“La catifa”

No hi ha cosa més terrible que uns pares preocupats pel futur d’un fill que li sua el seu futur. Encara no havia pogut seure que ja han arribat els primers. Que voldríem informació sobre el batxillerat. A veure, que els centres no fan les portes obertes per hobby. Apa, passat una hora de rellotge parlant del futur del seu fill i fent totes les combinacions possibles, com si d’una travessa es tractés. Em dirigia cap a la cadira que han arribat els segons i així anar passant el matí. Més que una administrativa semblava un max mix de psicòloga de guàrdia i assessora professional. Les hores anaven passant i la pila de documents per arxivar seguia intacta. Veient que el tema arxivar es complicava per moments he tirat pel dret. M’he fabricat la meva catifa per amagar els documents. Amb uns quants arxivadors definitius que encara tenia el despatx he anat posant els documents tal com venien, i com aquell que no vol la cosa els he situat estratègicament a la sala de visites. #despatxendreçat

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Deixa un comentari