Categoria: Diari d’una administrativa

Arribar al despatx i trobar-se un timó i una marina gegant en mig del pas no és gaire bo per la cordura. Eren les restes de l’exposició de la jornada de portes obertes. Deixar anar uns renecs, perquè mira que hi ha llocs on desar-ho i no al mig del pas del despatx, ha estat la prèvia a deixar-ho sa i estalvi en un racó de la sala de visites. Un cop el despatx alliberat d’andròmines ens hem posat a treballar. Una primera ullada a l’Esfer@ per comprovar amb sorpresa que hi ha pestanyes noves que no funcionen i que els de primària estan que trinen perquè els hi desapareix la feina feta. Ai que patirem! Acabada la secció d’engegar a dida els programadors dels aplicatius del Departament hem seguit amb la feina. Però un cop acabat els quatre papers pendents, aturada forçosa. No podem preparar les matrícules perquè no ens han donat els documents que les acompanyen. La setmana que ve anirem de bòlit. #preparadaperpatir

Avui tocava autobús d’aquells que has de tenir un master en escalada per pujar i baixar. Com era lògic baixant el meu peu ha decidit que fer de les seves i he arribat coixa al despatx. Després de posar gel al peu i sucar iboprufé al cafè la cosa no millorava. M’han portat a la mútua. Després d’una espera angoixant, una radiografia i un traumatòleg dient això està inflat ja m’he vist reprenent les memòries d’un peu trencat. Al final tot a quedat amb una vena compressora, una sobredosi de pomada i antiinflamatoris i una infermera dient que les sabates que duia no anaven bé per posar la vena. Miri senyoreta, quan he sortit de casa no pensava torçar-me res. Després ha baixat la comissió de Sant Jordi per dir que ens felicitaven per la participació i que penjarien els nostres escrits. Que sí, que molt bé, però hem demanat un cafè i unes pastes, que no només de felicitacions viuen les administratives #quepaguinelcafè

Arribar al despatx, no tenir temps ni de treure’ns la jaqueta i començar l’allau de peticions. La direcció que marxava a explicar el estudis postobligatoris a un centre tenia problemes amb el power point. Se li havien fugat les imatges. Mentre el reconstruïa demanava que féssim 60 carpetes amb informació del batxillerat. Obrir el correu i trobar miríades d’incidències d’alumnes per imprimir que ha enviat el cap d’estudis. La impressora ja treia foc. La cirereta del pastís l’ha posat la cap d’estudis d’FP. Ha trucat preguntant que si ja teníem preparada la documentació que es dóna als dels cicles. Clar que està fet, el dubte ofèn. Ah, com que no m’heu dit res… Fotre, que fa dies que està penjada a la web. Ah! M’ho miro per si cal afegir alguna cosa i ja podreu imprimir. Un cop rebut l’OK i donat l’ordre d’impressió hem hagut d’anar a buscar la impressora a la cantina que s’havia amagat darrera la cafetera #stoportesobertes

Vist que seguíem sense poder matricular l’alumne trobat, hem enviat un mail al SAU. Com dient que hay de lo mio, que la cosa ja fa escudella. Al cap de poc rebem un missatge dient que es tracta d’una incidència massiva i que estan treballant per solucionar-ho. A veure, que si no saben arreglar l’esguerro que ho diguin clar, però fer servir l’eufemisme d’incidència massiva, quan casos com el nostre potser n’hi ha tres a tota Catalunya, es prendre’ns per idiotes. I potser no serem els nobels del món de les administratives però llegues del tot no som. Total que ja tens a la tutora de l’alumne en qüestió trucant per dir-li que no l’hem tirat a cap oblidador, que hi estem treballant. L’alumne deu estar que trina, si no el matriculem no podem avaluar ni expedir títol i s’hi juga la feina #putoSAGA

Obrir el SAGA i comprovar que els nens perduts havien estat trobats ha sigut motiu d’alegria. Hem fet un party i brindat amb cava disfressat de cafè amb llet, per celebrar-ho. Però com que la felicitat mai és complerta quan anàvem a matricular el segon alumne, ai las, entraves les dades, clicaves desar i tot de creuetes vermelles inundaven la pantalla. Després de incomptables intents ens hem rendit. Tocava trucar al SAU. Que no podem matricular, que no ens deixa, que si les creuetes…Avui ens ha tocat el noi amable, que s’ho ha mirat amb molt d’interès i al final ha dit que ell tampoc podia i que obriria una incidència. Al final podrem fer una enciclopèdia amb tots els números d’incidència que anem col.leccionant. I mentre anàvem renegant dels aplicatius, imprimint fulletons i intentant que l’Esfer@ es comportés i permetés que entréssim factures hem anat passat el dia #espèscomeltemps

