Categoria: Diari d’una administrativa

El dia ha començat amb una altre docent desaparegut. No anem bé. Després he començat a imprimir les orles de batxillerat cosa que significa col·lapsar la impressora. Per algun misteri de la informàtica, perquè d’arxius pesats tot sovint n’imprimeix, aquest no li agrada i s’està el temps que li dona la gana per imprimir-lo. I quan n’has de fer 80 còpies el drama està servit. A mig imprimir les orles, la direcció anuncia que ha parlat amb inspecció i que la solució que li ha donat és que fem les preinscripcions posant una família del mateix àmbit i que quan arreglin el GEDAC ja ho canviarem. Genial, repetir la feina com si no tinguéssim res més a fer. O sigui que a banda de controlar que els alumnes portin la confirmació de matrícula bé, que de cada deu, cinc, que són la meitat, caldrà retornar-les perquè no estan signades o manquen dades caldrà estar pendent de si arreglen l’esguerro de l’aplicatiu #treballarpeldimoni

Avui que no s’havien d’imprimir llistats ni res, avui tot funcionava, llevat clar del GEDAC, que seguix sense arreglar el tema de la família professional desapareguda. La direcció ha pogut contactar amb la inspecció Al·leluia, Al·leluia!!! S’ho ha mirat i ha dit ai! es veritat, no surt (aquests també són uns genius) i diu que preguntarà que passa. A tot això baixa un professor dient que no li surten els grups per posar notes. Ens ho mirem i certament, no li surten perquè per algun misteri d’aquells del SAGA no tenia assignat cap grup. El trimestre passat els tenia. O sigui que els programes informàtics pensen pel seu compte i treuen i posen professors quan els hi dona la gana. Per sort ha estat una cosa fàcil d’arreglar, però com hi hagi gaires desaparicions d’aquest tipus l’avaluació serà un drama. #informàticarevoltada

Quan a les 8 del matí et comencen a sortir missatges tipus “The listener returned the following Message: 503 Service Unavailable” i “Error 404 page not found” ja veus a venir que el dia serà dur. Molt més que dur, si és el dia que has de penjar les llistes d’admesos i els pares comencen a venir en mode histèric. Cal afegir-hi els professors que truquen dient que volen posar notes i que enlloc del botó del SAGA els hi surt una tal Esfer@. El dia promet. Avui ni F5 ni hòsties. Només el missatge aquell de no es pot accedir al servei i tal. A tot això baixa la coordinadora de 4t, aquest diari comença a semblar el News de l’insti, a intentar esclarir que passa amb les llibretes obsequi. Que ella volia dir que una llibreta per cada alumne, però que tingués les tres fotografies. Per sort, encara no havíem enquadernat res i tot es pot refer. Avui mentalment he mort un munt de gent #administrativakiller

Mentre anàvem remugant perquè seguim sense notícies dels tècnics. El GEDAC encara no està arreglat i no podem entrar les preinscripcions, la feina s’acumula, els terminis s’esgoten. I després el Departament reclamant les dades que no hem pogut entrar. Typical question. Mentre intentàvem fer la quadratura del cercle, apareix la coordinadora de quart pel tema llibretes-obsequi amb la foto de grup. Li ensenyo la mostra i dona (amb ex accent diacrític) el vistiplau. Com que hi ha tres fotos he pensat que en volia un per cada grup classe, però no. Cal fer els tres llibrets per a cada alumne de quart. Una mica més i m’agafa un cobriment. He anat a mirar com estàvem de cartolines i he decidit que aquest anys els hi toca de paper. No hi ha cartolina per tanta llibreta. Total que ja hem tornat ha obrir la copisteria i vinga a imprimir papers a tot drap. #modecopisteriaon

Els diversos aplicatius del Departament i circumstàncies estan revoltats. Desapareixen professors, és perden crèdits, n’hi ha que no poden entrar notes i fins i tot la direcció ha desaparegut d’un aplicatiu. La qual cosa no deixa de tenir el seu que perquè és l’única que el pot fer servir. Després rebrem correus que no hem enviat ves a saber quines dades mentre nosaltres hem d’esperar que els tècnics, que ningú mai ha vist, arreglin el problema. Deprès hem rebut el missatge de l’empresa relatiu al meu pc que van enviar i vam haver de retornar. El missatge deia una cosa així “Debido a una incompatiblidad de la versión de BIOS de la placa base y tu procesador, el equipo no realizaba el proceso de post (7ª generación). Hemos actualizado la BIOS a la última versión disponible por el fabricante y realizado pruebas de estabilidad y rendimiento sin detectar ningún tipo de avería. Procedemos a su envío de vuelta” Només els ha faltat dir que actualitzin l’administrativa que opera amb una versió caducada #tecnologiafail

