Categoria: Diari d’una administrativa

A la classe de visual i plàstica han fet el decorat del festival de Nadal. Com que ha quedat molt bonic van dir de posar-lo al balcó del vestíbul amb la doble funció de preservar-lo de cap accident, deixar-lo a la sala d’actes no era gaire segur, i de passada que fes de decoració nadalenca. El problema era com penjar un decorat de 9 metres de llarg per 2 d’amplada sense fer-lo malbé. Que si necessitem 3 persones, que si com a mínim 5 que si falten agulles d’estendre, que com el pugem a la primera planta…Un cop aconseguides les agulles d’estendre i amb l’inestimable ajut de les 4 dones de la brigada de la neteja, dos alumnes castigats i un senyor que havia vingut a fer una gestió i també es va apuntar a la moguda, vam penjar-lo sense cap accident notable. #escenògrafsamateurs

En aquest cas la campana es diu Santi. Sembla ser que l’informàtic que van enviar a connectar-ho tot és tan brillant que ho va configurar tot a l’inrevés, deixant tot l’institut sense internet. Com que les hores d’informàtic que dóna el Departament no arriben ni per dir bon dia, l’institut té un ex alumne, fent d’informàtic suplent i sort en tenim. Perquè en Santi s’ha passat tot el dia enganxat al telèfon i desfent tot el desastre d’ahir i restaurant l’equilibri entre IP, servidor, ports de sortida i no se quantes coses més que no se que són, però al final ha aconseguit que tot funcionés com cal i que per la tarda es poguessin fer les sessions d’avaluació sense cap més entrebanc que els habituals #Santietsuncrack

Els senyors del cable segueixen treballant i això vol dir que excepte al despatx no hi ha internet en tot l’institut. Imprimir també és un acte d’heroïcitat i a sobre els informàtics han descobert que el meu ordinador està connectat d’una manera raríssima a la impressora, cosa que si abans ja dificultava les impressions ara és gairebé missió impossible. Total que ara engega la impressora, ara apaga-la, ara no imprimeix ara surt el que havies cancel.lat i així anar passant el dia amb feines que van quedant pendents perquè no podem accedir al servidor i que van acumulant tasques que no es poden resoldre. A tot això cal afegir que com que demà hi ha sessions d’avaluació cada cop que entrava algú a buscar actes preguntava, demà hi haurà internet, no? I m’ho preguntaven a MI, com si jo tingués la resposta. #nointernetnoparty

Avui entre professors despistats dels que no puc entrar notes, clar que no pots el termini s’acabava a les 9 del matí, els senyors que cablegen l’institut, no era el millor dia de tots però o era avui o fins no se sabia quan així que avui, amb l’avís que ens podíem quedar sense internet, el coordinador informàtic repartit entre classes, posar llums de nadal i estar pels senyors que posen cables el dia es presentava distret i de cop un piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, merda, el simulacre. Apa deixa tot el que estaves fent i dedicat a seguir fil per randa les instruccions que tens i ves cap al pati a pelar-te de fred. Un cop ens han deixat tornar al despatx se sent una veu que diu, ens quedem sense internet. Però els informàtics que tenen bon cor ens han fet un pont i tot deixant una estesa de cables per tot el despatx, alguna cosa podrem fer #cosesquepasen

Ara és aquell moment en que es sincronitzen els anuncis de Nadal amb la fi del món a l’institut. Comencen a demanar dades per les PAU, la Diputació que si per les agendes del curs vinent (te ous la petició, que acabem de començar), obrir avaluacions, preparar llistes de correus per enviar nadales, imprimir nadales pels que no tenen correu electrònic, decorar l’institut, fer tiquets i rètols per la xocolatada, contar alumnes amb assignatures pendents, perquè el SAGA diu el que li surt d’allà i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, vigilar que hi hagi prou tonner per les muntanyes de butlletins que caldrà imprimir, creuar els dits perquè cap impressora s’espatlli, tot això amanit amb refredats diversos i imprevistos de darrera hora que desmaneguen qualsevol planificació que hagis pogut fer #auxili

