Categoria: Diari d’una administrativa

Sembla ser que això de muntar mobles s’encomana. Avui la Montse estava intentant entendre el Què Qui Com dels armaris que els posaran a la part exterior de la consergeria. Val a dir que són uns mobles, el disseny dels quals es deu remuntar als inicis de la fusteria, i poc pràctics no, el següent. De cop entra al despatx tot dient: Maria, et necessito, em sobren peces i com que ets la muntadora oficial. Tot el despatx descollonat-se mentre jo, amb cara de “que he fet per merèixer això” marxava cap a consergeria. Un cop feta la master class de perquè servia cada peça i posades les postades he tornat a la meva taula. Però, ai làs, quedaven les estanteries velles per desmontar. I entre la Montse la Geno, la Quar, profe de tecno que ha aportat unes eines, i l’Eva s’han estat barallant amb la prestatgeria. I a qui se li acut començar a desmuntar pel mig? A elles, i mentre s’esbatusaven amb bisos i femelles jo m’ho mirava des del despatx tot menjant-me l’entrepà i entre mossada i mossada anar dient: Per dalt, es comença per dalt! però ni cas. Al final fins i tot el Secretari s’ha apuntat a la moguda sinó encara estarien allà #putusvirus #putesreformes

Continuarà…

Acabada ben bé, no. Però gairebé. Queden petits detalls, algunes postades que ha de portar el fuster, continuar fent rètols amb el Dymo perquè la cinta es va revoltar i no tenia recanvi, decidir on posar el material, collar els tiradors que falten, però entrebanc amunt, entrebanc avall es pot donar per acabada la reforma. La de la consergeria de dintre. L’espai de fora també l’endrecen però això ja no es cosa meva, i com que el Secretari que s’ha passat mitja reforma dient falten les fotos d’abans, de cop m’he il·luminat i desprès de regirar el one drive, el Fotos del google i mig ordinador he trobat unes quantes que vaig fer, més per saber el que necessitava que per altra cosa i li he fussellat el whatts amb les fotos #putusvirus #putesreformes

Continuarà…

El pintor ha vingut per acabar les parets que faltaven o sigui que la consergeria ara si ha quedat AB-SO-LU-TA-MENT impracticable. I mentre el pintor anava fent la seva ha aparegut el fuster. I allà estàvem a consergeria, el pintor a cop de brotxa mentre el fuster i jo decidíem la mida d’unes postades. Mentre jo acabava de mirar no se que torna el fuster amb el Secretari al darrera. Però per què vols això? Unes fustes que he demanat per fer de separadors. Perquè són necessàries. Que no quedaran bé, ha dit ell, que considera que tunejar mobles és delicte. Al final amb un “que sí, que a casa ho tinc i queda bé”, amb aquell to de “no discutir-li res a l’administrativa” i el fuster fent-me costat, no tant per l’import de la feina sinó perquè ha entès perquè les volia, el secretari ha dit que d’acord i ha marxat cap cot tot fent un gest de desesperació total. #putusvirus #putesreformes

Continuarà…

Com si per la consergeria no campés el Kaos com si fos a casa seva, avui si ha afegit el pintor. Val a dir que ha vingut com a favor a pintar la pared que corria més pressa. Les altres ja veurem quan les pintarà. total, que han acabat de treure la prestatetgria que quedava mentre le pintor ho anava embolcallant tot en plastic. Com per trobar res! Cap allà les tres ha acabat i ara corre a muntar les estanteries noves. Problema! S’han de collar a la pared i servidora muntar mobles d’Ikea Sí però fer anar un trepant NO. Que tot té un límit. O sigui que o algú comença a collar estanteries o Tindrem Un Problema Gros #putusvirus #putesreformes

Continuarà…

El dia ha començat pse, però després d’una batalla épica amb el SAGA he pogut matricular el darrer alumne de la compleció d’estudis. Li tocava el torn a trobar com comunicar-se amb Gestió pressupostària. Un cop regirat l’organigrama del departament i, no em pregunteu com, he arribat a un lloc on sortien els correus electrònics. Val a dir que he enviat el mail sense gaires esperances, però oh! sorpresa, m’han respost ràpid. Però que clar, amb la cosa del confinament tot anava endarrerit i que ja dirien alguna cosa. Que hi farem. Santa paciència. Quan el secretari ha dit que aquesta tarda buidarien el “cuartutuxu” he decidit que mi apuntaba. L’espai en qüestió és un cuarto amb preinstal·lació sanitària que es fa servir per guardar paper. Fins aquí bé. Però per arribar al paper calia sortejar tot un seguit d’andròmines que no se que feien allà. Hem llençat capses buides, carpetes velles, capses buides, vidres trencats, unes coses que no sabem que són i que de moment esperem que l’electricista és manifesti, capses buides, lames de persianes trencades, capses buides….Mentre buidàvem el secretari ha preguntat que que eren unes capses. Fulls A3 dic. No n’hauràs comprat? he preguntat esverada. -Nooo, només tinc la comanda preparada. No en compris!!! Tenim A3 per sobreviure 3 cursos seguits. #putusvirus #putudesordre

