A la secretaria segueixen passant coses, però tal com està el pati qualsevol té ganes d’explicar-les. Avui, mentre esperava que el SAGA es carregués he decidit buscar l’humor. Primer, el més fàcil, sota la taula. Però allà només hi havia borra de pols, un cable orfe de noseque i tres taps de boli. He mirat sota la pila de papers. M’ha semblat que podria ser un bon lloc on amagar-se. Després de regirar la pila del dret i del revés i fer una nota mental que cal organitzar-los, seguia sense sortir. Al final he decidit regirar els calaixos. Es prou difícil perquè són d’aquells metàl·lics que fan un nyiiiiiii horrorós quan els obres, millor dit, quan es volen obrir. Dels calaixos han sortit, tres culleretes de plàstic, un blister de paracetamol caducat, sis xuxes fossilitzades, tres caramels de menta fusionats amb el seu embolcall, els drivers d’unes impressores que ja no tenim, un llistat de contrasenyes de programes que ja no existeixen i un pen prehistòric. Però d’humor res de res #seguirembuscant
