Run, run, run

Si barregem un dia xafogós, preludi de l’aiguat que cauria a l’hora de plegar, una Secretària corrent amunt i avall de l’insti intenant desxifrar un llistat fet pel Coordinador Informàtic i només inteligible per coordinadors informàtics i altres bèsties de la mateixa espècie, que al SAGA no li sortia de l’algoritme funcionar i un Jefe que volia estar en misa i repicant el caos estava servit. El primer a llepar ha estat el Jefe, que per això és el Dire, quan intentant fotre el nas amb les validacions de grau superior estava posant histèrica a la Vane, al final l’he engegat al seu despatx a fer de Dire. Després que si imprimeix els informes i les actes de batxillerat de batxillerat, mentre venien alumnes a demanar títols, pares a protestar (que el seu planço no havia entrat). Que si truca a lampista perquè l’a/c fa soroll, o l’alarma o ves a saber que d’una sala de visites i lloc on hi ha no se quantes andròmines informatiques. El lampista que diu que ha de venir l’electricista i poc a poc l’ambient s’anava caldejant. I vinga a menjar sucre per resistir. Allò semblava un “mercadillu de xuxes”. Quan s’han ajuntat la Secretària, la Coordinadora Pedagògica i la Coordinadora de Batxillerat ha estat la puntilla. Al final, després de cridar un “vull silenci” i de tibar del cabell a les dues coordinadores he acabat posant-me els cascos perquè no callaven ni per mal de morir. Els informes ha estat una odissea perquè com que quan els genera l’Esfera ho ha per ordre d’IDALU toca posar-los per ordre alfabètic. I mai saps si s’han imprès tots o no. I era que no. Lògic. #putusaga #putaesfera #putufidecurs #putadepressió

Continuarà…

Bye bye Conseller

Els dilluns entro més tard per allò de les 35 hores. I més xula que ningú no poso el despertador. Total que m’he llevat a tres quarts de quinze i mentre sucava la duxoletina al cafè Ell que també era a casa diu: s’han petat al Cambray. De l’ensurt la càpsula ha naufragat i he hagut de recatar-la del cafè amb una cullera òrfena que rondava per la taula. I apa, cap a l’institut falta gent. Un cop instal·lada he preguntat si havien vingut i/o trucat molts pares, doncs avui sortia la llista d’admesos de 1r d’ESO. No, han respost les dues alhora. Sembla que la meva arribada a l’institut ha coincidit amb el desvetllament dels pares. I mentre la Vane s’esbatussava amb el GEDAC validant o no les preinscripcions de Grau Superior i la Núria seguia revisant la documentació dels alumnes que continuen al centre (hi ha coses que no canvien, gairebé la meitat estan malament) jo em passava l’estona repartint els impresos de matrícula o escoltant drames i donant fulls per fer la reclamació (a veure, si el seu plançó no ha entrat no cal que m’expliqui la seva vida) Deixant de banda les interrupcions de profes demanant documentació que havien perdut i que no havien perdut perquè encara no l’havíem tret ni donat i profes queixant-se que el calendari de reclamacions i proves de recuperació era massa just (a nosaltres! què no el fem pas, té ous la cosa) Total que entre drames, validacions i altres #historiasparanocontar ha passat el dia. #putadepressió #putusllistats

Continuarà…

Desbandada

El divendres va començar mogudet. Una corrua d’alumnes, en persona o per correu electrònic intentant desesperadament que els imprimíssim els treballs de recuperació. A secretaria hi ha un rètol molt bonic que posa NO ES FAN COPIES DE TREBALLS, però sembla ser que ningú se l’ha llegit. Fins i tot un alumne de grau, intentant primer amb carona de pollet remullat i després intentant aconseguir el suport de la Vane i la Núria, per si eren més sensibles que jo #posvaserqueno. Després una professora em va informar que el pollet remullat feia balls de saló i es creia el #putuamo. El merder gros va començar quan els de quart que feien un pica-pica de comiat, un cop acabada la teca van començar a trucar els pares per que els vinguessin a buscar i començar a preparar la maleta per al #putuviatgedefidecurs. Els afortunats amb pares disponibles no tenien problemes, però els altres com que no se’ls deixava marxa feien mans i mànigues per escapolir-se de l’insti fos com fos. Al final per evitar que allò sembles Victory, aquella peli del John Huston de fugues de camps de concentració on hi sortien Pelé, Michael Caine, Sylvester Stallone i no se quants més, el profes es van posar a les portes intentant evitar la fuga de més alumnes. La histèria col·lectiva s’havia apoderat de l’institut. #putadepressió #putufidecurs

