Categoria: Diari d’una administrativa

M’han tornat al meu PC. Iupi Iupiiii. Amb W10 però que hi farem, la perfecció no és d’aquest mon. Les cuquicarpetes ja estan gairebé acabades i hem pogut reprendre el pla malèfic de control dels expedients. I llevat d’un petit ensurt amb el tema terminis de la documentació de les PAU per culpa de la no comprensió lectora d’algun que altre docent i que fins que la direcció no m’ha passat les seves instruccions, que ja ho podia haver fet abans, no he pogut treure’n l’entrellat i respirar tranquil.la i la d’una mare que intentava col.locar el seu fill en algun cicle formatiu, el que sigui perquè no estigui a casa, que no senyora, que ara s’ha d’esperar al proper curs, el dia ha transcorregut d’una manera plàcida. Tanta tranquil.litat és sospitosa. #lacalmabansdelatempesta.

L’informàtic ha convençut el portàtil perquè es deixés configurar la impressora. Així que el tema de la impressió està solucionat, cosa que ja és un avenç sobre la situació anterior, però com que el préstec havia de ser per unes hores, i era per acabar un rètol vaig dir que amb el programes d’imatge i el libreoffice ja feia. El cartell l’he acabat patint molt perquè el portàtil es revoltava cada dos per tres i amenaçava amb engegar la feina feta a dida. El retorn del meu ordinador s’allarga més del previst i ara estic entre el que m’he de descarregar, a pas de tortuga perquè el trasto aquell no està per gaires alegries, i el que no puc fer perquè no tinc programari. A la meva histèria perquè la informàtica m’odia cal afegir que tenim una invasió de carpetes cuquis al despatx per la jornada de portes obertes que  s’han d’omplir amb la documentació corresponent, òbviament no ens l’han donat tota alhora, no fos cas que ens avorríssim i tocarà fer la feina per duplicat. #treballarpeldimoni

La connexió amb la impressora seguia de vaga. I com que s’acosta la jornada de portes obertes, la Setmana de la salut i les avaluacions i he de fer molts rètols, moltes actes i molt de tot, necessitava que el problema es solucionés ipso facto. Calia doncs trucar als informàtics. Quan han baixat i han mirat la magnitud de la tragèdia han decidit tirar pel dret i instal.lar de nou el sistema operatiu, perquè sembla que el que tinc dóna problemes per nosequé d’uns bits, que no se si sobren o falten. Total que un cop desat al disc dur extern tot el que calia salvar de la devastació, han començat l’operació instal.lació. Ai las! l’ordinador no es deixava instal.lar res, per una cosa d’uns controladors estranys de la placa base, o alguna cosa per l’estil, que ni idea de que és. Total s’han endut l’ordinador al zulo d’informàtica i m’han baixat un portàtil que tampoc es deixava configurar. #hustontenimproblemes

Hi ha certificats que representen autèntics reptes. I quan te’n demanen un amb les hores de cada crèdit de l’ESO te les veus i te les desitges. Bàsicament perquè a l’expedient no surten i has de fer arquologia documental (pujar a l’arxiu a regirar capses) comprovant que no hagués enganxat cap canvi de normativa, buscar quines optatives feia i després fer la quadratura del cercle per fer-ho entenedor. Barrejat amb les tasques de Sherlock Jones de pacotilla calia anar atenent els alumnes, que per altra cosa no mostren interès, però per saber si poden fer vaga els falta temps per venir a secretaria. Un cop enllestit el certificat malèfic em disposava a imprimir-lo, però no. La connexió amb la impressora s’ha declarat en vaga. Apa desa els documents al servidor i ves a un altre PC per imprimir. tot plegat molt freak #informàticafail

Tenia la pila d’expedients separats per grups classe i a punt d’arxivar quan la direcció ha reclamat la meva presència…Calia dissenyar la carpeta de donaran a la jornada de portes obertes, on hi haurà informació sobre les preinscripcions, l’ideari de l’institut, com es treballa i totes aquestes coses. Un cop trobat el logo en cdr i resolt el tema del disseny ja es podia enviar a la impremta. Era a punt de tornar als meus papers,,,,un altre entrebanc. M’han demanat que li fes una repassada al cartell del musical que fan els de 4t per recaptar diners pel viatge de fi curs. Ja el tenia força arreglat i em mirava els expedients amb il.lusió quan han afegit que també calia fer els tiquets d’entrada corresponents. I apa gimp amunt gimp avall ens hem passat el dia enganxant i retallant dibuixets. I entre dibuixos, certificats i consultes urgents ha anat passant el dia De tant en tant em mirava els expedients amb cara de llàstima i els hi deia que no els havia oblidat, però que de moment de tornar al seu lloc res de res #stopinterrupcions

