El dia ha començat reclamant un autocar, perquè els senyors de l’empresa s’havien equivocat i havien programat el servei per una hora més tard. Ha calgut trucar al museu avisant que arribaríem tard, nervis, les criatures esperant al carrer…al final han arribat amb tres quarts d’hora d’endarreriment. Tancat el tema del transport, hem passat a la realització del pla malèfic super secret, no pel domini del món, sinó per homenatjar una docent que es jubila. Anar a buscar les roses ha estat el més fàcil. Després amb el secretari hem recorregut tot l’institut buscant dels delegats de cada classe per entregar la rosa que li havien de donar a la professora quan fes el passadís dels campions. Sempre vigilant que no aparegués l’homenatjada a la impensada, tot i que hi havia ordres de mantenir-la entretinguda a la sala de professors, costés el que costés. Un cop repartides les roses i tothom a lloc a començat el festival. El coordinador informàtic filmant i jo fent fotos ens anàvem atropellant l’un a l’altre, però tot ha sortit molt bé #bonajubilació