Continuara…

Sindicalisme agressiu

Avui, després de vuit dies que fa que la Núria, reforç que ens han donat als institut per la matrícula, algú s’ha dignat a apretar el botó que tocava i ha pogut entrar al portal de centre amb les seves credencials, però ai las! com que el jefe estava en una reunió fins que no ha aribat no ha pogut donar-li els permisos corresponents per treballar amb l’Esfer@ i el SAGA. Mentre estaven al despatx del dire mirant els permisos i tal han entrat al despatx dos homes que eren la versió de pa sucat amb oli d’en Laurel and Hardy . Però sense cap mena de gràcia. Només han dit “som de piiiiiiiiiii sindicat” I mentre en Hardy s’adreçava a la Vane (que és la substituta de la Geno que està malaltona) en Laurel ha mirat la taula on seu la Núria, i ha preguntat: Aquí hi seu una persona? Tot mirant-me a mi. Total que en Laurel ha començat a dir que això no podia ser i li ha suat la polla que li diguéssim que la Núria volia estar allà amb nosaltres que no amb un despatx amb una taula comme il faut. Total, que en Laural m’anava mirant i el tó cada cop més amenaçador fins que ha dit noseque dels arxivadors. I servidora que entre depressió, pastilles i que no te xona per patums, quan ha dit arxivadors, he saltat dient que els arxivadors no els toquen ni per mal de morir. M’ha mirat i ha dit doncs enviaré un tècnic en espais. Aquí ha estat quan en Hardy ha intentat posar pau i se l’ha endut a fer propaganda del sindicat a consergeria. Llàstima, perquè li anava a dir jo era del PAS i que havien perdut el meu vot per a l’eternitat ( tampoc els votaria perquè jo soc d’un altre sindicat) #puteseleccionssindicials #putadepressió

D’Herodes a Pilats

Servidora està de baixa per una depressió que l’està corsecant les neurones a preu fet. Dies enrere rebo un missatge de l’INSS dient que em donen d’alta. L’ensurt va ser impressionant. Poc després em truquen dels serveis territorals, a partir d’ara ST, per dir-me el mateix, i que faré les vacances i m’he d’incorporar el dia 9 de maig i que ja ho faran ells per l’Atri. El sindicat em diu que la doctora m’ha de fer una nova baixa i tramitar-la per l’INSS, la doctora em diu que he de fer una reclamació, i jo amb complexe de #jesusitodemivida en plena Setmana Sant, spolier: al prota al final el maten; ja no tocava ni quarts ni hores. Avui al matí em truquen dels ST, però com que sòc d’antas al wc hi porto un llibre i no el mòbil. Veig la perduda i apa truca-ls. I tot que que coneixo a la telefonista un cop em passava a personal alllà no agafava el telèfon ni Déu (que deu estar enfeinat amb la cosa de la Passió) Estàvem a punt de dinar quan em truquen que s’havien equivocat i que els Serveis Centrals compten els dies de Setmana Santa com vacances i que m’incorporo el dia 5 de maig i que ho gestioni per l’Atri. A l’Atri no li ha donat la gana d’acceptar les contrasenyes. Envio un mail i em diuen que provi de generar una nova contrasenya (a veure tros de quòniam que al correu ja t’he dit que això no ho puc fer) o que la direcció em generi una de nova. L’institut està tancat, ergo fins passades vacances no podré fer el tràmit li he contestat. Si tanta pressa té, que ho facin ells.

O sigui, que ho cau un meteorit destructor de civilitzacions, una apocalipsi zombie, una catàstrode nuclear o un miracle servidora de vostés enfilarà cap a l’institut el mes vinent. Ja veurem quants segons aguanto.

Continuarà…. o no, ves a saber

Anada i tornada (I)

Pròleg

Fa mesos que pateixo una depressió que m’ha tingut molt fora de joc. Tot just ara començo a veure’m les orelles i després de les aventures de dimecres rescato el blog de la Tieta Varenu de l’oblit.

És un relat una mica tronat i va per capítols que la neurona no dóna per més i que ha estat possible gràcies als correus de la l’Aixeta ( aka @polsedierta) La Bulteno (aka @epineda ) i la Taty ( aka @tatianaherrero_ ) que sense voler-ho m’han empès a tornar escriure

Comencem

El meu germà trucà dies enrere dient: el dimecres 8 tenim hora al notari per acceptar l’herència. O sigui que sense encomanar-me ni Déu ni al diable he sortit de la meva zona de confort i he baixat a la capital en tren. La qual cosa representa omplir la bossa de tot el que m’ha semblat que podria necessitar, ampolla d’aigua, tranquimazins, caramels, llanes i ganxet, mòbil, etc, fins que la bossa s’ha negat a deixar-se encabir res més

