“No surten els comptes”

No es pot anar a treballar en mode rubia però com que ningú em fa una nota a l’agenda doncs cap a l’institut falta gent, més que res perquè la meva companya tenia formació i s’havia de pagar la loteria. He anat a buscar diners al banc i el caixer per molt que li demanes l’import d’una determinada manera t’ho dóna com li surt d’allà i clar en arribar al despatx, enlloc de comptar els diners m’he posat a fer paquets per no haver de fer filigranes alhora de pagar. Total que entre que jo no estava gaire fina i que de cop em faltaven diners he tingut un atac de pànic col.lapse i vull amagar-me en un racó tot en un. Un cop tancat l’horari de pagament i fent recompte faltaven diners, jo ensorrada en la més vil misèria, el secretari cagant-se en el banc i els caixers per no donar el que se li demana i la meva companya que quan ha tornat intentava consolar-me. Quan ja era a punt de marxar i regirant la bossa per enèsim cop no fos cas què…ha sortit el cartutx de monedes que faltava!!! #quindiamésdramàtic

Autor: Tieta Varenu

Nadiua de Can Fanga i resident al melic de Catalunya. Sense ofici ni benefici faig d'administrativa en un institut de secundària. Amb un marit, un fill i dos gats el tema kittens el tinc resolt. Especialista en enfotre-me'n del mort i de qui el vetlla començant per mi mateixa.

Leave a Reply