“Activisme domèstic”

El planning d’avui era baixar a Terrassa a comprar vinils i després anar al Bonpreu a investigar i fer activisme econòmic. Un cop arribats al super, que té el seu què perquè està en un símil polígon, que no és ni polígon ni res, sinó un seguit d’empreses posades de qualsevol manera en una de les sortides de la ciutat. Hem entrat i per començar ens hem dues targetes client. Una personal i una altra per la feina, #cosis d’autònoms. Hem recorregut la secció de basar, que vindria a ser com una mostra del basar xinés de sota de casa. Entenguis per sota de casa dos carrers més avall, que a sota de casa hi ha el corner shop, altrament dit paki. Tot tombant pel Bonpreu anàvem fent valoracions. Fruita i verdura bé, carnisseria bé, peixateria, petitona però interessant i en arribar a la cansaladeria, arggg, #drama #lafidelmón no tenen pernil dolç de Ferrarini i a casa o és Ferrarini o no hi ha pernil dolç i ja hem direu vosaltres com fem els bikinis sense pernil!!! Al final hem fet gastu al super i a la benzinera i hem tornat a casa havent de travessar la ciutat, cosa que no mola gens. Mentre tornàvem anàvem valorant pros i contres i fent càbales de com trobar la manera de tornar a casa per fora i no creuar la #ciutatenobres.

“Llistes”

Avui enlloc del dia mundial del docent semblava que fos el dia mundial de les llistes. Com si una pandèmia hagués afectat l’institut, tothom demanava llistes i orles com si no hi hagués d’haver demà. I apa, vinga a imprimir orles, mirar quins alumnes no havien portat foto i reclamar-les. Ah!!! No hi ha foto no hi ha orla. Fer filigranes per convertir pdf’s a fulls de càlcul per poder destriar les optatives. Mirin, no cal tenir tantes optatives, amb menys passaríem, que són moltes hores de SAGA i una ja no està per aquests trotes. Total que quan ja ho tenia tot filtrat, posat maco i imprès el drama. FALTEN ALUMNES. Els renecs s’han sentit per tot el poble. Apa comença a buscar el que el SAGA t’ha mangat tan alegrement i torna a entrar les putes optatives. #treballarpeldimoni.

“Buscant l’humor”

A la secretaria segueixen passant coses, però tal com està el pati qualsevol té ganes d’explicar-les. Avui, mentre esperava que el SAGA es carregués he decidit buscar l’humor. Primer, el més fàcil, sota la taula. Però allà només hi havia borra de pols, un cable orfe de noseque i tres taps de boli. He mirat sota la pila de papers. M’ha semblat que podria ser un bon lloc on amagar-se. Després de regirar la pila del dret i del revés i fer una nota mental que cal organitzar-los, seguia sense sortir. Al final he decidit regirar els calaixos. Es prou difícil perquè són d’aquells metàl·lics que fan un nyiiiiiii horrorós quan els obres, millor dit, quan es volen obrir. Dels calaixos han sortit, tres culleretes de plàstic, un blister de paracetamol caducat, sis xuxes fossilitzades, tres caramels de menta fusionats amb el seu embolcall, els drivers d’unes impressores que ja no tenim, un llistat de contrasenyes de programes que ja no existeixen i un pen prehistòric. Però d’humor res de res #seguirembuscant

Posar allò allà

El despertador ha sonat a tres quarts de quatre, que tampoc feia falta perquè dormir, el que es diu dormir, no es que hagi dormit gaire. Desprès de prendre cafè (molt) i agafar el temo amb mes cafè (cosa de litre i mig) i uns coixins a falta de cadires de camping, per si calia fer una sentada, hem enfilat cap al col·legi electoral. Quan hi hem arribat, en plural perquè la família que sediciona unida roman unida, allò ja era una festa. Un mercadillo de bescanvi de cafè, ametlles i panses entre sorollets de shttt, shtt. que no calia perquè els veïns eren tots al balcó fent fotos. Les hores s’escolaven entre badall i badall fins les vuit. Ha cridat els presidents i vocals nomenats, perquè no fos dit i han engegat el pla Abecedari. Un cop constituïdes les meses, els soferts apoderats, si soferts perquè clar, resulta que, i sense que serveixi de precedent, PdCat, ERC i les CUP anàvem a una. #tremendu tu. Comences a posar en marxa el sistema informàtic i després d’uns estira i arronsa amb la cosa de les aplicacions, tres de les quatre meses semblava que funcionaven. Tot deu trucant a l’amic, veí, germà, novio i exnovio per demanar ajuda. Allò semblava un congrés d’informàtics. Quan semblava que funcionava, patam, el domini intervingut. Què fem? què deixem de fer? i de whastapp en cookie al final deuen haver fet una cosa d’aquelles rares i el web funcionava. I apa, ha començat la votació que semblava que anéssim a preu fet. A tot això anàvem mirant vídeos de la violència de les forces del desordre enviades per el sagrado reino de españa i ens quedàvem tots garratibats. Plans per quan arribessin els dolents tots els dels món. Dels més lògics als més absurds. Allò era un concurs de conspiracions. De dins hem sentit un Que venen!!! i ens hem acollonit (molt) fins que hem sentit els aplaudiments. Falsa alarma. Eren els bombers. Ens han fet una master class de la violència que feien servir els malos malísimos enviados de Sauron (amb perdó) i ha començat el debat del que fèiem. Que si resistència fins al final que si un passadís ensenyant-los la paperetes, que si tal que si pasqual. Al final vist que ja no entrava gent a votar hem decidit tancar el col·legi després de fer fora un paio que volia fer fotos. Val a dir que estàvem en mode conspiranoic i veiem policia secreta arreu. Ha estat el recompte de vots més ràpid de la història. I allà hem deixat les urnes amb els vots, després que les actes de votació estiguessin molt ben custodiades creuant els dits per què els malos malotes no rebentessin el local. Hem sortit mentre la gent aplaudia i cridava Hem votat!!! (moment llagrimeta) i en arribar a la cantonada el meu cos i jo hem tingut una discussió que ha guanyat ell en forma de baixada de pressió que ha fet que m’haguessin de dur a casa gairebé a coll. Quina manera més patètica d’acabar amb un dia ple d’èpica!!! #1oct2017