Avui el dia pintava tranquil. Tenia el peu al coll als expedients quan la coordinadora pedagògica i la de la Setmana de la salut estaven ultimant detalls i de cop sento que diuen senyalant cap a mi, ella ens ajudarà a fer-ho. He posat la ma sobre els expedients com dient, d’aquí no em mou ni deu, però sembla ser que no era per avui i he pogut seguir amb les meves coses. Desprès ja hem tingut la mostra del que seran les preinscripcions. Vinc a preinscriure el meu fill al grau superior. Senyora això a finals de maig. Oh, però ja que estic aquí no ho puc fer? No senyora, no pot. Però ho faig i m’ho guardeu. Senyora no es pot fer perquè no hi ha l’imprès de preinscripció. Però que vinc de lluny i així no hauria de tornar. Que no, senyora, no ho pot fer (amb un to lleugerament sec) Però nena… (aquí ja s’han acabat els torrons) Senyora a finals de maig. Bon dia ( El to ja era de no insisteixi més que és que NO) I la senyora ha marxat amb un posat de derrota absoluta. #patirem

La segona part del pla malèfic per homenatjar l’Alba era un sopar super secret. Però com que això ho porta la comissió de festes ja em creia alliberada. La pila d’expedients seguia sobre la taula i no havia tingut temps d’obrir-ne un que em demanen penjar les bases del concurs de Sant Jordi i del Booktubers al web. Apa deixa-ho tot per penjar-les. Però clar, com que el document convertit a imatge pesava molt calia reduir la imatge i després de barallar-me amb el Picassa he aconseguit penjar-ho tot. Allargava la ma cap als expedients, veig un mail nou i l’obro. Horror!!! el coordinador informàtic em demana que busqui fotos pel sopar. Val a dir que pel cap baix poden haver uns 500 àlbums de fotos i apa anar passant fotos i descarregant-les fins que els ulls han decidit de que o les fotos o ells i davant d’una revolta més que imminent he cedit i no n’he mirat més #expedientsabandonats

El dia ha començat reclamant un autocar, perquè els senyors de l’empresa s’havien equivocat i havien programat el servei per una hora més tard. Ha calgut trucar al museu avisant que arribaríem tard, nervis, les criatures esperant al carrer…al final han arribat amb tres quarts d’hora d’endarreriment. Tancat el tema del transport, hem passat a la realització del pla malèfic super secret, no pel domini del món, sinó per homenatjar una docent que es jubila. Anar a buscar les roses ha estat el més fàcil. Després amb el secretari hem recorregut tot l’institut buscant dels delegats de cada classe per entregar la rosa que li havien de donar a la professora quan fes el passadís dels campions. Sempre vigilant que no aparegués l’homenatjada a la impensada, tot i que hi havia ordres de mantenir-la entretinguda a la sala de professors, costés el que costés. Un cop repartides les roses i tothom a lloc a començat el festival. El coordinador informàtic filmant i jo fent fotos ens anàvem atropellant l’un a l’altre, però tot ha sortit molt bé #bonajubilació

Quan arribes a la feina, obres el correu i veus que t’han enviat un correu a tres quarts d’una de la matinada ja pots preveure que el dia serà mogut. He deixat la meva companya al telèfon intentant solucionar el tema d’un arxiu per unes estadístiques que no es deixava enviar i he obert el correu nocturn. Era qüestió de maquejar un rètol. Un cop fet calia fer unes fotos que faltaven per la jornada de portes obertes, apa passejat amunt i avall de l’institut. Quan he pogut dedicar-me a treure unes estadístiques de les faltes d’assistències, em reclamen el kit que es prepara pels professors que es jubilen. Teòricament, tenia temps fins demà, però no, han canviat d’idea i el volien avui. Al crit de ja va, ja va que estic fent les assistències diuen ah! les assistències avui no calen que hi ha claustre. No he fet un directoricidi de casualitat. Entre recórrer de l’institut de punta a punta, manualitats diverses i que avui tocava consell escolar i he plegat a les tantes #nopucmés

Avui hem començat el dia fent el gigarètol de les jornades de portes obertes, que consisteix en fer un rètol de 2×1,5 metres a cop d’enganxar fulls A3 (com la gigafoto però en domèstic) i penjar-lo, que han calgut tres persones per fer-ho. A tot això tocava buscar fotos pel powerpoint de presentació de l’institut a les escoles, enviar documentació per les PAU, certificada i amb acusament de rebut, no fos cas que diguessin que no l’han rebut, enviar sol.licituds a l’ajuntament per la Setmana de la Salut, preparar calendaris per fer obsequis i enmig de tot el festival apareix l’inspector, el Gadget no, el d’Ensenyament, per avaluar interins i a la direcció que plega. Però ha vingut una hora abans del previst amb el conseqüent desordre de tot el planning del dia. I clar la direcció s’ha passat més estona al nostre despatx, rondinant perquè tenia molta feina a fer, que al seu. #començalafidelmón