Els dilluns entro més tard per allò de les 35 hores. I més xula que ningú no poso el despertador. Total que m’he llevat a tres quarts de quinze i mentre sucava la duxoletina al cafè Ell que també era a casa diu: s’han petat al Cambray. De l’ensurt la càpsula ha naufragat i he hagut de recatar-la del cafè amb una cullera òrfena que rondava per la taula. I apa, cap a l’institut falta gent. Un cop instal·lada he preguntat si havien vingut i/o trucat molts pares, doncs avui sortia la llista d’admesos de 1r d’ESO. No, han respost les dues alhora. Sembla que la meva arribada a l’institut ha coincidit amb el desvetllament dels pares. I mentre la Vane s’esbatussava amb el GEDAC validant o no les preinscripcions de Grau Superior i la Núria seguia revisant la documentació dels alumnes que continuen al centre (hi ha coses que no canvien, gairebé la meitat estan malament) jo em passava l’estona repartint els impresos de matrícula o escoltant drames i donant fulls per fer la reclamació (a veure, si el seu plançó no ha entrat no cal que m’expliqui la seva vida) Deixant de banda les interrupcions de profes demanant documentació que havien perdut i que no havien perdut perquè encara no l’havíem tret ni donat i profes queixant-se que el calendari de reclamacions i proves de recuperació era massa just (a nosaltres! què no el fem pas, té ous la cosa) Total que entre drames, validacions i altres #historiasparanocontar ha passat el dia. #putadepressió #putusllistats
Continuarà…