“Telèfon nou”

Després d’insistir força, la meva companya ha aconseguit que ens compressin un telèfon amb “pinganillu”. El demanava amb insistència perquè com que ella sol emportar-se el marron de trucar al SAU les cervicals li quedaven fetes caldo d’aguantar l’auricular. O sigui que la primera hora del matí ha estat jugar amb el telèfon i tenir un ensurt de ca l’ample perquè no funcionava. Falsa alarma, era jo fent de rubia i equivocant-me l’hora de connectar el telèfon. Un cop comprovat que tot funcionava hem començat a organitzar els grups classe al SAGA i Sant tornem-hi, faltaven alumnes. Resulta que una alumna va fer la preinscripció en un altre institut però s’ha quedat al nostre i segons el SAU fins l’1 d’octubre (literal, no és propaganda) com a mínim no es pot fer res i que ha de ser mitjançant la comissió d’escolarització. #Genius, que són uns #genius que nosaltres no en tenim per secundària. Sembla ser que la cosa s’arreglarà perquè la direcció a trucat a la direcció de l’altre institut. #sivolsestarbenservit

“Nens al sac”

Avui he arribat disposada a matricular els alumnes peti qui peti i per mi com si entraven els tancs a l’institut, però jo els matriculava. I després de llegir el DOGC i saludar a la Marta que és la substituta del Jaume que es jubila, n’hi ha que tenen sort., he obert el SAGA. Començo a matricular i #catàstrofe. Alumnes per duplicat i fins i tot triplicat i cadascú en un curs diferent #oletu les aplicacions del Departament. I apa després de fer baixar tots els sants i quedar amb ells per anar fer un cafè comença a mirar llistats. I ves comprovant, alumne per alumne que l’hagin posat al curs que toca. Ja te ous que en plena era de la informàtica i les TIC i les TAC, collons amb els noms que els hi posen, del Departament, hagis d’anar amb llistats de paper per poder fer les coses. #paper1informàtica0

“Interrupcions”

Matricular els nens perduts no tenia més dificultat que buscar cada expedient per afegir dades al SAGA i la teoria deia que en un matí estaria fet. Però NO. Semblava que tothom, docents, alumnes i pares s’haguessin conxorxat per demanar coses. O sigui que cada cop que intentava matricular un alumne, ho havia de deixar córrer per atendre a algú. A veure, que no hi ha més dies per venir a preguntar coses? Aixecar-te per recollir documentació dels docents nous tot dient: «el docents no cal que aneu a la finestreta, entreu a secretaria»….Conclusió que entre fer viatges de la cadira a la finestreta i de la finestreta a la cadira el matí ha passat sense poder matricular els nens perduts #nohihamanera

“Megarubiades”

Havia de passar. Amb una secretaria que sembla més una casa de bojos que un despatx, estava cantat. I li ha tocat a la promoció dels alumnes de recuperació. Amb les presses vaig canviar l’ordre de les actuacions. I al fer la comprovació i veure una col·lecció d’errors que feia feredat tocava trucar al SAU. Després de tres penjades de telèfon a la quarta, després d’esperar-me dues llagues d’estómac, he aconseguit parlar. Quan he explicat la magnitud de la tragèdia, el noi s’ho mira i diu «L’heu fet grossa, heu perdut els alumnes» i ha fet una pausa suficient perquè tingués tres infarts seguits i em veiés dient allò de “pido pa comer, juro que es pa comer” i ha continuat «els haureu de tornar a matricular» El sospir l’alleujament s’ha sentit per tota la comarca. «I, ja està, no cal fer res més?» li he preguntat com dient no pot ser tan fàcil…Doncs si, sembla ser que catàstrofe nuclear s’ha quedat en un entrebanc que s’arreglarà relativament fàcil #quintipdepatir

“Chromebooks”

Avui han arribat els chromebooks a l’institut. Com que venien molt ben embalats en un palet i a falta d’un lloc per desar-los els han deixat a la cantina. Llavors ha començat el debat. Cal identificar cada trasto d’aquests, es a dir, lligar el serial de l’ordinador amb el professor que el farà servir. Després de descartar posar-hi el nom amb el DYMO perquè es menja les piles més ràpidament que jo les xuxes i no hi ha piles per a tant docent, hem decidit posar-hi etiquetes normals que no és tant cuqui però si més ràpid. Un cop tancat el tema etiquetes, calia decidir com ho lligàvem tot. Al final després de molt estira i arronsa, perquè el Secretari es volia desfer de les capses, hem quedat que els hi donàvem el chromebook sense la capsa i que les etiquetaríem amb el nom del profe i després ja ho combinaríem tot. I ja ens tens al Secretari, el coordinador informàtic, l’informàtic i a mi, desembalant, etiquetant i tornant a desar a les capses aquelles andròmines i deixant el terra de la cantina ple de confeti d’etiquetes #patirem