Mes: març de 2017

La segona part del pla malèfic per homenatjar l’Alba era un sopar super secret. Però com que això ho porta la comissió de festes ja em creia alliberada. La pila d’expedients seguia sobre la taula i no havia tingut temps d’obrir-ne un que em demanen penjar les bases del concurs de Sant Jordi i del Booktubers al web. Apa deixa-ho tot per penjar-les. Però clar, com que el document convertit a imatge pesava molt calia reduir la imatge i després de barallar-me amb el Picassa he aconseguit penjar-ho tot. Allargava la ma cap als expedients, veig un mail nou i l’obro. Horror!!! el coordinador informàtic em demana que busqui fotos pel sopar. Val a dir que pel cap baix poden haver uns 500 àlbums de fotos i apa anar passant fotos i descarregant-les fins que els ulls han decidit de que o les fotos o ells i davant d’una revolta més que imminent he cedit i no n’he mirat més #expedientsabandonats

El dia ha començat reclamant un autocar, perquè els senyors de l’empresa s’havien equivocat i havien programat el servei per una hora més tard. Ha calgut trucar al museu avisant que arribaríem tard, nervis, les criatures esperant al carrer…al final han arribat amb tres quarts d’hora d’endarreriment. Tancat el tema del transport, hem passat a la realització del pla malèfic super secret, no pel domini del món, sinó per homenatjar una docent que es jubila. Anar a buscar les roses ha estat el més fàcil. Després amb el secretari hem recorregut tot l’institut buscant dels delegats de cada classe per entregar la rosa que li havien de donar a la professora quan fes el passadís dels campions. Sempre vigilant que no aparegués l’homenatjada a la impensada, tot i que hi havia ordres de mantenir-la entretinguda a la sala de professors, costés el que costés. Un cop repartides les roses i tothom a lloc a començat el festival. El coordinador informàtic filmant i jo fent fotos ens anàvem atropellant l’un a l’altre, però tot ha sortit molt bé #bonajubilació

Quan arribes a la feina, obres el correu i veus que t’han enviat un correu a tres quarts d’una de la matinada ja pots preveure que el dia serà mogut. He deixat la meva companya al telèfon intentant solucionar el tema d’un arxiu per unes estadístiques que no es deixava enviar i he obert el correu nocturn. Era qüestió de maquejar un rètol. Un cop fet calia fer unes fotos que faltaven per la jornada de portes obertes, apa passejat amunt i avall de l’institut. Quan he pogut dedicar-me a treure unes estadístiques de les faltes d’assistències, em reclamen el kit que es prepara pels professors que es jubilen. Teòricament, tenia temps fins demà, però no, han canviat d’idea i el volien avui. Al crit de ja va, ja va que estic fent les assistències diuen ah! les assistències avui no calen que hi ha claustre. No he fet un directoricidi de casualitat. Entre recórrer de l’institut de punta a punta, manualitats diverses i que avui tocava consell escolar i he plegat a les tantes #nopucmés

Avui hem començat el dia fent el gigarètol de les jornades de portes obertes, que consisteix en fer un rètol de 2×1,5 metres a cop d’enganxar fulls A3 (com la gigafoto però en domèstic) i penjar-lo, que han calgut tres persones per fer-ho. A tot això tocava buscar fotos pel powerpoint de presentació de l’institut a les escoles, enviar documentació per les PAU, certificada i amb acusament de rebut, no fos cas que diguessin que no l’han rebut, enviar sol.licituds a l’ajuntament per la Setmana de la Salut, preparar calendaris per fer obsequis i enmig de tot el festival apareix l’inspector, el Gadget no, el d’Ensenyament, per avaluar interins i a la direcció que plega. Però ha vingut una hora abans del previst amb el conseqüent desordre de tot el planning del dia. I clar la direcció s’ha passat més estona al nostre despatx, rondinant perquè tenia molta feina a fer, que al seu. #començalafidelmón