DYMO

El dia ja no ha començat bé. Anava llançada a fer els darrers documents combinats quan em diuen: No cal que els facia ara, les reunions seran telemàtiques. Apa tot de papers fent nosa pel despatx i sense ningú a qui encolomar-los . Després descobrim que em vaig equivocar i hem enviat correus de matriculacions a qui no tocava. #sevaberunfoyon que ja veurem com acaba la cosa. Més tard em demanen etiquetes de Dymo per marcar sprays. Sembla ser que amb que siguin de colors diferents no n’hi ha prou. Demano el Dymo als informàtics i em poso a generar etiquetes. La cinta s’acaba, puja al zulo a buscar-ne més. El zulo estava dessert i procurant no tocar cap boto que desencadenés un Skynet he trobat la cinta. Baixo al despatx i ai las! no entra. Començo a buscar els informàtics i res. No eren enlloc. Al final i en ple atac de desesperació els truco i diuen: som al taller. Lúnic lloc de l’insti on no havia buscat! I cap allà que vaig amb el Dymo i les cintes. No entra, dic, gairebé a punt d’una crisi nerviosa. El coordinador informàtic, se les mira, l’agafa i la posa sense cap problema. I amb la moral pel terra he tornat al despatx. #vullamevamama

Continuara…

Persecucions

Talment semblava el Dia Internacional del Qua Hay de lo Mio. Tothom perseguint tothom i ningú podia estar pel que demanaven. Els documents de salut que ens havia de donar la dire ha estat un: espereu que sembla que el Departament en penjarà un. Les llistes de l’estat econòmic dels alumnes de Batxi, que ens havia de donar el secretari, eren un -ara, quan tingui un moment. El cap d’estudis d’FP demanant llistes d’alumnes, a veure, que la matrícula s’acaba el dia set. Profes buscant profes, profes buscant la coordinadora, la coordinadora buscant la infermera del CAP. Semblava el joc dels disbarats versió COOVID19 #quemaltodo

Continuarà…

Descol·lapsant (o no)

He aconsseguit fer gairebé tots els documents combinats, me’n falten dos, i ja tinc preparada la documentació per lliurar als pares, però me’n falta un, i així no hi ha manera d’acabar res. I com que me’ls han de proporcionar la dire i el secretari, la cosa pinta malament. Entre la Geno i jo estem ideant un pla malèfic per lligar-los amb brides a les respectives cadires perquè s’estiguin quiets una estona i ens facin cas. Els pares en la seva línia de plorar pels seus plançons i HORROR, un pare ha calculat la quota del preu públic a pagar perquè el seu fill te beca, fins aquí bé, però també reclama la quota del curs passat. MERDA. Ja s’ha embolicat la troca. Després de llegir i rellegir les instruccions del Departament, i intentar trucar als Serveis Territorials, inútil era la 40ena de la cua i la cosa no avançava, he decidit que la dire parli amb el Departament a veure si en traiem l’entrellat. #noanembé #sevaaverunfoyong

Continuarà….

Col·lapse

Semblava que el dia començava bé fins que s’ha obert la veda de “la Maria ho pot fer tot” i mira, NO. Anar al banc, després a la botiga a pagar i demanar que ens portin la comanda d’esprais (quan s’acabi el festival de la Covid podrem folrar l’insti), i papereres ha estat un passeig, però tornar al despatx i començar la festa ha estat un. No es podia obrir la caixa forta, a veure on és el manual d’instruccions?, que si fes un document combinat, el cap d’estudis que necessito unes carpetes de colors, mira no n’hi ha però ja et farem alguna cosa, més pares plorant perquè el seu plançó no té plaça, una profe entrant a secretaria (MALAMENT) sense mascareta (PITJOR), al final quan la conserge nova (sí, tenim una conserge nova però res d’administrativa nova, #todomal) ha entrat per donar un altre encàrrec, la Geno ha allargat la ma i ha dit “dona’m-ho a mi que està col·lapsada”. Ja no sabia que era el que estava fent, ni el que havia fet ni el que tenia pendent. #entropiamental #notincedatpertantescoses

Continuarà…

Profes returns

Avui, que ben bé podria ser nomenat com a Dia Internacional del Cop de Colze, els docents han tornat a l’institut. I, tot i que, teniem una barricada montada perquè ningu entrés a secretaria, al final la coordinadora pedagògica ha començat a fer fora profes a tort i a dret. Per evitar una catàtrofe, i mentre la Geno treballava a tot drap, he sortit a saludar, en plan reina madre, per evitar que, molt educats ells, entressin a secretaria. Amb els profes també han arribat uns termòmetres d’aquests digitals, que el secretari va comprar no fos cas que no arribessin els del Departament i ens hem passat una estona jugant a lladres i serenos fins que tots els pares del món mundial s’han despertat. Miri, no se, llenci el fill, però no em pregunti a mi que ara què farà el seu fill si no té plaça. I així entre pares fent drames i pares que no es llegien les instruccions de com fer la matrícula hem sobreviscut al primer de setembre post Coovid. #patirem #putusvirus

Continuara….

