Categoria: Diari d’una administrativa

El mati ha començat amb la cap d’estudis d’FP dient us haig d’explicar una cosa. A mitja explicació hem sentit exclamacions de sorpresa del Secretari. Però que és això? Tot de telegrames adreçats a diferents professores, direcció inclosa i fins i tot un per la psicopedagoga de l’EAP. Estranyats n’hem obert un i ha resultat que era una citació per anar a fer de testimoni. No posava de que s’havia de fer de testimoni, només que si no hi anaves et podien cardar fins a 600€ de multa. Corredisses amunt i avall buscant les professores i trucant a l’EAP per comunicar l’apocalipsi zombi que els hi queia a sobre. Després de trucar, córrer, avisar, preparar guàrdies i no se quants drames més resulta que han arribat al jutjat i s’han trobat enmig d’un divorci dels pares d’un ex-alumne!!! El més gros és que després de tot el sagramental organitzat, la jutgessa ha decidit que no calia que declaressin res. #haverlopensadoantes

Mira que hi havia dies per tenir una contractura, doncs no, havia de ser avui. I després de tants dies de festa fa lleig dir que no vas a treballar. I mentre sucava paracetamol amb el cafè intentava posar el coll recte. Amb més o menys dignitat he arribat al despatx creuant els dits perquè ningú em manés res, que prou feina endarrerida tenia. Però no. Hi ha la fira de l’estudiant i com sempre s’acaba el món. Que si arregla una imatge, la primera fàcil, la segona ha pogut amb mi i m’he rendit. Començava la batalla amb les imatges la direcció demana que maquetés el fulletó del batxillerat que també era per la fira de l’estudiant. El correu de l’institut s’ha posat de cul i només enviava mails a qui li donava la gana. Total que al final he acabat enviant les imatges amb el meu correu. Tot això barrejat amb llegir-se el decret de preinscripció dels postobligatoris i prometre a una escola de Màlaga que els enviaríem un certificat en castellà #auxili

Cada canvi de trimestre suposa canviar les matèries optatives dels alumnes de 2n o 3r d’ESO. O sigui que la cosa bé a ser com un tràfic d’optatives amunt i avall, amb permís del SAGA que té una tendència a penjar-se quan li dius desa que fa feredat. Ja les tenia totes entrades, algunes tres cops per gentilesa del SAGA, quan #drama, hi ha alumnes que no tenen optatives assignades. Apa toca investigar el perquè i resulta que excepte dos, la resta les tenen convalidades. Als convalidats cap problema, els he assignat el que m’ha donat la gana (metàfora). Però, i les dues orfes d’optatives? Misteri. Intriga. Desprès de parlar amb la coordinadora de torn, que anava dient però si al meu llistat tothom en té, s’ha il.luminat tot dient ai! a veure si t’he enviat el llistat que no era… ara envio el bo. #putesoptatives

Semblava que el dia es presentava tranquil tret d’una salutació matinal del SAGA que ha decidit perdre tots els alumnes durant una estona. Un cop recuperats el alumnes el matí es desenvolupava amb una normalitat sospitosa. I tan sospitosa. La meva companya intentava entrar les factures a l’Esfer@ que és el darrer aplicatiu que s’ha inventat el Departament per putejar a tothom que treballa en un centre docent. I ella anava gent gestos d’impaciència, que passa? oh, que l’Esfer@ no es carrega. Deixa-ho córrer, no fos cas que dupliqui factures tal com el GEDAC duplicava preinscripcions. El Secretari que també a preguntat que passava, i ha decidit que cal trucar al SAU per esbrinar que passa. La resposta que ens han donat es que hi ha problemes i estan mirant d’arreglar-ho. El Secretari ha fet baixar tots els sants perquè quan diuen arreglar-ho normalment significa que esborren el que els hi sembla i ho has de tornar a entrar tot de nou #matarprogramadors

El dia anava normal fins que he tingut una revelació. M’he posat a regirar carpetes com una boja i horror. Se m’havia passat un termini. A MI. Que visc per complir terminis. L’atac d’histèria ha sigut de campionat i mentre jo anava plorant com una bleda la coordinadora pedagògica trucava per intentar trobar una solució. Els hi deia ara us ho enviem par mail, i jo entre sanglot i sanglot anava dient, per mail no, que ho volen en paper. Quan he aconseguit recobrar una mica de serenor i estava preparant-ho tot per enviar-ho, la direcció no podia entrar a l’aplicatiu per un error amb la contrasenya. Total que ha trucat, aquella gent deuen pensar que som un desastre, i ha solucionat el tema de la clau d’accés. Després de perseguir alumnes perquè portessin el document d’identitat vigent i marcar tots els canvis ho hem deixat tot en mans de Sant MRW missatger i màrtir #rubiadarecordguiness