Comtinuarà…

Quan semblava que la cosa començava a estar ben encarrilada, el secretari ha dit, ja que reformem consergeria caldria que la pintessin. Bé. Però cal deixar la consergeria buida perquè el pintor pugi treballar. Mal. O sigui que viga moure coses de lloc i començar a treure les estanteries velles que hi ha per poder pintar i després poder montar les estanteries noves. Crec que els conserges n’estan fins el cap de munt de la puta reforma. Per acabar-ho d’adobar, els tiradors que han portat no eren de la mateixa mida que els que em vaig endur de la botiga. Llum Foc Destrucció. Per sort hem pogut fer el canvi i ara tots seran iguals. No acabarem mai. #putusvirus #putesreformes.

Continuara…

Després d’imprimir unes assistències i un parell de certificats he anat a comprar els tiradors. A la ferreteria només en tenien cinc, però dijous, sinó passa res tindré la resta, Posar-los bueh…A consergeria tenen unes eines que també necessiten una remodelació, però ja. No hi ha un tornavís que funcioni com déu mana. M’hauré de portar les eines de casa. Un cop dessistit de fer bricolatge m’enfronto a un problema més greu. Que hi a alumnes que no han rebut les notes. Ja hi som. Però no, la Geno anava a treure els informes i no sortia res. Ho provo jo i tampoc. Miro els que vam descarregar i tampoc hi eren. Misteri, intriga, emoció…l’Esfer@ no funciona bé #Novetat. I cagant-nos en l’Esfer@, els dissenyadors informàtics i el departament en ple hem acabat el dia #putusvirus #putesreformes #putesaplicacions

Contiuarà…

Després d’un matí normalet, repassa expedients, ves a correus, l’equip directiu reunit com cada dilluns i com cada dilluns docents preguntant per l’equip directiu, a veure si s’ho aprenen joer. La Quar ens ha regalat una capsa d’infusions per allò dels aniversaris. El Salles ha passat pel despatx a portar el dinar de la coordinadora i de passada ens ha regalat unes aventis de quan està a la capital del Sagrado reino. Quin tip de riure. Per la tarda el Cornudella ha vingut a ajudar-me a muntar els calaixos. sort d’ell perquè sinó encara estarien per desembalar. I un cop muntats, sorpresa!!!!Qui ha sigut la idiota que va comprar els mobles, els calaixos però no va comprar els tiradors? #esdeserinútil. Apa demà tocarà comprar-los perquè ja em direu de que serveix un calaix que no es pot obrir… #putesreformes #putusvirus

Continuarà…

Després d’esbandir unes quantes coses que tenia sobre la taula, he tornat a la càrrega amb el tema IKEA (sóc la riota del despatx) I mira, ja estava a punt de cagar-me en tot. Aprofitant que ha passat per secretaria el Santi, informàtic a hores i chico para todo, li he explicat el meu drama amb el paypal. Hem acabat trucant al coordinador informàtic que està de baixa i s’ha il·luminat, ai, sí que vaig rebre un mail l’altre dia. Acabèssim. Al final entre el Santi, el coordinador informàtic per telèfon i el secretari que volia fer coses però no l’hem deixat, hem arreglat el tema de les dades del paypal i iupiiiiupiii he pogut acabar la comanda. Sort, perquè la reestructuració de la consergeria ja començava a semblar l’obra de la seu. #putusvirus #putesreformes

Continuara…

Avui la Geno feia anys. Ens ha portat un pastís de pastanaga del que no han quedat ni les molles. Que bo!!! Ja hem acabat d’enviar les notes per correu-e. Enviar uns cinc-cents informes de qualificacions ha estat una odisea que ni l’Ulises. Abans de l’estiu el departament va penjar un excel que lligat a un outlook i no se que més que se suposava que feia la feina automàticament. Doncs mira tu #NO. No hem sigut capaços de fer-lo anar o sigui que ha tocat enviar les notes “a ma”. I com que del putu Esfer@ surten amb l’Idalu en lloc del nom, allò és un festival. Un cop acabades d’enviar he decidit que fessin el favor de preguntar als altres directors que com ho feien. Vist que la dire tenia altres preocupacions he decidit atracar al secretari i dir-li que li preguntès al Secretari del Lluís de Peguera que és un crack de l’Esfer@. Com que ha dit que allà ho fan els tutors, la dire ha dit que nosaltres també ho farem així. Iupi iupi!!!. I entre això i que el Cornudella ha dit que m’ajudaria a muntar els mobles de consergeria, el dia ha acabat fantàstic ( ja veurem el que dura)

Continuarà…