicats de vaga es barrejàven alegrement amb sol·licituds de convalidació. I així, a empentes i rodolons i fent de conserges suplents a estones, hem aconsseguit decidir el que tocava fer per la tarde. Però, ai las, les administratives proposen i la directora disposa. I quan tota entusiasmada anava a unificar expedients informàtics, ve la dire i diu -Necessito que als mails de 1r d’ESO i surtin els cognoms, per algun misteri de la importació el senyor gmail només va importar els noms. Començo i torna i diu -No deixa això, el que necessito molt urgent és que els mails de batxillerat estiguin actualitzats. I apa comença a treure expedients i mirar si està tot bé….

Continuarà…

Maleïdes llistes

Avui el cap d’estudis ha demanat llistes de quants alumnes fan cada matèria, perquè sinó no pot engegar el programa de faltes d’assistència. Però si encara estan entrant sol·licituds per canviar de matèria que vol que li faci? Me les invento? Perquè l’Esfer@ allò tan senzill de fer un llistat per matèries no ho fa. Bé fa una cosa que s’assembla si li ve de gust i després de resar tres rosaris seguits sense respirar. Total que per tenir-lo entretingut i com que tinc un llistat caducat, però llistat al cap i a la fi, li enviaré el que em va passar la coordindora pedagògica una mica tunejat i avall.

Continuarà…