Debacle

De cop el secretari ha sortit del despatx de la dire tot amoinat. Semblava que el cel li hagués caigut sobre el cap. Sembla ser que noseque d’una justificació de Qualitat del 2016, són ràpids a la Gene, no estava bé i que sens falta havia d’arribar la rectificació abans del dia 12. Catàtrofe, el món s’acaba, correm-hi tots. Cal anar a buscar a l’ex-secretari. Per sort en qüestio de minuts han trobat el paper però llavors falta el puto segell del fons europeu. El secretari mirant-se la pantalla i amb ara de I ara que faig em crida. Maria tu que saps d’aquestes coses…Quan he vist el segell ja no l’he dexat continuar. He regirat pel meu estoc d’etiquetes diverses fins trobar les que vaig fer l’any passat, espavilada que és una. I un ofici i unes fotocòpies més tard el sobre ja estava a Correus, que ens ha costat un paston.

Continuara…

Llistes i més llistes

L’esperit pidolador de llistes avui s’ha desvetllat del tot i semblava que no hi havia res més al món a fer que demanar llistes. I mira, no. Els correus electrònics, tant necessaris per fer la preinscripció a GS no es poden importar i els has d’entrar a ma. Maques les aplicacions de la Gene. L’Esfer@ no treu llistat per optatives, bé, treu alguna cosa que si assembla, un cop has fer la ruta dels Bons Homes i tornat tres cops. Els alumnes de batxillerat els he de buscar un per un, perque la distribució te la donen amb números, tants a l’A, tants al B i tants al C i espavilat. Total, que al final acabes fent llistes a ma, sistema tradicional i que no sol fallar, perquè les eines informàtiques bueh……

Continuarà…

Comencen les peticions

Mentre una corrua de docents buscaven desesperadament el secretari per recollir el chromebook que sembla ser que dijous hi ha una inspecció de noseque i han d’estar tots nets, rentats i planxats, avui el coordinador informàtic -“Pep sigui lloat” ja ha començat a demanar llistes. “Iguals que aquelles que et vaig demanar…”I qui recorda quina llista era…”Amb els noms en tens prou? “-pregunto-“Sí- respon ell, que encara té mig cervell a Cuba. Res que li fem les llistes i que no, que les vol en digital i amb la data de naixement. Li ha anat del canto un duro no passar a ser oordinador martir.

Continuarà….

El retorn

Avui era el DIA. Tots els docents han aparegut per l’institut. Dia de retrobades, de docents nous, de soroll, molt soroll. Perquè si hi ha una cosa més sorollosa que els alumnes són els docents. L’Esfer@ com sempre a la seva bola i ara va ara no va, li haurien d’haver posat margarida. Al despatx hem fet una republica de casa teva, que vol dir que hem comprat una estanteria d’Ikea per substituir l’andròmina que hi havia abans i ara esta tot nés polit i endreçat. Ara. D’ací a un dies ja veurem.

Continuara….

Esfer@ Imprimir informes

Un cop fetes les avaluacions, trobat nens que falten o sobren i esmenat un munt de coses perquè, a veure estimats, quan se us diu que repasseu si teniu TOTS els alumnes vols dir TOTS i no esperar el dia de l’avaluació per mirar-s’ho….ve el drama imprimir els informes de notes. I com que els psicòpates que van dissenyar l’Esfer@ volen acabar amb les administratives ho han fet de la manera menys eficient i costosa possible. En resum, que el que abans una persona en un matí, i et sobrava temps per esmorzar i tafanejar pel facebook i el twitter feia, ara hem necessitat 3 dies, dues persones i pel cap baix el sèxtuple de paper i toner. Mig amazones a prendre pel sac.

Continuarà…

Esfer@ Notes desaparegudes

Amb el canvi d’aplicacions allà que era tan fàcil com enviar un expedient o treure un certificat de notes s’ha convertit en una tortura. Ara que tot comença ser el KAOS, els senyors de l’ @Efera molt amablement posen les notes mitjanes, que teòricament no caldrà imprimir, al forat virtual que sembla ser els hi ha estat més fàcil, que enlloc d’estar a l’àmbit acadèmic està a l’àmbit personal en una pestanya que ningú mira. Però mira, les han posades, penses amb tota la innocència del món. No es poden modificar, però ja es podrà (ànima càndida) i resulta que al cap d’un moment, han desaparegut, juntament amb la notícia del portal de centre on avisaven de tal gran esdeveniment (el de les notes no la desaparició). Com que els divendres per la tarde i els caps de setmana els informàtics no treballen ens trobarem a mitja setmana que ho tornaran a tancar tot a veure si poden arreglar l’esguerro.

