Segons els docents passaven pel despatx l’anaven despullant de sobres. Poc a poc, les piles de sobres anaven desapareixent deixant entreveure les rajoles. El cop de gràcia l’han donat els conserges, que avui sí, s’han endut les capses a l’arxiu. Feia mal veure el terra del despatx nu, sense cap barricada ni capsa ni res més que alguna de borra de pols que havia viscut darrera les capses. Això de poder caminar sense haver de fer cap slalom evitant capses semblava impossible. De tant en tant un mirada per comprovar que era cert. Els sobres han marxat a veure món i les capses a dormir el són dels justos, en el cas que els documents dormin, a l’arxiu. L’únic moment de pànic del dia ha estat quan un alumne ha canviat les seves dades i hem hagut de trucar en plan histèric a l’Oficina de les PAU que, després de l’etern temps d’espera perquè “les nostres línies estan ocupades” i quan ja m’estava rossegant el colze, ens han donat la solució ràpidament. #enyorantlesbarricades