Beiconqueso

Els divendres és Sant Beiconqueso i el santifiquem menjant-nos un beiconqueso grande les tres del despatx. La Geno, la Gemma que es la coordinadora pedagògica i servidora de vostés. L’Anna, la dire i professora d’educació física, no ho fa perquè no sabem si no li agrada o troba que es excessiu. Total que avui sense res a fer de teletreball i sense necessitat de sortir per res i com que a casa no hi ha material per fer tal delícia, ni beiconqueso ni res #vullelmeubeiconqueso

Continuara….

Estrés

Avui entre baixar a cal veterinari a veure si s’havia d’algun gatet per adoptar perqè el Data es passa el dia voltant per casa com una ànima en pena i buscant al Trekkie, teletreballar una estona, arribar tard (ja té delicte) a l’entreno virtual que faig a l’habitació del fill, barallar-me amb totes les andròmines informàtiques de casa per poder omplir el formulari de funcionaris voluntaris per acabar fent-ho amb el mòbil i mantenir tres converses alhora per whatsapp pel tema gatets i per com fer arribar a una companya docent que està a punt de parir un obsequi que li va comprar la Geno (la meva soferta companya que m’aguanta tot el dia quan treballem a l’insti) he acabat baldada #putoconfinament #vullanaralcurro

Continuarà…

Trekkie

Recordo com si fos ahir quan et vam portar a casa. Segur que pensaves que t’havien deixat en mans d’uns psicòpates. Et van separar de la Cocó, et van posar en un transportí i apa a començar un viatge infernal. En arribar, per si no hagués estat prou agònic, et van posar sota la dutxa per treure’t tota la brutícia que havias acumulat durant el penós viatge. Dos dies vas estar amagat darrere els llibres, només sortint a menjar quan no senties soroll. Poc a poc vas fer de casa, casa teva. Corries amunt i avall del passadís fins que, esgotades les teves forçes de gat petit, t’adormies allà on queies. Caçaves boles de paper infatigablement i ens les portaves perquè les tornéssim a llançar. I destrossaves els sofàs. Cap rascador el feia el pes. I així, per gaudi dels fabricants de sofàs, vas anar carregant-te la tapisseria de tots. I el món seguia girant tranquil·lament fins que un dia va arribar el Data. Aix, quin drama. Un cop passada la rebequeria, ti vas anar acostumant. El Data et va fer d’entrenador personal, tant menjar i dormir t’estaven passant factura. Fins que de cop, vas començar a emmalaltir. I cap al veterinari falta gent. La notícia no podia ser pitjor. Tenies una malaltia autoimmune a les genives. Els primers tractaments duravan uns mesos, després un mes, i anar mimvant la durada fins que ja no et feia efecte. I, delicat com eres amb el menjar, colar-te pastilles era fer alta cuina gatuna. Però ja no volies res. Ni gambes, ni vieires, ni tonyina. I avui has marxat. Sense patir. Adormit per la morfina mentre t’acaronava per darrera vegada. Adéu.

Provisions

I si, cal sortir al carrer, per alguna cosa més que llençar les escombreries. Aprofitant que plovia i tot pensant els carrers estaran desert, carro de la compra i jo hem sortit a l’exterior. I mira, ara ja se perquè no em toca la loteria. No n’encerto ni una. Avis per tot arreu, comprant pa, el diari, passejant el gos. Del coronavirus no se si emmalaltiran, però d’una galipàndria mida XXXL és molt probable. Segueixo caminant i veig la mermada del dia. Amb una mascareta d’aquestes guais baixada i fumant #esdeserinútil. Al final omplo el carro i torno cap a casa amb el pensament que potser la humanitat no s`extingirà pel coronavirus, però si per la pròpia imbecilitat.

Continuarà…

Ruta de les pastilles

Tocava anar a repostar pastilles pels humans i pels gats de casa. Embolcallada amb una bufanda i uns guants de latex que un dia em vaig comprar per netejar i allà s’estaven morts de fàstic he sortit al carrer. Després de mirar a dreta i esquerra per si hi havia algun zombie, he enfilat cap a la farmàcia. si ja em sentia ridícula pel carrer quan he arribat a la farmàcia el ridícul ha estat total. Allà semblava que no passés res. Per consideració he mantingut la distància però tampoc no hagués calgut. A cal veterinari el mateix. Això del coronavirus no va amb ells. I un cop recollides les potinges del gat i petar la xerrada sobre el que falta i no falta als supers he tornat a casa. Els guants han anat a parar a la brossa mentre em prometia a mi mateixa que no tornava a fer el panoli.

Continuarà…