Després de batallar durant temps i temps amb poca èpica medieval i molts mails i trucades de telèfon vam aconseguir que el Departament activés la pestanya per poder matricular dos alumnes. Un cop aconseguit vam entrar els alumnes al GEDAC, perquè ara per matricular has de tombar per tots els aplicatius del Departament. Amb tota la il.lusió del món per poder treure’ns els expedients de sobre la taula vam obrir el SAGA i res, els alumnes no hi eren. Trucada al SAU, al final els de l’altre banda del telèfon i nosaltres ja anirem de copes. Que estan passant dades d’un aplicatiu a l’altre, que ho provem demà. L’endemà res de res. Torna a trucar, misteri, intriga, emoció, on són els alumnes? La resposta ens ha deixat a quadres. Que potser estan a l’Esfer@ (aplicatiu al quan encara només tenim accés per la gestió econòmica) Que ho passen al Departament que ells no hi poden fer res. I es queden tan amples #compuestasysinalumnos

Avui enlloc d’un despatx allò semblava una copisteria. Calia començar a imprimir les confirmacions de matrícula però han quedat en stand by perquè amb la cosa de la fira de l’estudiant ens demanen rètols i díptics a manta. Anàvem imprimint a demanada quan de cop, DRAMA, CATÀSTROFE, APOCALIPSI, al fulletó de batxillerat hi havia una gairebé imperceptible errada. A mi m’ha semblat que tampoc n’hi havia per tant, però no. Apa, a trucar a l’estand de la fira perquè els retiressin. Un cop esmenat el mini-error calia tornar a imprimir la pàgina central. Però per aquells misteris de l’existència i altres conspiracions aquell PDF només quedava bé si es feia amb la impressora de secretaria, que imprimeix a càmera lenta. A còpia de paciència i renecs al final ha imprès el que calia, confirmacions de matrícula incloses. #copisteriadepacotilla

La xarxa no funcionava. Això vol dir que llevat de passejar papers amunt i avall per semblar que fas alguna cosa no es podia fer res. I si barreges la inauguració de la fira de l’Estudiant, amb el termini per penjar llistes amb barem i mails informatius que s’havien d’enviar l’ambient era de catàstrofe nuclear. Tot era perseguir viar whats el coordinador informàtic i fer birgueries per imprimir algun document. I mentre nosaltres jugàvem a caçar coordinadors informàtics la coordinadora de 1r d’ESO es desesperava perquè la escriptora que havia de venir a fer una conferència feia tard i teníem tot d’alumnes tancats a la sala d’actes sense ningú que els entretingués. Quan ja erem a punt de cremar-ho tot, ha aparegut l’escriptora i ha tornat a funcionar la xarxa #trankimazinpertots

El dia ha començat amb la cosa de la llum revolucionada. De cap de les maneres volia funcionar. Ja tens a l’electricista i el coordinador informàtic, que també és “chico para todo” tombant amunt i avall de l’institut amb un trasto que els han deixat els d’EFIE i que semblava tret d’una peli d’Star Trek a veure d’on venia l’averia. Total que després de mirar i remirar, de comprovar la potència contractada i no se quantes coses més, resulta que la potència està al límit i no se que d’uns protectors que tenen massa o poca potència, o alguna cosa semblant (necessito un diccionari electricista-català) Al final han pogut fer que tinguéssim llum i poguéssim treballar i just a temps, perquè l’allau de peticions pel tema Festival de Sant Jordi s’acumulaven i calia entrar al GEDAC a fer unes gestions que teníem pendents des del setembre i que el Departament que s’ho pren amb aquella calma, fins ara no ha activat. Al final tot ha sortit bé #ensurtsamanta

Un cop obtinguts els noms de tots els guanyadors dels concursos diversos que es fan per Sant Jordi arriba l’hora d’imprimir els diplomes. Quan anava a imprimir els primers, resulta que no. Aquelles gracietes que fan els processadors de textos quan canvies la versió i tota la plantilla a prendre pel sac. Apa torna a fer-ne una de nova. Un cop arreglat l’esguerro comença a imprimir. Que molt W10 i molt office versió ultramoderna però imprimir cada document és un drama. I mentre s’anaven imprimint els documents amb tota la calma del món jo anava generant nous diplomes fins que un espetec ens ha deixat a tots amb l’ai al cor. Han saltat els ploms o els fusibles o el que sigui. El cas és que ens hem quedat a les fosques. A les fosques no, perquè era de dia, però sense poder fer res. Per sort ha estat una cosa passatgera i hem pogut seguir treballant #stopdiplomes