He anat a buscar tabac. OH! Fumadora Penitenciagite, Penitenciagite. Si bé, com que m’han comentat que ja sembla que faci vida normal (gairebé) crosses, bossa i jo hem enfilat cap a l’estanc. Si hagués pogut fer una fotografia tal com veien els meus ulls el carrer guanyava el World Press Photo of the Year. El carrer, que sempre ha estat entre lleig, anodí i estret avui era una meravella, fins i tot els obrers que estaven treballant al pas de vianants i dificultaven el pas eren artistes del ciment i la llamborda. L’olor a humitat resclosida del carrer s’ha transformat per art de màgia en un perfum de llibertat. I tot xino-xano he anat i tornat de l’estanc emprant més d’una hora en fer el que normalment faig en 15 minuts, però #lacallesmia (amb perdó)
