Nostàlgies i altres coses II

Entrar en un mercat d’aquests que feia poc havien remodelat. Els mercats municipals són un actiu de la ciutat que havien entrat en una terrible decadència. Poc a poc els van arreglant. I no es feina fàcil. Cal muntar un mercat provisional, amb tots els serveis que els paradistes necessiten. Tallar un, dos o tres carrers en funció de la grandària del mercat. Trastocar la circulació i la vida dels ciutadans i empresaris afectats per tot aquest trasbals. I un cop fet tot això i acomodats els venedors, començar les obres. Una obra llarga, molt llarga. Un cop l’obra acabada, els carreres oberts i una tornada a la suposada normalitat, el mercat obre les portes. Passadissos amples, llum, terres que no rellisquen, parades que llueixen el gènere amb tota la seva esplendor, o no, que en cara hi ha cada cosa…Gent que pot treballar amb dignitat i mesures higièniques pròpies dels temps en que vivim, però ai las! El mercat a perdut l’ànima. On han quedat aquelles empentes i aquell estirar el coll per veure el que hi havia a la parada, el mira com belluga! aquells vols alguna cosa maca maca? caminar amb cura per no relliscar i caure a sobre de la iaia del davant…. Ara el mercat no fa olor. Ha perdut la seva olor. Un flaire fet de barreja de peix, cafès, verdures, bacallà i carn, d’aigua escolada de les parades i mil cops trepitjada. Un temps que afortunadament pels paradistes i dissortadament pels nostàlgics no tornaran.

Nostàlgies i altres coses I

Vacances és temps de vagarejar. Desar el rellotge i viure una mica càmera lenta. Sense planificar res i viure al dia. Cada dia una aventura i no cal anar a l’altra punta del món. Passejar pel mercat amb calma, tafanejar per botigues de segona ma, passar el mati regirant cubetes per trobar un vinil…Petites coses que demanen molt temps i que només les pots gaudir quan cap tic tac et marca la vida. I tenir temps per vagarejar també te’l dóna per pensar. Les botigues de segona ma…No aquelles industrialitzades, sinó aquelles que se suposa que tenen les un finalitat social o senzillament les que han obert gent amb esperit emprenedor. Botigues que en molts casos recullen allò que hom ja no vol, ja sigui perquè en molts casos el propietari es mort i que faràs ara amb tots les andròmines de la padrina? o senzillament perquè cal fer neteja del traster. I amb una certa impudícia veus exposades sobre de taules, arrepenjades en cadires la vida d’una gent a la que no coneixeràs mai. Plats, gots, records de no se sap ben bé on, trofeus escolars, quadres de punt de creu, olis d’aprenent de pintor, I que bé que pintava l’avi oi? Deixa, deixa iaia, que no hi cap al menjador. Amuntegats en capses, llibres formant un caos ensordidor. Le Carré barrejat amb un manual de macramé mig ofegats per una selecció de les millors ves a saber què…I amb l’esperit encara ple d’una barreja de sentiments estranys i amb una notal mental de no guardar andròmines anar al mercat…

“Tancat per vacances”

Per ser l’últim dia era una mica com si s’acabés el món. Tots volíem tenir la taula neta de papers i expedients i tot era acabar coses a tot drap. Clar que sense el SAGA operatiu moltes coses eren anar posant post-it i amagar-les dintre d’una carpeta. La impressora de secretaria s’ha apuntat al festival del Kaos suïcidant-se. Ole tu mira que bé, quan tornem no tindrem impressora, perquè per molt que vinguin el primer dia l’averia trigaran a arreglar-la. I ja tenia la taula gairebé lliure de papaers que la direcció em crida i diu i amb tot això que he de fer? Apa explica com es gestionava la documentació d’una any per l’altra. Que això es queda aquí, allò ho arxivo a dalt. Total que entre això es llença això ho arxivo torno a tenir la taula a petar de papers #vullataulaneta

“Fundes”

Ara que el despatx ja comença a semblar un despatx i totes les matrícules, bé gairebé totes, dormen als seus respectius expedients hem passat a fer altres coses com barallar-se amb el GEDAC i començar a preparar les carpetes dels professors. Són unes carpetes que es donen als profes nous amb una mena de manual d’instruccions i un plànol de l’insti perquè no es perdin. Tota entusiasmada començo a preparar les fotocòpies i quan ja ho tinc tot fotocopiat marxo al despatx B altrament dit sala de visites i actualment magatzem d’agendes, carpetes diverses i bocanrolls per preparar-ho tot. Començo a posar la documentació dintre de les fundes i quan ja ho tenia tot enfundat un paquet a cada carpeta. Quan estava fent la darrera de les 16 veig que les fundes sobresurten Aix que ja les he posat malament. Obro les carpetes i no. HORROR. Les fundes són mida foli. Començo a regirar per tot l’armari de material i res de res. Ni una miserable capsa de fundes A4. Marxo cap a direcció i després de veure la magnitud de la tragèdia hem decidit comprar noves fundes i refer-ho tot #alacaceradelafunda

