El dia ha començat amb el mode lloro posat. Estem per comprar una gravadora. Entre repetició i repetició anàvem imprimint documents i certificats quan de cop… Una mare indignada que el banc li volia cobrar una comissió per fer el pagament del material de centre. S’han encès totes les alarmes, fins i tot les de reserva. Després d’intentar infructuosament contactar amb l’oficina, el secretari que tenia classe m’ha demanat que hi anés en plan delegació especial. Arribada a l’oficina el noi molt amable m’ha explicat que aquesta comissió la cobra una entitat per fer ús de les seves targetes. Que no es cosa d’ells i que el caixer només avisa. Truco a la mare per dir-li que això ho tracti amb la seva entitat i tot era preguntar-me a MI, com si jo sabés res, que perquè li cobraven. I jo que se senyora, parli amb la seva entitat. Si, si ja hi he parlat, però per què m’ho cobren? I apa torna a començar fins que m’ha sortit el to administrativa borde i ha decidit no tornar-ho a preguntar #putescomissions