El matí transcorria tranquil fins que una professora diu que li falta un alumne. Miro i l’alumne estava matriculat, amb tots els crèdits que li tocaven. Misteri. Regirant el SAGA amunt i avall trobo que no té el currículum generat. Arggg. Miro de generar-lo i no hi ha manera. L’aplicatiu es nega. Apa torna a trucar al SAU. Després d’explicar el problema, s’ho miren, remiren, ho tornen a mirar i arriben a la conclusió que no té el currículum generat. Genis, que són un genis. Tot intentant generar el currículum, sota l’atenta guia del SAU i al final s’ha hagut de fer a la brava. Treure’l del grup i tornar-lo a posar. Danys col.laterals, molts. S’han esborrat totes les notes del curs. Ja veurem com arreglem el desastre. Un cop arreglat això hem tornat a trucar al SAU per preguntar per una incidència que fa dies que tenim oberta. Sembla ser que entre traspàs d’aplicatiu a aplicatiu han perdut una família professional i no podem entrar preinscripcions. La resposta és de les que fan història, que els tècnics s’ho estan mirant i que ja ho arreglaran quan puguin. #dadesabduides

El coordinador informàtic a tret el cap per dir que ja ha arribat el meu PC nou i preguntar que passa amb els aplicatius, sembla ser que m’he convertit en el News de l’insti. Tindré ordinador iupi, iupi…Estàvem traient certificats a tot drap quan de cop apareix un alumne dient que li han posat malament les dades a l’aplicatiu de les PAU. Es veia venir l’apocalipsi. Contactar amb l’oficina de les PAU aquests dies és Mission: Impossible però avui he exhaurit el comodí del públic i m’han atès ràpid. Han pres les dades de l’alumne i el telèfon i ha dit que el trucarien. Amb cap fe en que la cosa s’arreglés ràpid he sortit a buscar un cafè i quan tornava me’l trobo parlant per telèfon i preguntant no se que d’una contrasenya. Diu que ja ho han arreglat. El faig passar al despatx per mirar que realment estigués bé. Un cop comprovat i tots més tranquils ha marxat mentre entrava l’informàtic amb una capsa tot dient, és el teu PC. Li demano que s’esperi un moment i em diu no hi ha pressa. Cal que enganxis un etiqueta que t’he enviat i el deixis a consergeria. La placa no funciona i s’ha de tornar. #migosoenunposo

A les 8 del matí la histèria era generalitzada. Al final hem hagut de localitzar un professor que era l’únic que ens podia treure del dubte, però no era al centre, estava fent exàmens al pavelló. Truca i demana que li passin l’encàrrec que truqui a l’institut. Per sort el Jaume és un sol i ha trucat tan aviat com li han passat l’avís i ens ha tret de dubtes. Amb totes les coses clares era hora de trucar al SAU, però com que el meu ordinador s’ha sumat a la histèria general morint-se, he fet fora del seu a la meva companya i mentre parlava amb el SAU per desconcert de tothom, em prenia el seu cafè, tot fent ganyotes perquè ella hi posa sucre. Per sort ens ha tocat una de les que en sap i ens ha resolt el problema en un tres i no res. Un cop recuperada una certa normalitat més problemes. Notes mal posades. Horror!!! Resulta que el progamutxu de marres es sensible a la rodeta del ratolí i ja l’hem vessat. Torna a canviar i a imprimir notes. Al final del dia però, hem tornat al #DEFCON5

El matí havia passat sense pena ni glòria. Les trucades lloro, l’inici de preinscripcions de grau superior. Els certificats que van amunt i avall, un tipical day. El drama ha començat per la tarda. Ja estava a punt d’anar al gimnàs que truquen de l’institut. Que el crèdit d’estada a l’empresa els surt a tots els alumnes. No pot ser, si en faltaven i els vam haver d’entrar. Deixo la bossa al terra obro l’ordinador i terrible, no puc modificar la matrícula. De cop em diuen, que no cal fer res, que ja està bé. Marxo al gimnàs, que no calia perquè ja ho havia suat tot i al tornar a casa tornen a trucar de l’institut. Problemes ara de veritat. Apa, agafa els trastos i marxa cap a l’institut. El SAU de la tarda tenen personal, perquè no sigui dit, però que no fa res més que apuntar la incidència. Al final hem solucionat la meitat del problema, però la cosa grossa com no ho arregli el negociat del matí del SAU serà  l’apocalipsi zombi #aplicatiusdeldimoni

Mentre intentava treure la muntanya de papers que tenia sobre la taula em pregunten de consergeria si jo he trucat a un tal Joan. No, jo no he trucat a ningú. Que diu que tu l’has trucat. Que no, que no he estat jo. Segueixo amb la tasca de buidar la taula quan el secretari ha decidit que estava avorrida i necessitava més teca. Uns talons per pagar factures, que han quedat en precari equilibri sobre la pila de sobres que intentava acabar d’omplir per treure-me’ls de damunt. En plena crisi de tinc overbooking de feina em passen una trucada. Hola sóc el Joan que m’has deixat un missatge. Miri que jo no l’he trucat. Que si que tinc un missatge i diu Maria. Que no l’he trucat, i res l’home encabronat en que jo l’havia trucat. Total que l’home m’explica la seva vida, que va parlar amb el cap d’estudis i que aquest li va dir que el trucarien. En un rampell d’inspiració li dic el nom de la cap d’estudis d’FP tot preguntant i no seria aquest nom? Ah! potser si, es que el contestador no se sentia gaire bé. #comprarcontestadornou