Avui la cap d’estudis de Formació Professional com que tenia un dia tranquil, esdeveniment que caldrà marcar al calendari perquè sempre va de bòlit, ha decidit donar-li tota la informació sobre els diferents estudis d’FP que es fan a l’institut, sobretot les diferències que hi ha entre la Formació professional i els Ensenyaments esportius, els ensenyaments LOGSE i els LOE i altres curiositats del fabulós món de la formació professional. La meva companya, tota diligent ella ha tret la llibreta on s’ho apunta tot perquè és molt endreçada i no com jo que vaig escampant papers arreu, però al cap d’un moment ha deixat d’apuntar mentre anava posant cara de “on he vingut a treballar?” Al final de la master class li he dit un: tu no t’amoïnis, de moment em passes a mi les trucades i del que jo vagi responent te’n faràs una idea #aixòésmoltcomplicat

L’Esfer@ és del darrer aplicatiu de tortura que ha creat el Departament per massacrar docents i administratius. La seva posada en marxa, després d’anunciar-la com si fos la salvació del món, s’ha anat endarrerint i endarrerint perquè ja es veia que allò no podia ser. Tres cops van anular la formació. Ara s’han llençat a la piscina i han decidit posar-ho en marxa. La primera formació la va rebre la direcció i no va tornar gens contenta, més aviat molt indignada mentre deia, quan el secretari vegi el que l’espera serà terrible. I quan li ha tocat la formació al secretari han baixat tots els sants de cop. Sembla ser que entre altres meravelles són incapaços de migrar els proveïdors del SAGA i els haurà de tornar a entrar tots. La meva companya i jo ens vam mirar i ens vam preguntar, si no són capaços de migrar uns proveïdors, que passarà amb els alumnes? #massacreianiquilació

Avui un cop acabat el tema Consell Escolar i aportat les dades necessàries per que la direcció omplís l’aplicatiu de torn, s’ha sentit Ai, que no hem preparat cap detall pels alumnes i pares que van estar a les meses i cada any ho fem. Ja em veus a mi fent calendaris i embolicant-los i quan estava a mig embolicar he sentit un noseque de la xocolatada. Que traduït vol dir: faràs els tiquets de la xocolatada dels de 4t, i saps que vam cobrar l’any passat? i apa, acaba els calendaris i posat amb els tiquets, i mentre jo tenia la taula plena de retalls de paper i barres de cola, la meva companya, tota sola anava omplint els maleits TA per l’assegurança escolar dels nens, que abans es feia en un aplicatiu però ara enlloc d’avançar la seguretat social retrocedeix i cal fer-ho en paper #aixícomençadesembre

Avui la xarxa anava fatal, però com que es podia accedir al servidor del centre i es podia treballar, doncs no hem protestat gaire, però en un atac de no se ben bé que i preveient que els podria caure la de dios es cristo si seguia anant tot igual de lent, he tret una bossa de Conguitos de la reserva espiritual que tenim al despatx per casos d’emergència i he pujat al zulo dels informàtics a investigar. He après moltes coses, entre elles que la calefacció de l’institut es controla telemàticament però no se que d’una app que no funciona i la calefacció fa el que vol, que un router o switch o el que sigui està fallant i que per això va tot molt lent i una mica més i em fan un master sobre webs, blocs i youtube. #sónbonespersones

Avui el dia semblava normal, si fa no fa, com que tenia la direcció a ma i preveient un “necessitem la nadala” una setmana abans de Nadal, perquè a banda d’administrativa, noia dels rètols i comunity manager de pacotilla també maqueto la Nadala de l’institut (així queda) i ha començat dient:  el dibuix guanyador, perquè fan un concurs entre els alumnes, el tens tu, que no, que si, total que he desmuntat mig despatx, bo i sabent que no me l’havien donat. Un cop convençuda la direcció que no la tenia i abans de poder retornar el despatx a un mínim d’ordre, ha sortit un entrebanc d’aquells d’haver de buscar expedients antics. Aix, quan s’ha acabat el dia semblava que per la meva taula haguessin coincidit un terratrèmol i un tornado alhora. #kaosfocidestrucció