Avui tocava autobús d’aquells que has de tenir un master en escalada per pujar i baixar. Com era lògic baixant el meu peu ha decidit que fer de les seves i he arribat coixa al despatx. Després de posar gel al peu i sucar iboprufé al cafè la cosa no millorava. M’han portat a la mútua. Després d’una espera angoixant, una radiografia i un traumatòleg dient això està inflat ja m’he vist reprenent les memòries d’un peu trencat. Al final tot a quedat amb una vena compressora, una sobredosi de pomada i antiinflamatoris i una infermera dient que les sabates que duia no anaven bé per posar la vena. Miri senyoreta, quan he sortit de casa no pensava torçar-me res. Després ha baixat la comissió de Sant Jordi per dir que ens felicitaven per la participació i que penjarien els nostres escrits. Que sí, que molt bé, però hem demanat un cafè i unes pastes, que no només de felicitacions viuen les administratives #quepaguinelcafè
