Categoria: Diari d’una administrativa

Teòricament avui era un dia fàcil. Imprimir uns fulletons, acabar algunes matrícules, entrar fotografies al SAGA…però no. Avui estàvem en format manicomi. Començant amb els problemes per matricular alumnes amb crèdits pendents. Trucar al SAU i que et pengin. Pares i mares en mode “rubia”, uns que perden les cartes d’inici de curs i els papers de les optatives, altres que no han fet la matrícula i que venen dient que ningú els ha dit res i que pregunten pels llibres. «Però si els vam trucar!» i que et responguin «oh! vam veure les trucades però no vam fer cas» #oletu, visca l’interès. Imprimir els fulletons ha estat una odissea. Cada cop que ho intentava venia algú i apa, aixecat i deixa-ho córrer. Al migdia hi ha hagut un moment de treva on mentre em prenia el cafè de les 8:30 he pogut imprimir les cartolines que fan de portada dels fulletons. #interrupcionsasac

Avui era el dia internacional del llistat. Doncs mira, NO. Si encara estem matriculant i no s’han fet les recuperacions els llistats surten a mitges. Total, que excepte els del futbol, que aquests viuen fora del SAGA, la resta s’hauran d’esperar. Perquè em nego a comptar alumnes a ma, faltaria més #omvreya Hi ha docents, l’experiència és un grau, que no ens els demanen directament. El resultat segueix essent no, però s’estalvien l’esbroncada que els hi pot caure de part meva (de la meva companya no, que es massa bona persona i és incapaç d’aixecar la veu) I entre matrícules dels de grau superior, amb mare inclosa que venia a preguntar i s’assabenta que el seu fill ha suat de venir quan el vam trucar, alumnes despistats que venien a entregar treball de recuperació on no tocava, informació pels que ara volen matricular-se per 1r d’ESO i alguna que altra factura hem passat el matí #stopllistats

El silenci de l’institut, trencat únicament per l’equip directiu, els conserges, els paletes i les administratives tenia els minuts comptats. Encara no havíem acabat de pujar les carpetes dels profes nous a la sala d’informàtica, on la direcció els fa la master class de com funciona l’institut que començaven arribar docents. I el vestíbul s’anava omplint dels profes de sempre més els nous, que més perduts que un esquimal en un desert, anaven buscant la sala d’informàtica amb cara de “MEIDEI solicito extracción”. I clar, els conserges no donaven l’abast i al final encolomaves els nous al primer profe que trobaves per que els portés a la reunió. A les onze, ha arribat la marabunta en forma “d’esmorzar dels professors”. Enriue-vos del soroll que fan els alumnes. Comparats amb els docents són el silenci personificat. Un cop esmorzats, se’ls han emportat a fer reunió d’àrea i la planta baixa ha recuperat el silenci i la tranquil·litat #thefirstday

Per ser l’últim dia era una mica com si s’acabés el món. Tots volíem tenir la taula neta de papers i expedients i tot era acabar coses a tot drap. Clar que sense el SAGA operatiu moltes coses eren anar posant post-it i amagar-les dintre d’una carpeta. La impressora de secretaria s’ha apuntat al festival del Kaos suïcidant-se. Ole tu mira que bé, quan tornem no tindrem impressora, perquè per molt que vinguin el primer dia l’averia trigaran a arreglar-la. I ja tenia la taula gairebé lliure de papaers que la direcció em crida i diu i amb tot això que he de fer? Apa explica com es gestionava la documentació d’una any per l’altra. Que això es queda aquí, allò ho arxivo a dalt. Total que entre això es llença això ho arxivo torno a tenir la taula a petar de papers #vullataulaneta

Ara que el despatx ja comença a semblar un despatx i totes les matrícules, bé gairebé totes, dormen als seus respectius expedients hem passat a fer altres coses com barallar-se amb el GEDAC i començar a preparar les carpetes dels professors. Són unes carpetes que es donen als profes nous amb una mena de manual d’instruccions i un plànol de l’insti perquè no es perdin. Tota entusiasmada començo a preparar les fotocòpies i quan ja ho tinc tot fotocopiat marxo al despatx B altrament dit sala de visites i actualment magatzem d’agendes, carpetes diverses i bocanrolls per preparar-ho tot. Començo a posar la documentació dintre de les fundes i quan ja ho tenia tot enfundat un paquet a cada carpeta. Quan estava fent la darrera de les 16 veig que les fundes sobresurten Aix que ja les he posat malament. Obro les carpetes i no. HORROR. Les fundes són mida foli. Començo a regirar per tot l’armari de material i res de res. Ni una miserable capsa de fundes A4. Marxo cap a direcció i després de veure la magnitud de la tragèdia hem decidit comprar noves fundes i refer-ho tot #alacaceradelafunda