“Exportacions”

El dia ha començat amb el suïcidi del ventilador que s’ha tirat finestra avall. Després ha tocat secció IKEA i hem estat redecorant el despatx. Bàsicament perquè la meva companya avui ha aparegut al despatx amb dos esparadraps carabasses molt cuquis a l’esquena perquè té una contractura Im-Pressionant per culpa de no poder treballar bé amb el ratolí. Un cop hem tret el que feia nosa i feta la llista de demanades de mobiliari ens hem posat a treballar. Però al final ella ha claudicat i l’hem fet marxar a casa. Les hores s’anaven escolant tranquil·lament fins que mitja hora abans de plegar s’ha desfermat el kaos. En un moment han vingut a buscar uns documents que no trobava, una matrícula fora de tot termini, a tramitar un títol i l’ex-dire demanant que fes una extracció de dades. Que això ho hauria de fer el cap d’estudis però tu ho faràs millor. Claro, claro a pringar s’ha dit. El manual d’instruccions que m’ha donat estava mal fet i després de fer baixar tots els sants i buscar-ne un per l’interné al final ho he pogut fer #vullsoudecapdestudis

“Llista d’espera”

Hi ha cicles formatius que tenen molta demanada i clar hi ha llista d’espera. Abans, aix quins temps aquells, la llista d’espera la gestionaven els instituts pel sistema d’anar trucant per ordre. Ara no. Ara has de fer un tancament de matrícula perquè després algú del ST ho validi i llavors suposadament es podrà gestionar la llista d’espera. O sigui que abans de trucar als alumnes com es feia temps enrere, ara has de passar per no se sap quantes aplicacions i esperar que qui hagi de prémer el botó de validació no estigui de vacances, cosa que a les alçades de mes que estem és més que probable. Després de tres manuals impresos i de fer baixar tots els sants hem aconseguit tancar la matrícula. I com que tothom deu estar de vacances només hem pogut avisar a la meitat dels afortunats guanyadors d’una plaça #onéslagent?

“Expedients Epíleg”

Disposada a treure papers del mig, avui he decidit desar totes les matricules de l’ESO. Que venen a ser una pila de papers que s’han de desar a les seves carpetes. Després de sucar l’iboprufé al cafè com a mesura preventiva, he passat moure i recol·locar les 400 carpetes a lloc. Un cop totes ben posades he agafat les capses i apa, a omplir expedients com si mi anés la vida. I clar, com que les hem rebut per grups classe, cada nivell representava repassar quatre cop els dos calaixos que ocupen. I al final s’ha convertit en una cursa entre el rellotge que avui anava més depresa i jo entestada en treure’ns de sobre la barricada de capses. I batent records guiness de velocitat arxivística totes les matricules aquesta nit dormiran al seu lloc #aielsmeusronyons

“Expedients Part Two”

Un cop els expedients estan ben tips de papers cal posar-los en un altre arxivador. Això significa canviar de lloc tots els expedients. Començant pels que marxen. I com que en plena era de la informàtica el Departament cada cop et fa posar més papers als expedients ara no hi caben. I es quan una demana que els arxivadors siguin de goma, i que s’estirin o un espai paral·lel, però no, sembla ser que ara per ara l’espai (la ciència ficció encara no ha arribat a la secretaria) és el que és i si no en tens prou t’aguantes. I clar, tot ha sigut moure expedients a altres calaixos per encabir-hi els que venien. Ara no quadra cap numeració dels arxivadors i menys que quadrarà quan els hagi mogut tots, sempre que hi càpiguen i no hàgim d’okupar qualsevol racó de l’institut per guardar-los #lainvasiódelsexpedients

“Expedients Part One”

Cal començar, que el temps corre, a preparar els expedients pel curs vinent. Això suposa arxivar a tota llet historials acadèmics i notes dels alumnes que marxen. I entre matrícula i matrícula anar posant documents a lloc. Afortunadament els pintors han desaparegut i amb ells l’olor a pintura i dissolvent i es pot treballar amb certa tranquil·litat. I deixant de banda el SAGA que ara et deixa matricular ara no, per no se sap quina incidència que resoldran el cap de setmana, o no ves tu a saber, hem passat el matí arxivant i traient llistats per enèsim cop, estic per posar una tarifa d’un euro per llistat repetit. Danys col·laterals del dia cal trucar al SAU Horror! perquè un alumne surt amb el cognoms canviats i l’esquena desfeta i les mans plenes de tirites d’arxivar a sac #vullenHouse