“It’s the final countdown”

Després de tres hores de debat l’acces ha decidit, no se si per pietat o que estava tip de sentir renecs, deixar anar les estadístiques. Salts d’alegria pel despatx. Han durat poc. Ha baixat un coordinador  explicant que hi havien errors a les actes. Sembla ser que per algun misteri dels del SAGA un bon grapat de notes no es van desar. Drama. Llum Foc i Destrucció. La direcció ha hagut d’obrir les avaluacions tancades per resoldre el problema. Això ha significat tornar a imprimir butlletins i actes, tornar a fer les estadístiques, fer el canvi dels butlletins…Veient tot el kaos organitzat el coordinador ha sortit i ens ha portat unes trufes de xocolata boníssimes. Ens hem quedat totes al.lucinades pel detall. Al final hem pogut posar-li el peu al coll a tot el que quedava pendent i amb una mica de sort demà només caldrà imprimir diplomes i poca cosa més #larectafinal

“Estadístiques”

Les estadístiques són allò que fa fer el Departament, ningú sap ben bé amb quina finalitat, però tothom sospita que és per putejar el personal. Com que el SAGA és incapaç de generar-les algú amb bona fe va dissenyar un accés (paro per rascar-me la granissada que em surt cada cop que escric acces) per fer-les. Però sembla ser que aquest any s’ha revoltat, no sabem si es perquè està en contra de la LOMCE o perquè alguna cosa no acabem de fer bé, tot i seguir fil per randa les instruccions del programa. Resultat, que no hi ha estadístiques i que els coordinadors les hauran de calcular a ma. La cara que posaran quan sàpiguen que no hi ha estadístiques serà èpica. #estadístiquesalafoguera

“La llum”

Avui el dia ha començat al 1000×100 fins aquí tot normal, els senyors que cablegen que encara tomben per l’institut, es respira un ambient de nadales i impera un cert desordre que ho complicat tot, però que es pot suportar. De cop no podem accedir al servidor, tenim problemes elèctrics han dit. Però com que ha estat un moment, no hem fet cas i de cop, la foscor. Ha marxat la llum. Tot el que estàvem fent se n’ha ant a dida, morros i un que hi farem!!! Quan ha tornat la llum, allò que t’esperes un moment abans de tornar a engegar l’ordinador i no havíem acabat de clicar allò de inicia windows normalment, que patapum, ha tornat a marxar la llum. Quan al tornat, aquest cop de manera definitiva, la impressora ha decidit penjar-se i negar-se a imprimir res del que li havien enviat. El cap d’estudis desesperat ha baixat a veure si nosaltres podíem. Quan hem aconseguit imprimir els seus documents i ha marxat, llavors la impressora s’ha refet i ha començat a imprimir tot el que li havien enviat. #quindesastre

“La invasió”

Comença el temps de preparar l’entrega dels butlletins del primer trimestre i això suposa que primer s’han d’imprimir. Un cop resolt el tema de la impressió cal tenir-los al despatx fins que els docents passin a buscar-los. Això suposa que les piles de butlletins i actes comencen a ocupar tot l’espai lliure i amenacen amb envair qualsevol forat que hi hagi, estigui disponible o no. Si això hi afegim decoracions nadalenques per acabar, nadales que s’han d’enviar, i la documentació corrent de factures, certificats, expedients… l’espai disponible minva perillosament. I com que encara no s’han acabat de fer totes les impressions i el trànsit pel despatx aquest dies augmenta amb una progressió geomètrica, les torres de Pisa de documents creades amorosament per dues sofertes administratives poden caure i crear el kaos #stopdocumentsokupes

“El decorat”

A la classe de visual i plàstica han fet el decorat del festival de Nadal. Com que ha quedat molt bonic van dir de posar-lo al balcó del vestíbul amb la doble funció de preservar-lo de cap accident, deixar-lo a la sala d’actes no era gaire segur, i de passada que fes de decoració nadalenca. El problema era com penjar un decorat de 9 metres de llarg per 2 d’amplada sense fer-lo malbé. Que si necessitem 3 persones, que si com a mínim 5 que si falten agulles d’estendre, que com el pugem a la primera planta…Un cop aconseguides les agulles d’estendre i amb l’inestimable ajut de les 4 dones de la brigada de la neteja, dos alumnes castigats i un senyor que havia vingut a fer una gestió i també es va apuntar a la moguda, vam penjar-lo sense cap accident notable. #escenògrafsamateurs

