Avui el dia pintava tranquil. Tenia el peu al coll als expedients quan la coordinadora pedagògica i la de la Setmana de la salut estaven ultimant detalls i de cop sento que diuen senyalant cap a mi, ella ens ajudarà a fer-ho. He posat la ma sobre els expedients com dient, d’aquí no em mou ni deu, però sembla ser que no era per avui i he pogut seguir amb les meves coses. Desprès ja hem tingut la mostra del que seran les preinscripcions. Vinc a preinscriure el meu fill al grau superior. Senyora això a finals de maig. Oh, però ja que estic aquí no ho puc fer? No senyora, no pot. Però ho faig i m’ho guardeu. Senyora no es pot fer perquè no hi ha l’imprès de preinscripció. Però que vinc de lluny i així no hauria de tornar. Que no, senyora, no ho pot fer (amb un to lleugerament sec) Però nena… (aquí ja s’han acabat els torrons) Senyora a finals de maig. Bon dia ( El to ja era de no insisteixi més que és que NO) I la senyora ha marxat amb un posat de derrota absoluta. #patirem
