Tieta Varenu

Cada canvi de trimestre suposa canviar les matèries optatives dels alumnes de 2n o 3r d’ESO. O sigui que la cosa bé a ser com un tràfic d’optatives amunt i avall, amb permís del SAGA que té una tendència a penjar-se quan li dius desa que fa feredat. Ja les tenia totes entrades, algunes tres cops per gentilesa del SAGA, quan #drama, hi ha alumnes que no tenen optatives assignades. Apa toca investigar el perquè i resulta que excepte dos, la resta les tenen convalidades. Als convalidats cap problema, els he assignat el que m’ha donat la gana (metàfora). Però, i les dues orfes d’optatives? Misteri. Intriga. Desprès de parlar amb la coordinadora de torn, que anava dient però si al meu llistat tothom en té, s’ha il.luminat tot dient ai! a veure si t’he enviat el llistat que no era… ara envio el bo. #putesoptatives

Semblava que el dia es presentava tranquil tret d’una salutació matinal del SAGA que ha decidit perdre tots els alumnes durant una estona. Un cop recuperats el alumnes el matí es desenvolupava amb una normalitat sospitosa. I tan sospitosa. La meva companya intentava entrar les factures a l’Esfer@ que és el darrer aplicatiu que s’ha inventat el Departament per putejar a tothom que treballa en un centre docent. I ella anava gent gestos d’impaciència, que passa? oh, que l’Esfer@ no es carrega. Deixa-ho córrer, no fos cas que dupliqui factures tal com el GEDAC duplicava preinscripcions. El Secretari que també a preguntat que passava, i ha decidit que cal trucar al SAU per esbrinar que passa. La resposta que ens han donat es que hi ha problemes i estan mirant d’arreglar-ho. El Secretari ha fet baixar tots els sants perquè quan diuen arreglar-ho normalment significa que esborren el que els hi sembla i ho has de tornar a entrar tot de nou #matarprogramadors

El dia anava normal fins que he tingut una revelació. M’he posat a regirar carpetes com una boja i horror. Se m’havia passat un termini. A MI. Que visc per complir terminis. L’atac d’histèria ha sigut de campionat i mentre jo anava plorant com una bleda la coordinadora pedagògica trucava per intentar trobar una solució. Els hi deia ara us ho enviem par mail, i jo entre sanglot i sanglot anava dient, per mail no, que ho volen en paper. Quan he aconseguit recobrar una mica de serenor i estava preparant-ho tot per enviar-ho, la direcció no podia entrar a l’aplicatiu per un error amb la contrasenya. Total que ha trucat, aquella gent deuen pensar que som un desastre, i ha solucionat el tema de la clau d’accés. Després de perseguir alumnes perquè portessin el document d’identitat vigent i marcar tots els canvis ho hem deixat tot en mans de Sant MRW missatger i màrtir #rubiadarecordguiness

Calia gravar un vídeo per la cosa de la Feria del Libro, i clar, havia de ser en castellà. L’ànima mater del projecte intentava aprendre’s el text de memòria cosa que feia que la gravació quedés fatal. Ens calia un ceguet o alguna cosa així, perquè ella pogués llegir i mirar a càmera alhora. Al final hem imprès el text en A3 i mentre el secretari gravava, la meva companya i jo aguantàvem el text com si fóssim telepronters humans i al final ha quedat una gravació prou digna. Després d’arreglar uns rètols també en castellà, començo ha estar del tema aquest de les coses en castellà fins el cap de munt, i ja tornava als meus papers quan m’han demanat un rètol de venda de tiquets del sopar en família. ah, i per quan el vols, oh, per ara, que no en tens cap de fet? #nosóclacopisteria

El dia transcorria tranquil.lament, be tot el tranquil que pot ser si barreges impressions a sac de butlletins, documents que falten pel viatge de fi de curs, preinscripcions i aplicatius malèfics, quan al despatx de direcció amb tot l’equip directiu reunit es sentien exclamacions de sorpresa i alegria. Com que no les alegries no solen estar a l’ordre del dia hem esperat molt poc pacientment a que ens expliquessin de que anava la cosa. Sembla ser que l’institut ha rebut un reconeixement per uns dels projectes que fa i un no se que d’anar a les Espanyes a una taula rodona, o alguna cosa per l’estil, perquè ho han explicat a terminis. La cosa es que ens hem passat l’estona mig felicitant l’ànima mater del projecte mig fent conya amb ella perquè el castellà no entra dintre de la seva zona de confort ni per casualitat #haserclasesdecastellano

