Categoria: Diari d’una administrativa

El canvi d’hora suposa passar-se força estona amb l’hora antiga al rellotge de secretaria, col.locat estratègicament perquè no sigui fàcil baixar-lo. Dilluns i amb la desorientació de l’hora el dia no pintava bé. Tocava tancar les darreres avaluacions obertes i com no podia ser d’altra manera, profes trucant que no les tanquem barrejats amb les altres que les volien tancades per posar comentaris. Afegir les notes d’un profe que està de baixa, que ja va donar les notes i que no sabia perquè teníem aquelles notes, a veure si estem pel que donem, i clar, les que ens havia donat eren unes provisionals i s’han hagut de canviar. Començar a repartir les actes tancades perquè els docents les signin (comença la cacera del docent) imprimir les notes pels de 4t que marxen de viatge i els certificats amb el RALC, sort que surten tots de patac i no cal fer-los un a un, preparar els documents que acompanyaran les notes dels de 3r, tot això entre preinscripció i preinscripció i un entrepà de bacó amb formatge que al final m’he hagut de menjar fred. #stopcanvishoraris

L’institut estava buit. La cloenda de la Setmana de la salut és una caminada que fan tots els nivells. Els d’AFEE no, però feien classe fora de l’institut així que ni ells. Els silenci que hi havia gairebé era ensordidor. Les úniques sorpreses del dia han estat que els de primer s’han deixat una professora que tenia una entrevista i com que han marxat més que puntuals quan ha baixat s’ha trobat sola i ha calgut trucar que l’esperessin i un professor que ha tornat de la caminada tip i cuit de passar fred (profes nyicris i mal abrigats) Les preinscipcions seguixen el seu ritme i tret d’un imprimir a corre-cuita entrades pel musical que fan els de 4t per receptar diners pel viatge de fi de curs el dia ha transcorregut mansament. Hem pogut fer tanta feina endarrerida que fins i tot es veu la taula. #quetornielsoroll

El dia ha començat com una tragèdia d’aquelles gregues. No hi havia internet. I el coordinador informàtic missing. Enviant whatssaps, trucant. La direcció dient no truquis que l’estic trucant jo. Bé, el kaos a una hora vista de l’auditoria i l’inici de les preinscripcions. Al final ha aparegut i ha aconseguit que la cosa funcionés. I mentre anàvem rebent preinscripcions i explicant als pares tot el que els calia saber, veiem arribar les auditores. No els hem fet llengotes però gaire bé. I com no podia ser d’altra manera els primers que porten les preinscripcions són els pares patidors que volen que els asseguris que el seu fill entrarà. Mentre intentava consolar pares desesperats l’auditoria anava passant amb més pena que glòria, i com si les auditores no tinguessin casa on tornar, anaven remenant la perdiu per fer el que altres en 5 minuts tenen resolt. Total que els profes baixaven a l’hora que els tocava i els havien de dir que encara no, que ja els trucarien. Quina lentitud. #unamicadebrillo

Amb la cosa de la Setmana de la salut, es fan moltes activitats al pati i de tot en fan fotos. La direcció ha vingut després del pati dient no queda bateria. Vaig a buscar la capsa de la càmera i horror, ni carregador ni cable ni res de res. Pujo al zulo dels informàtics a veure si el tenien ells i el coordinador diu que no i encarrega a l’informàtic que compri cables per la càmera per tenir-ne de reserva. Baixo al despatx a buscar les instruccions per si servia d’ajuda i quan pujo em troba al Santi regirant calaixos a veure si trobava algun cable i oh la la que ha trobat al fons d’un calaix? El carregador de la càmera i el cable. Un cop matat virtualment el coordinador informàtic he posat la càmera a carregar i he rebut l’encàrrec d’ajudar amb l’inventari. Demà hi ha l’auditoria i cal tenir penjat l’inventari. I com que la direcció és com és ha decidit tenir-lo actualitzadíssim. Com si els auditors haguessin d’anar per l’institut comptant coses. I apa, comença a comptar taules, cadires, armaris i andròmines diverses #mortalesauditories.

Els aplicatius o el servidor o el que sigui del Departament per mi que s’ensumen quan s’acosten avaluacions i coses així. Avui calia que totes les notes, les dels profes despistats inclosos, estiguessin entrades al SAGA. Doncs mira tu, avui ha decidit que no volia treballar. No se si feia vaga de bits caiguts o què però entrar cada nota era un suplici. Mentre jo feia baixar tots els sants, la meva companya s’esbatussava amb l’Esfer@. Ara carrego ara no, i cada cop que es penja no n’hi ha prou amb fer un F5, no, has de sortir de l’aplicatiu, tancar el portal i el navegador no, però gairebé i apa tornar a entrar. Com que cada tres factures decidia que ja havia treballat prou, la meva companya i jo al final fèiem un duet de renecs que estem per presentar-nos a algun concurs i el guanyaríem de carrer #putusaplicatius.

