Desesperació

I quan ja has aconsseguit matricular totes les criatures hagudes i per haver comença el Drama. Que si canvis d’optativa, que si aquest cicle no m’agrada, i vull passar-me a l’altre i portem quatre dies mal comptats. El cas és que no hi ha manera de poder allunyar-se de l’Esfer@ ni per mal de morir. I si afegim que els de segon de cicle es creuen els reis del mambo (i sense cantar cansiones de amor) i venen a secretaria quan els passa per la carabassa i no quan toca, amb el conseqüent “veniu a l’hora del pati” amb el to i la cara més malcarada que puc posar i marxen amb el mormori de quina tia més (poseu el que vulgueu) les hores van passant i els papers i la histèria acumulant-se…

Continuara…

Canvis

Aconsseguir canviar la modalitat de batxillerat d’un alumne a l’Esfer@ és una batalla èpica. Digna de passar als anals de la història de com fer perdre el temps i els nervis a una administrativa. Si això li sumen que s’ha obert la veda de canviar d’optatives i de mares histèriques que et carreguen el mort dels seus errors i que ara no sabran que fer amb el seu plançó que ja és major d’edat, avui ha estat un dia per oblidar….

Continurara…

Inici



Sí, a l’insti també ha començat el curs. Canalla de totes les edats tombant per l’institut amunt i avall, alguns més perduts que un esquimal en un desert i cridant. TOTS cridant. La fi del món no serà tan terrible com aquest inici de curs. Excepte els de futbol, els altres han começat AVUI. Criatures de primer d’ESO barrejats amb ganapiots de 2n de grau superior. Mentrestant l’Esfer@ seguint amb el seu tarannà de putejar el personal fa que hagis de matricular 2 cops als que fan 2n del batxillerat en tres anys. Iupi, iupi, com si no tinguéssim res més a fer.

Continurà…

“Chica para todo”




Teòricament una està allà per fer d’aministrativa, però hi ha dies que sembla que això passi a segon pla i em trobo netejant els pins de plata pels que fe 25 anys que treballen a l’institut, fent de cartellista de guàrdia i improvitzar un cartell de benvigunda pel nou curs, acaba de fer els llibrets informatius perquè algú es va despistar i en va demanar menys dels que necessitava…Total que quan he pogut seure a fer d’administrativa l’Esfer@ ha decidit donar pel sac i no fer el que jo necessitava. Crec que prefereixo netejar plata…..

Continuarà…..

Imprimint

Avui enlloc d’un institut allò semblava una impremta nivell industrial. Entre els conserges imprimint dossiers, bé donant l’ordre i la impressora va fent mentre ells segueixen el recompte de taules i cadires i nosaltres intentant imprimir els llibrets informatius dels alumnes les fotocòpies les haviem de fer al despatx de direcció. Els llibrets informatius, teòricament se’ls podien imprimir els responsables a la impressora de la sala de professors que ho fa tot “estupendament” excepte connectar-se als ordinadors. I apa mentre la meva companya comptava i tornava a comptar els alumnes, fins i tot els pendents de matricular, coses del claustre, jo anva imprimint com si no hi hagués demà…

Continuara….

Reclamacions



Quan ja semblava que ho teniem tot a punt, notes impreses i repartides i la pila d’alumnes pendents de matricular a punt. Patam! Una reclamació. Merda. Pareu màquines. No es pot tancar res fins que es resolgui. Apa torna a desar la carpeta dels pendents mentre intentes fer entendre als docentsque els conserges no poden estar a dos llocs alhora i que si volen trucar han de baixar a secretaria. Que nosaltres no podem passar trucades. Al final la meva companya li ha atzibat a nosequi un “Si tan urgent és vaig a la centraleta…” com dient

Continuara….

Debacle

De cop el secretari ha sortit del despatx de la dire tot amoinat. Semblava que el cel li hagués caigut sobre el cap. Sembla ser que noseque d’una justificació de Qualitat del 2016, són ràpids a la Gene, no estava bé i que sens falta havia d’arribar la rectificació abans del dia 12. Catàtrofe, el món s’acaba, correm-hi tots. Cal anar a buscar a l’ex-secretari. Per sort en qüestio de minuts han trobat el paper però llavors falta el puto segell del fons europeu. El secretari mirant-se la pantalla i amb ara de I ara que faig em crida. Maria tu que saps d’aquestes coses…Quan he vist el segell ja no l’he dexat continuar. He regirat pel meu estoc d’etiquetes diverses fins trobar les que vaig fer l’any passat, espavilada que és una. I un ofici i unes fotocòpies més tard el sobre ja estava a Correus, que ens ha costat un paston.

Continuara…

Llistes i més llistes

L’esperit pidolador de llistes avui s’ha desvetllat del tot i semblava que no hi havia res més al món a fer que demanar llistes. I mira, no. Els correus electrònics, tant necessaris per fer la preinscripció a GS no es poden importar i els has d’entrar a ma. Maques les aplicacions de la Gene. L’Esfer@ no treu llistat per optatives, bé, treu alguna cosa que si assembla, un cop has fer la ruta dels Bons Homes i tornat tres cops. Els alumnes de batxillerat els he de buscar un per un, perque la distribució te la donen amb números, tants a l’A, tants al B i tants al C i espavilat. Total, que al final acabes fent llistes a ma, sistema tradicional i que no sol fallar, perquè les eines informàtiques bueh……

Continuarà…

Comencen les peticions

Mentre una corrua de docents buscaven desesperadament el secretari per recollir el chromebook que sembla ser que dijous hi ha una inspecció de noseque i han d’estar tots nets, rentats i planxats, avui el coordinador informàtic -“Pep sigui lloat” ja ha començat a demanar llistes. “Iguals que aquelles que et vaig demanar…”I qui recorda quina llista era…”Amb els noms en tens prou? “-pregunto-“Sí- respon ell, que encara té mig cervell a Cuba. Res que li fem les llistes i que no, que les vol en digital i amb la data de naixement. Li ha anat del canto un duro no passar a ser oordinador martir.

Continuarà….

El retorn

Avui era el DIA. Tots els docents han aparegut per l’institut. Dia de retrobades, de docents nous, de soroll, molt soroll. Perquè si hi ha una cosa més sorollosa que els alumnes són els docents. L’Esfer@ com sempre a la seva bola i ara va ara no va, li haurien d’haver posat margarida. Al despatx hem fet una republica de casa teva, que vol dir que hem comprat una estanteria d’Ikea per substituir l’andròmina que hi havia abans i ara esta tot nés polit i endreçat. Ara. D’ací a un dies ja veurem.

Continuara….