“Etiquetes”

Combinar la feina de Sra Francis amb la d’administrativa dóna com a resultat que la feina d’administrativa s’endarrereix. Al final he trobat un forat per començar a preparar les etiquetes de la documentació que s’ha d’enviar als nous alumnes. Fa temps ens van donar tot de capses d’etiquetes d’un despatx que tancaven i les anaven a llençar, i tot eren alegries. L’únic problema es que no lliguen amb cap etiqueta estandard i t’has de barallar amb el Word per dir-li com han de ser. I clar, la teoria és molt fàcil, però a la pràctica…El Word i la impressora no s’estimen, o no m’estimen a mi. No ho se. El cas és que quan no ho imprimia tot desquadrat, ho imprimia en A3 o senzillament no li donava la gana d’imprimir. Al final desprès d’uns quants renecs, de mesurar etiquetes i mida del paper del dret i de revés i d’amenaçar la impressora amb enviar-la a la deixalleria s’han imprès les etiquetes #reciclarestressa

“La catifa”

No hi ha cosa més terrible que uns pares preocupats pel futur d’un fill que li sua el seu futur. Encara no havia pogut seure que ja han arribat els primers. Que voldríem informació sobre el batxillerat. A veure, que els centres no fan les portes obertes per hobby. Apa, passat una hora de rellotge parlant del futur del seu fill i fent totes les combinacions possibles, com si d’una travessa es tractés. Em dirigia cap a la cadira que han arribat els segons i així anar passant el matí. Més que una administrativa semblava un max mix de psicòloga de guàrdia i assessora professional. Les hores anaven passant i la pila de documents per arxivar seguia intacta. Veient que el tema arxivar es complicava per moments he tirat pel dret. M’he fabricat la meva catifa per amagar els documents. Amb uns quants arxivadors definitius que encara tenia el despatx he anat posant els documents tal com venien, i com aquell que no vol la cosa els he situat estratègicament a la sala de visites. #despatxendreçat

“Neteja”

El matí anava passant amb una certa normalitat, aplicatius que ara no van i que després de fer-te perdre tot el temps del món trucant al SAU resulta que si que funcionen, gent que porta les preinscripcions amb la meitat de documents, famílies que no es miren les instruccions de matrícula i et pregunten per documents que ja no han de portar…Quan de cop la direcció que tenia un forat a l’agenda ha decidit organitzar el seu arxivador. I ja ens tens a les dues administratives agafant documents, uns per destruir, altres per arxivar. A mi m’ha tocat la pila d’arxivar i la meva taula ha començat a desaparèixer sota un mar de carpetes i dossiers. Quan ja ho teníem tot ben emmerdat marxa cap a classe tot dient, ah! dijous venen a fer una mena d’auditoria procureu no tenir capses pel mig del despatx i que es vegi una mica endreçat. Vull una catifa per amagar el que no tingui temps d’arxivar #sensecomentaris

“Informació”

El telèfon ha decidit que tenia el dia treballador i ha estat un no parar de trucades. Mares preocupades pel futur del seu fill. A veure, senyora, que les places són les que són, que va per ordre de nota i que si al seu fill li fa molta ilu o és l’únic que vol estudiar, doncs miri no hi podem fer res. I així tot el dia. He estat a punt d’anar a comprar una gravadora per no haver de passar-me el dia repetint el mateix. I entre mare i mare, començar a preparar la documentació de matrícula dels nous alumnes d’ESO. Per no se sap quin misteri de la informàtica, el full de càlcul exportat de l’aplicatiu ha decidit que els noms compostos eren dos noms i totes les columnes desquadrades. Apa comença a retallar i enganxar com qui no té res més a fer per poder aprofitar la informació i treballar. #estamosenello

“Streptease”

Segons els docents passaven pel despatx l’anaven despullant de sobres. Poc a poc, les piles de sobres anaven desapareixent deixant entreveure les rajoles. El cop de gràcia l’han donat els conserges, que avui sí, s’han endut les capses a l’arxiu. Feia mal veure el terra del despatx nu, sense cap barricada ni capsa ni res més que alguna de borra de pols que havia viscut darrera les capses. Això de poder caminar sense haver de fer cap slalom evitant capses semblava impossible. De tant en tant un mirada per comprovar que era cert. Els sobres han marxat a veure món i les capses a dormir el són dels justos, en el cas que els documents dormin, a l’arxiu. L’únic moment de pànic del dia ha estat quan un alumne ha canviat les seves dades i hem hagut de trucar en plan histèric a l’Oficina de les PAU que, després de l’etern temps d’espera perquè “les nostres línies estan ocupades” i quan ja m’estava rossegant el colze, ens han donat la solució ràpidament. #enyorantlesbarricades

“Administratives Win-Win”