Arribar a l’estació ha estat relativament fàcil, a aquelles hores tot just han posat el carrers. Quan he pujat al tren era gairebé buit però tal com s’anava omplint jo m’encongia i el meu món s’anava reduint a la punta del ganxet. Per acabar de rematar la jugada, ha pujat un violinista. Allò ha estat la tortura de la txeca elevada a l’enèsima potència. Si sumem violí dolent i desafinat + arc fet un nyap + saltar-se i/o equivocar-se en la meitat de les notes l’haurien d’engarjolar per terrorisme musical. Un cop alliberada del tren, no trobava el meu germà. Apa truca: On ets? No et veig! Lògic, amb l’atabalament he sortit per on no tocava. Un cop encotxats, cap al notari falta gent. Mentre mon germà em posava al dia de tot, amb tants parèntesi que ja no sabia de que em parlava i saltant-se el carrer del notari, val a dir que la Diagonal està en obres i tot és força caòtic, enmig d’una barreja de taxes, barcos, nets i paletes hem arribat a cal notari

Continuarà…

Dies estranys…

Avui el Cap d’estudis ha descobert l’agonia de demanar un llistat a l’Esfer@. Amb ànims d’ajudar, però sense gaires esperances, he demanat també el llistat i oh! Misteri. L’ha generat gairebé a l’instant. Encara no m’ho puc creure. Li he enviat i ja tenim el tema Ieduca tancat (o això sembla) Després ha vingut l’atac de riure histèric quan una companya que havia anat a fer-se una prova diu: el metge no troba el DIU, “potser l’has perdut”-li ha dit. A veure els DIUs no es perden com qui perd les claus. Després mentre m’avorria sobiranament intentant transformar les fotos dels nens a la mida que a l’Esfer@ li convé el Miquel Àngel, profe d’anglès i “chico para todo” en tema d’aplicacions m’ha ensenyat el Ilove IMG i he flipat, però clar, el mòbil i jo no ens entenem gaire, i per fer fotos menys. Però un altre docent m’ha solventat el problema dient noseque d’una macro. Això a mi em sonava a supermercat barrejat amb full de càlcul, però ara les fotos surten bé. Iupi iupi. #putudepartament #putuspolítics

Continuara…

Llistats i més llistats

Necessito un llistat és trending topic al despatx des de fa dies. I clar, sabent que a l’Esfer@ li costa el que no està escrit deixar anar un llistat, cada cop que sentim “llistat” a la Geno i a mi ens agafa un cobriment. Quan a cop d’esforç, sang, suor, llàgrimes i renecs (molts renecs) aconsegueixo tenir els llistats de ls optatives, els alumnes comencen a canviar d’optatives i de modalitat de Batxillerat com si no hi hagués res més a fer en aquest món. Mira tu, fins aquí hem arribat. Avui m’he plantat i he dit que fins que no s’acabi el termini no imprimeixo res més, que ja m’he carregar mig Amazones. I allà ens hem posat a mirar quin dia s’acaba el termini, fins i tot consultant la normativa més grossa i ja tenim dia límit. Deprès com si venen arrossegant-se. No penso fer més canvis, que ja veurem el que dura, que les administratives proposen i l’equip directiu disposa #putusllistat #putuesfera #putuspolítics

Continuarà…

Si dic el què penso…

Em bandegen de totes les xarxes socials i acabo al trullo segur. O sigui que ho farem finet: #emcagoentotselscapullusquevancomprarlesfera. Així es regrillin tots. Com pot ser possible que a hores d’ara encara ens facin treballar i perdre la poca salut mental que ens queda amb aquesta merda d’aplicació informàtica. Quatre hores esperant per a que tregui un putu llistat. Quatre. I, a mes a mes no tens pots fiar perquè hi ha alumnes amb el currículum malament perquè l’Esfer@ no t’ho deixat arreglar. que els tècnics “estan en ello” SAU dixit. O sigui que …..

Continuarà….

Resum

L’Esfer@ va com el cul, per no variar. El SAGA o no funciona ell o no recordes com va i perds un temps que podries dedicar a fer qualsevol altra cosa. S’ha aixeca’t la veda de les convalidacions i tothom ve a secretaria quan li dona la gana. Vam rescatar la Quercus per sistema de: Hi ha un gat al pati i se la de treure abans que surtin els nens. El Komando Gats, format per la Montse la Geno i servidora van anar a veure la bestiola en qüestió. Estava pelada de fred i afamada. Apa, corre a buscar llaunes al super. Després d’una llauna la van posar en una capsa i cap al despatx falta gent. Ah! no. Que la deixeu al carrer. I una merda!!! El Komando Gats en acció vam trucar i destrucar. Va venir la urbana i va dictaminar “és un gat de carrer/abandonat” i van trucar a la protectora. I una part (la Geno i l Montse) del Komado Gats plorant com a magdalenes (metàfora) pel futur de la mixeta van deixar-la a l’Aixopluc de Manresa.

Continuarà…