Continuara`….

Esfer@ Enveja

Els de batxillerat, veient que els de l’ESO donaven pel sac a l’hora d’avaluar han decidit que ells no serien menys. Que són els grans!!! Així que han decidit que els grups de batxillerat on estan barrejades les dues modalitats, 2000 i 3000, els de ciències i lletres de quan érem joves, no es podien avaluar. Com que la magnitud de la tragèdia abastava gairebé tots els instituts i es veia a venir una corrua de docents amb bolis a les mans enfilant cap al Departament disposats a que algú fes les avaluacions a ma, ho han resolt ràpidament.

Continuarà….

Esfer@ facts

Només obrir el Portal de Centre et trobes que la secció d’actualitat rivalitza amb qualsevol secció de esdeveniments dramàtics. Per algun misteri informàtic (per no dir que són una colla d’inútils) no pots avaluar per matèria i ho has de fer per alumne. Les optatives sembla ser que s’han perdut per dintre l’Esfer@ i com a solució diuen que posis una qualificació global, com aquell que diu que tampoc no n’hi ha per tant. Això si, asseguren que treballen intensament per tenir-ho arreglat a la segona avaluació i que disculpis les molèsties. Mira no, no disculpem res i volem cremar vius els dissenyadors d’aquest esguerro informàtic.

Continuara…

Esfer@. El serial

Abans que la puta aplicació que ens ha encolomat el Departament acabi com a motiu de divorci, o amb mi tancada al psiquiàtric, us explicaré les  aventures amb aquesta Cosa Nostra que uns psicòpates amb títol o no d’informàtics han creat per acabar amb tots aquells que treballem en centres docents.

Hi havia una vegada un Departament que volia ser tan modern i aplicar les TIC i les TAC a tort i a dret que es va passar de frenada i va imposar l’Esfer@ als soferts habitants dels centres docents…

Continuara…

El regal

Va obrir els ulls, no sabia on era. Tot era fosc. Estava estirat. En incorporar-se un cop al cap el va fer estirar de nou. Amb les mans va anar palpant al veu voltant. Estava tancat. Una estella de fusta li va esgarrinxar la pell de la ma. Una terrible idea es va infiltrar en el seu cap. Era en un taüt. Però com podia ser? Ell era viu! Intentà obrir la tapa. Res. Donà cops de colze als costats. Només va aconseguir espellifar-se’ls. Donar puntades de peu, tampoc va ser efectiu. No hi havia prou espai per agafar embranzida i a banda de fer-se mal a la planta dels peus, seguia tancat. Llavors es va adonar, anava descalç. Va cridar però de la gola només va sortir un petit esgarip.El pit li va començar a fer mal. L’aire s’acabava. Sentia uns sorolls estranys. Va picar amb les mans tan fort com va poder amb l’esperança que algú el sentís i l’alliberés. De cop va notar un moviment. Semblava que l’enlairaven. Es va colpejar contra la tapa. Després d’unes sacsejades va quedar en posició gairebé vertical. Ara notava l’aspror de la fusta a la planta dels peus. De cop, un xerric. Un petita escletxa de llum l’enlluernà. La tapa s’entreobria. Un sospir alleujat sortí dels seus llavis ressecs. Notà com l’estiraven del braç…

L’Anna va col·locar amb cura la corona de roses marcides sobre la llosa esquerdada. Va aturar-se un moment per apartar un ble de cabells que s’havia escapat de la cua. Amb les pinces va agafar el petit taüt i el va posar delicadament al forat. El va inclinà lleugerament. Va obrir la tapa i va treure un braç de la petita figura que hi havia dintre. Va somriure. El petit cementiri zombie, que li havia demanat el seu nebot ja estava acabat. Seria un bon regal d’aniversari.