El dia ha començat amb el suïcidi del ventilador que s’ha tirat finestra avall. Després ha tocat secció IKEA i hem estat redecorant el despatx. Bàsicament perquè la meva companya avui ha aparegut al despatx amb dos esparadraps carabasses molt cuquis a l’esquena perquè té una contractura Im-Pressionant per culpa de no poder treballar bé amb el ratolí. Un cop hem tret el que feia nosa i feta la llista de demanades de mobiliari ens hem posat a treballar. Però al final ella ha claudicat i l’hem fet marxar a casa. Les hores s’anaven escolant tranquil·lament fins que mitja hora abans de plegar s’ha desfermat el kaos. En un moment han vingut a buscar uns documents que no trobava, una matrícula fora de tot termini, a tramitar un títol i l’ex-dire demanant que fes una extracció de dades. Que això ho hauria de fer el cap d’estudis però tu ho faràs millor. Claro, claro a pringar s’ha dit. El manual d’instruccions que m’ha donat estava mal fet i després de fer baixar tots els sants i buscar-ne un per l’interné al final ho he pogut fer #vullsoudecapdestudis

Hi ha cicles formatius que tenen molta demanada i clar hi ha llista d’espera. Abans, aix quins temps aquells, la llista d’espera la gestionaven els instituts pel sistema d’anar trucant per ordre. Ara no. Ara has de fer un tancament de matrícula perquè després algú del ST ho validi i llavors suposadament es podrà gestionar la llista d’espera. O sigui que abans de trucar als alumnes com es feia temps enrere, ara has de passar per no se sap quantes aplicacions i esperar que qui hagi de prémer el botó de validació no estigui de vacances, cosa que a les alçades de mes que estem és més que probable. Després de tres manuals impresos i de fer baixar tots els sants hem aconseguit tancar la matrícula. I com que tothom deu estar de vacances només hem pogut avisar a la meitat dels afortunats guanyadors d’una plaça #onéslagent?

Disposada a treure papers del mig, avui he decidit desar totes les matricules de l’ESO. Que venen a ser una pila de papers que s’han de desar a les seves carpetes. Després de sucar l’iboprufé al cafè com a mesura preventiva, he passat moure i recol·locar les 400 carpetes a lloc. Un cop totes ben posades he agafat les capses i apa, a omplir expedients com si mi anés la vida. I clar, com que les hem rebut per grups classe, cada nivell representava repassar quatre cop els dos calaixos que ocupen. I al final s’ha convertit en una cursa entre el rellotge que avui anava més depresa i jo entestada en treure’ns de sobre la barricada de capses. I batent records guiness de velocitat arxivística totes les matricules aquesta nit dormiran al seu lloc #aielsmeusronyons

Un cop els expedients estan ben tips de papers cal posar-los en un altre arxivador. Això significa canviar de lloc tots els expedients. Començant pels que marxen. I com que en plena era de la informàtica el Departament cada cop et fa posar més papers als expedients ara no hi caben. I es quan una demana que els arxivadors siguin de goma, i que s’estirin o un espai paral·lel, però no, sembla ser que ara per ara l’espai (la ciència ficció encara no ha arribat a la secretaria) és el que és i si no en tens prou t’aguantes. I clar, tot ha sigut moure expedients a altres calaixos per encabir-hi els que venien. Ara no quadra cap numeració dels arxivadors i menys que quadrarà quan els hagi mogut tots, sempre que hi càpiguen i no hàgim d’okupar qualsevol racó de l’institut per guardar-los #lainvasiódelsexpedients

Cal començar, que el temps corre, a preparar els expedients pel curs vinent. Això suposa arxivar a tota llet historials acadèmics i notes dels alumnes que marxen. I entre matrícula i matrícula anar posant documents a lloc. Afortunadament els pintors han desaparegut i amb ells l’olor a pintura i dissolvent i es pot treballar amb certa tranquil·litat. I deixant de banda el SAGA que ara et deixa matricular ara no, per no se sap quina incidència que resoldran el cap de setmana, o no ves tu a saber, hem passat el matí arxivant i traient llistats per enèsim cop, estic per posar una tarifa d’un euro per llistat repetit. Danys col·laterals del dia cal trucar al SAU Horror! perquè un alumne surt amb el cognoms canviats i l’esquena desfeta i les mans plenes de tirites d’arxivar a sac #vullenHouse