Trobar-se aquest matí sobre la taula una immensa muntanya de papers per posar als sobres ha estat una mica contradictori. Per una banda teníem els documents impresos, iupi iupi, però calia tornar a agafar els sobres i anar-los posant dintre, buf buf. Allò més que un despatx semblava una empresa d’aquestes de publicitat. Vinga a plegar papers i a ensobrar com si ens hi anés la vida. I entre trucada i trucada demanant informació dels cicles, que no senyora que només amb l’ESO no pot fer un grau superior i jo que sé què pot fer amb el seu fill i peticions de certificats de nota mitjana hem anat passat el matí. Una breu pausa per entrar factures a l’Esfer@ que la primera mitja hora va bé i després s’estressa i es penja i apa, fins demà ja no tens aplicatiu. Al final la cosa ha quedat amb una barricada de sobres al costat de les capses de l’arxiu que encara estan per pujar i com a danys col.laterals les mans plenes de talls #putospapers

“Afegir documents”

Després de dures negociacions amb la impressora malvada hem aconseguit tenir-ho tot imprès i ensobrat. Llavors ha arribat la il.luminació. Falta més informació. Calia parlar amb el secretari per dir si hi havia algun canvi en el tema aportacions material escolar. Ah! espera que després tenim reunió d’equip directiu i t’ho dic. Les hores es feien eternes, perquè el temps per preparar els sobres s’escurçava. Quan he aconseguit la resposta i he preparat el document una veu misteriosa provinent d’algun racó del meu cervell ha xiuxiuejat, i la informació de l’AMPA què? MERDA!!! Corre, parla amb direcció i comenta-li. Ai si, es veritat. Ara envio un whats urgent. Afortunadament l’AMPA ha contestat ràpid i no ha canviat res i hem pogut imprimir el darrer document. Portar-los a consergeria perquè facin les incomptables còpies amb el ciclostil aquell modern que tenen tot creuant els dits per que el trasto aquell no es revolti  #seguiremensobrant

“Impressora”

Un cop fets, refets i tornats a fer els documents que han d’acompanyar les confirmacions de matricula tocava fer un document combinat. Cal donar-los amb el màxim de dades posades perquè sinó arriben en blanc. La combinació ha anat relativament bé fins que ha tocat imprimir. La impressora avui s’ha llevat creuada. O no imprimia, o imprimia a mitges o duplicava els documents. Per la cara. El primer cop penses que potser no li has dit que imprimís i ho tornes a provar. Després comproves que no. Que la impressora ha organitzat una conspiració per putejar-nos. Total que cada impressió era un drama. Imprimir quan a la senyora li semblava bé i apa-li, a repassar tots els documents i tornar a imprimir els que el trasto no ha volgut fer bé. I entre renec i renec hem passat el matí fent la meitat de feina i malbaratant un munt de paper #matarimpressora

“Veterinaris”

Estàvem imprimint etiquetes pels sobres de la matrícula quan de cop ha entrat el professor del PFI de Serralleria demanant per la direcció. Estan reunits, és molt urgent? Si, diu amb cara d’extrema preocupació, truca i entra li dic. Sembla ser que un gatet s’ha escolat pel baixant del terrat dels tallers i ha quedat atrapat a la canonada. Tothom esverat. Que fem? Que deixem de fer? Com que havien d’anar a fer classe he anat a veure la magnitud de la tragèdia. Els miols trencaven el cor. Truco a l’ajuntament, d’allà em passen amb la Mancomunitat i la noia molt amable m’ha dit que intentaria localitzar l’empresa que recollia els animals. No hem trucat als bombers de casualitat. Poca estona després em diuen que ja ha sortit el mixet. Al final han fet un forat a la canonada i l’han tret. I ja em tens corrents cap al super a comprar unes llaunes mentre tots el xicotots del PFI feien de mainadera #operaciórescat

“Encapsar”

Després de perseguir infructuosament tres docents perquè em baixin les actes de la segona avaluació i com que tenim el tema matrícules aturat he esperat l’apocalipsi zombi de torn, però no. Ni apocalipsi, ni catàstrofe nuclear ni res. Davant la manca d’emergències, he decidit endreçar. Que vol dir agafar tota la documentació que hi ha al darrere, a sota i pels costats de la meva taula i encabir-la en arxivadors definitius. Un cop creuat mig institut per anar a buscar els arxivadors hem començat a encapsar. Apuntar el que hi ha cada capsa, intentant no barrejar cursos diferents, numerar i fer-les pujar a l’arxiu. Arxiu que vol dir cuartutxo de mala mort “Administratives en lluita per un arxiu comme il faut” Com que els conserges estaven enfeinats i no podien pujar-les a l’arxiu he desplaçat la barricada de capses que havia creat davant la meva taula a l’altra banda del despatx tot creant una meravellosa i fràgil torre de Pisa #esperemquenocaigui