Disposada a recuperar, amb permís del GEDAC i el SAGA, l’alumna que ens havien furtat he entrat en tromba al despatx amb un únic pensament, matricular-la i treure el butlletí de notes. Mentre obria tots els aplicatius el Coordinador d’AFEE entra dient que si tenim el butlletins, que jo tinc un plannig que diu el dia 7, a doncs el meu diu demà. Bé ara els preparo. Tanco les avaluacions, ja els imprimiré després, i em disposo a matricular l’alumna. Després d’escridassar tothom, una preinscripció mal recollida, acabar amb les xuxes del calaix, uns quant renecs extra i de decidir que el SAGA i jo som incompatibles he aconseguit matricular-la. Danys col.laterals: dos. La meva companya ha rebut un moc que li ha fet pensar que estic grillada i el meu estómac que crema com la caldera d’en Pere Botero. Quan anava a treure el butlletins d’AFEE arriba la coordinadora d’FP dient que no tanqui res que encara han d’entrar modificacions. #tancaronotancar

Estava tota entusiasmada grapant informes d’assistència quan de cop me m’adono que falta un butlletí. Miro que no l’hagués grapat a un altre informe per error i no. Torno a remirar i no hi és. Misteri. Intriga. És culpable el majordom? Decideixo imprimir-ne un de nou, així segur que surt l’altre i horror. L’alumna ha desaparegut. Ni a alumnes ni a l’històric ni res de res. Desesperada truco al SAU i després de fer-me esperar tres manicures han contestat, més espera, les víctimes han estat quatre clips vilment assassinats,  per acabar rebent la informació que han fet una actualització del SAGA i el RALC i que aquestes coses passen. La solució, donar-la de baixa i tornar-la a inscriure.  Que el GEDAC pot trigar uns dies a donar-la d’alta i que haurem entrar tot l’expedient acadèmic d’una alumna de 3r d’ESO. A 5 dies vista d’entregar les notes!!! Han baixat tots els sant haguts i per haver i fins i tot els que estan a la cua de la beatificació. He acabat rossegant brots de soja per no fer cap disbarat #treballarpeldimoni

El matí ha començat amb la sorpresa de trobar-me un regal sobre la taula. La meva companya ha estat de cuinetes aquest cap de setmana i m’ha portat canalons. Un cop feta la salivera corresponent i pensant que faltava molt per dinar, hem començat a treballar. Mentre jo anava imprimint informes d’assistència a tot drap, ella entrava les preinscripcions la GEDAC. De cop fa una exclamació de sorpresa i li pregunto que passa. El GEDAC m’ha duplicat una preinscripció. A veure? Oh! Ara no puc entrar. Intento entrar al Portal de centres i res. Surt el missatge aquell tan simpàtic de “aquests servei no està disponible i …” Ha caigut el servidor li dic. De cop s’ha sentit un soroll metàl.lic i de vidres trencats. El rellotge, aquell situat estratègicament perquè no sigui fàcil baixar-lo, s’ha solidaritzat amb el servidor i apel.lant a la llei de la gravetat ha caigut. De poc a anat que no li cau al cap. Tant la direcció que s’ha teletransportat des del seu despatx com jo hem preguntat alhora T’has fet mal? Per sort tot ha quedat en una trencadissa de vidres i l’ensurt de la meva companya #thenewtonday

El canvi d’hora suposa passar-se força estona amb l’hora antiga al rellotge de secretaria, col.locat estratègicament perquè no sigui fàcil baixar-lo. Dilluns i amb la desorientació de l’hora el dia no pintava bé. Tocava tancar les darreres avaluacions obertes i com no podia ser d’altra manera, profes trucant que no les tanquem barrejats amb les altres que les volien tancades per posar comentaris. Afegir les notes d’un profe que està de baixa, que ja va donar les notes i que no sabia perquè teníem aquelles notes, a veure si estem pel que donem, i clar, les que ens havia donat eren unes provisionals i s’han hagut de canviar. Començar a repartir les actes tancades perquè els docents les signin (comença la cacera del docent) imprimir les notes pels de 4t que marxen de viatge i els certificats amb el RALC, sort que surten tots de patac i no cal fer-los un a un, preparar els documents que acompanyaran les notes dels de 3r, tot això entre preinscripció i preinscripció i un entrepà de bacó amb formatge que al final m’he hagut de menjar fred. #stopcanvishoraris

L’institut estava buit. La cloenda de la Setmana de la salut és una caminada que fan tots els nivells. Els d’AFEE no, però feien classe fora de l’institut així que ni ells. Els silenci que hi havia gairebé era ensordidor. Les úniques sorpreses del dia han estat que els de primer s’han deixat una professora que tenia una entrevista i com que han marxat més que puntuals quan ha baixat s’ha trobat sola i ha calgut trucar que l’esperessin i un professor que ha tornat de la caminada tip i cuit de passar fred (profes nyicris i mal abrigats) Les preinscipcions seguixen el seu ritme i tret d’un imprimir a corre-cuita entrades pel musical que fan els de 4t per receptar diners pel viatge de fi de curs el dia ha transcorregut mansament. Hem pogut fer tanta feina endarrerida que fins i tot es veu la taula. #quetornielsoroll