“Salvats per la campana”

En aquest cas la campana es diu Santi. Sembla ser que l’informàtic que van enviar a connectar-ho tot és tan brillant que ho va configurar tot a l’inrevés, deixant tot l’institut sense internet. Com que les hores d’informàtic que dóna el Departament no arriben ni per dir bon dia, l’institut té un ex alumne, fent d’informàtic suplent i sort en tenim. Perquè en Santi s’ha passat tot el dia enganxat al telèfon i desfent tot el desastre d’ahir i restaurant l’equilibri entre IP, servidor, ports de sortida i no se quantes coses més que no se que són, però al final ha aconseguit que tot funcionés com cal i que per la tarda es poguessin fer les sessions d’avaluació sense cap més entrebanc que els habituals #Santietsuncrack

“La pregunta”

Els senyors del cable segueixen treballant i això vol dir que excepte al despatx no hi ha internet en tot l’institut. Imprimir també és un acte d’heroïcitat i a sobre els informàtics han descobert que el meu ordinador està connectat d’una manera raríssima a la impressora, cosa que si abans ja dificultava les impressions ara és gairebé missió impossible. Total que ara engega la impressora, ara apaga-la, ara no imprimeix ara surt el que havies cancel.lat i així anar passant el dia amb feines que van quedant pendents perquè no podem accedir al servidor i que van acumulant tasques que no es poden resoldre. A tot això cal afegir que com que demà hi ha sessions d’avaluació cada cop que entrava algú a buscar actes preguntava, demà hi haurà internet, no? I m’ho preguntaven a MI, com si jo tingués la resposta. #nointernetnoparty

“Simulacre”

Avui entre professors despistats dels que no puc entrar notes, clar que no pots el termini s’acabava a les 9 del matí, els senyors que cablegen l’institut, no era el millor dia de tots però o era avui o fins no se sabia quan així que avui, amb l’avís que ens podíem quedar sense internet, el coordinador informàtic repartit entre classes, posar llums de nadal i estar pels senyors que posen cables el dia es presentava distret i de cop un piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, merda, el simulacre. Apa deixa tot el que estaves fent i dedicat a seguir fil per randa les instruccions que tens i ves cap al pati a pelar-te de fred. Un cop ens han deixat tornar al despatx se sent una veu que diu, ens quedem sense internet. Però els informàtics que tenen bon cor ens han fet un pont i tot deixant una estesa de cables per tot el despatx, alguna cosa podrem fer #cosesquepasen

“Comença la fi del món”

Ara és aquell moment en que es sincronitzen els anuncis de Nadal amb la fi del món a l’institut. Comencen a demanar dades per les PAU, la Diputació que si per les agendes del curs vinent (te ous la petició, que acabem de començar), obrir avaluacions, preparar llistes de correus per enviar nadales, imprimir nadales pels que no tenen correu electrònic, decorar l’institut, fer tiquets i rètols per la xocolatada, contar alumnes amb assignatures pendents, perquè el SAGA diu el que li surt d’allà i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, vigilar que hi hagi prou tonner per les muntanyes de butlletins que caldrà imprimir, creuar els dits perquè cap impressora s’espatlli, tot això amanit amb refredats diversos i imprevistos de darrera hora que desmaneguen qualsevol planificació que hagis pogut fer #auxili

“Master Class”

Avui la cap d’estudis de Formació Professional com que tenia un dia tranquil, esdeveniment que caldrà marcar al calendari perquè sempre va de bòlit, ha decidit donar-li tota la informació sobre els diferents estudis d’FP que es fan a l’institut, sobretot les diferències que hi ha entre la Formació professional i els Ensenyaments esportius, els ensenyaments LOGSE i els LOE i altres curiositats del fabulós món de la formació professional. La meva companya, tota diligent ella ha tret la llibreta on s’ho apunta tot perquè és molt endreçada i no com jo que vaig escampant papers arreu, però al cap d’un moment ha deixat d’apuntar mentre anava posant cara de “on he vingut a treballar?” Al final de la master class li he dit un: tu no t’amoïnis, de moment em passes a mi les trucades i del que jo vagi responent te’n faràs una idea #aixòésmoltcomplicat