Quan veus un correu de la direcció enviat a quarts de dues de la matinada preveus el pitjor. Però no. Avui ni un sol entrebanc, com si de cop les apocalipsi zombi i les catàstrofes nuclears estiguessin de vacances. Tret d’un petit esvaïment del SAGA que ens ha deixat a tots amb l’ai al cor, però del que s’ha recuperat ràpidament, d’alguns professors que no tenien bé el tema dels grups i les optatives, això ho hem arreglat en un tres i no res, i d’un substitut que als de personal encara no els ha sortit d’allà entrar-lo al SAGA i no pot posar notes tot el matí ha anat com una seda. També han vingut els del documental a filmar una mica més, Què podem filmar? Apa filmeu, però no han destorbat gens. Fins i tot el telèfon estava callat. L’Esfer@ també s’ha comportat i funcionava. Les ones tel.lúriques estaven al nostre costat i he pogut polir-me els expedients llargament abandonats #administrativesWINWIN

Un cop fets els kits obsequi, recollit tot el material sobrant i deixar-lo a lloc he pogut fer d’administrativa comme il faut. Enviant correus a personal, tramitant baixes, imprimint expedients i historials acadèmics, que han estat convenientment encolomats a la direcció perquè els signi, atenent alumnes, el que venen a la seva hora clar, els altres els engego, penjant coses a la web de l’institut i al facebook (administrativa&comunity manager de pacotilla) Esmorzar amb calma i poder recollir les molles…I tret d’alguna àvia que venia a buscar el full de preinscripció i t’explicava les meravelles de la neta i de gent despistada que venia per buscar el full per el grau superior, que no pesats que això al maig, el dia ha transcorregut amb una placidesa gairebé insuportable. #massacalma

Arribar al despatx i veure com estava la meva taula després del desori produït per la jornada de portes obertes era per girar cua i marxar. Però no. Després de moltes interrupcions he aconseguit que la taula quedés mitjanament presentable, que vol dir que es veia un trosset de taula, el suficient per poder-lo omplir amb les molles de l’entrepà. Uns quants certificats i llistats més tard tocava imprimir els rètols de la setmana de la salut per fer-ne la difusió corresponent a les escoles. Un cop enviat al conserge (que se n’ha deixat la meitat) a repartir-los, he continuat amb la dura tasca de posar ordre al meu voltant i nova interrupció al canto, calia fer inventari. Apa a comptar taules, cadires, armaris i collonades diverses. Un cop tot comptat i amb l’esperança de poder continuar l’operació posar ordre ha arribat el cop de gràcia. La direcció em crida i diu: necessito catorze kit obsequi pels alumnes que va col.laborar en la jornada de portes obertes #benvingutkaos

Després de passar tot el dia alternant impressions, rectificant rètols i fent les identificacions del guies indígenes per la jornada de portes obertes amb les tasques pròpies d’una administrativa, amb una breu pausa per obligar a la meva companya a anar al metge, que si que hi ha molta feina però amb febre no es ve a treballar. Quan ja em considerava alliberada la direcció em diu que voldria uns kits-obsequi per donar als pares que fan de guies i que els hi vol donar tot just s’acabi la jornada de portes obertes. I apa santornemhi amb les manualitats. Ja tenia tots els kit preparats i estava recollint la taula que em pregunta que fas? oh, acabar a…i no he pogut acabar de contestar. Et necessito. Hi ha un grup de pares que han arribat tard i no queda ningú per acompanyar-los. I apa, a fer de guia indígena del grup de pares. Passejant el pares a tot drap per l’institut, com si fos una fast-visit, però hem aconseguit passar per totes les zones d’interès entre rialles i corredisses. #guiaturísticdepacotilla

Diuen que l’assaig general d’una obra sempre surt malament. Avui l’institut semblava això. Tots els problemes del món per la jornada de portes obertes s’han presentat. Un document que havia d’anar a la cuquicarpeta  es desquadrava sempre, val a dir que el pobre document fa anys que s’arrossega i  va patint modificació sobre modificació ha dit PROU i ha calgut fer-lo de nou a tota pastilla. Faltaven alumnes i pares per fer de guies indígenes pel tour que es fa per les instal.lacions. Alumnes revoltats. Sola a la secretaria perquè la meva companya amb febre no ha pogut venir. Pares que segueixen explicant-te la seva vida al telèfon: Miri senyora això al maig, ara no toca. Adonar-se que avui era el darrer dia per dir l’oferta de places escolars…Total, un desastre de dia. Això vol dir que demà #totsortiràbé