Calia gravar un vídeo per la cosa de la Feria del Libro, i clar, havia de ser en castellà. L’ànima mater del projecte intentava aprendre’s el text de memòria cosa que feia que la gravació quedés fatal. Ens calia un ceguet o alguna cosa així, perquè ella pogués llegir i mirar a càmera alhora. Al final hem imprès el text en A3 i mentre el secretari gravava, la meva companya i jo aguantàvem el text com si fóssim telepronters humans i al final ha quedat una gravació prou digna. Després d’arreglar uns rètols també en castellà, començo ha estar del tema aquest de les coses en castellà fins el cap de munt, i ja tornava als meus papers quan m’han demanat un rètol de venda de tiquets del sopar en família. ah, i per quan el vols, oh, per ara, que no en tens cap de fet? #nosóclacopisteria

El dia transcorria tranquil.lament, be tot el tranquil que pot ser si barreges impressions a sac de butlletins, documents que falten pel viatge de fi de curs, preinscripcions i aplicatius malèfics, quan al despatx de direcció amb tot l’equip directiu reunit es sentien exclamacions de sorpresa i alegria. Com que no les alegries no solen estar a l’ordre del dia hem esperat molt poc pacientment a que ens expliquessin de que anava la cosa. Sembla ser que l’institut ha rebut un reconeixement per uns dels projectes que fa i un no se que d’anar a les Espanyes a una taula rodona, o alguna cosa per l’estil, perquè ho han explicat a terminis. La cosa es que ens hem passat l’estona mig felicitant l’ànima mater del projecte mig fent conya amb ella perquè el castellà no entra dintre de la seva zona de confort ni per casualitat #haserclasesdecastellano

Disposada a recuperar, amb permís del GEDAC i el SAGA, l’alumna que ens havien furtat he entrat en tromba al despatx amb un únic pensament, matricular-la i treure el butlletí de notes. Mentre obria tots els aplicatius el Coordinador d’AFEE entra dient que si tenim el butlletins, que jo tinc un plannig que diu el dia 7, a doncs el meu diu demà. Bé ara els preparo. Tanco les avaluacions, ja els imprimiré després, i em disposo a matricular l’alumna. Després d’escridassar tothom, una preinscripció mal recollida, acabar amb les xuxes del calaix, uns quant renecs extra i de decidir que el SAGA i jo som incompatibles he aconseguit matricular-la. Danys col.laterals: dos. La meva companya ha rebut un moc que li ha fet pensar que estic grillada i el meu estómac que crema com la caldera d’en Pere Botero. Quan anava a treure el butlletins d’AFEE arriba la coordinadora d’FP dient que no tanqui res que encara han d’entrar modificacions. #tancaronotancar

Estava tota entusiasmada grapant informes d’assistència quan de cop me m’adono que falta un butlletí. Miro que no l’hagués grapat a un altre informe per error i no. Torno a remirar i no hi és. Misteri. Intriga. És culpable el majordom? Decideixo imprimir-ne un de nou, així segur que surt l’altre i horror. L’alumna ha desaparegut. Ni a alumnes ni a l’històric ni res de res. Desesperada truco al SAU i després de fer-me esperar tres manicures han contestat, més espera, les víctimes han estat quatre clips vilment assassinats,  per acabar rebent la informació que han fet una actualització del SAGA i el RALC i que aquestes coses passen. La solució, donar-la de baixa i tornar-la a inscriure.  Que el GEDAC pot trigar uns dies a donar-la d’alta i que haurem entrar tot l’expedient acadèmic d’una alumna de 3r d’ESO. A 5 dies vista d’entregar les notes!!! Han baixat tots els sant haguts i per haver i fins i tot els que estan a la cua de la beatificació. He acabat rossegant brots de soja per no fer cap disbarat #treballarpeldimoni

El matí ha començat amb la sorpresa de trobar-me un regal sobre la taula. La meva companya ha estat de cuinetes aquest cap de setmana i m’ha portat canalons. Un cop feta la salivera corresponent i pensant que faltava molt per dinar, hem començat a treballar. Mentre jo anava imprimint informes d’assistència a tot drap, ella entrava les preinscripcions la GEDAC. De cop fa una exclamació de sorpresa i li pregunto que passa. El GEDAC m’ha duplicat una preinscripció. A veure? Oh! Ara no puc entrar. Intento entrar al Portal de centres i res. Surt el missatge aquell tan simpàtic de “aquests servei no està disponible i …” Ha caigut el servidor li dic. De cop s’ha sentit un soroll metàl.lic i de vidres trencats. El rellotge, aquell situat estratègicament perquè no sigui fàcil baixar-lo, s’ha solidaritzat amb el servidor i apel.lant a la llei de la gravetat ha caigut. De poc a anat que no li cau al cap. Tant la direcció que s’ha teletransportat des del seu despatx com jo hem preguntat alhora T’has fet mal? Per sort tot ha quedat en una trencadissa de vidres i l’ensurt de la meva companya #thenewtonday