Tieta Varenu

El mes de juliol s’aprofita per fer una posada a punt de l’institut. Com que no hi ha alumnes, electricistes, manobres i pintors campen per l’institut com si fos casa seva. Els manobres són al pati, així que a banda d’anar rossegant terra amb l’entrepà no molesten gaire. Els electricistes no molesten gens si no es que han de tallar la llum i sempre avisen, però els pintors… ai els pintors. Normalment pinten les aules i si no es que has d’entrar en alguna aula no els notes. Però aquest any tocava pintar el vestíbul, els passadissos i les portes de la planta baixa. Les parets, bé, l’olor de pintura de paret és una incomoditat tolerable. De cop ens hem començat a marejar. Estaven pintant les portes i els marcs i clar, allò ja eren figues d’un altre paner. L’olor de l’esmalt amb el que sigui que porta s’ha anat infiltrant arreu. I el matí s’ha convertit en una tortura on o et marejaves per la pintura o et cremaves si sorties al carrer a respirar #totscol·locats

Anava tota decidida a segrestar la directora per fer la planificació dels de grau superior, fint i tot portava un passamuntanyes #porsi, quan em diu el full de matrícula està malament. Una mica més i m’agafa un cobriment de cor. Però si ens l’havíem mirat del dret i del revés. Al final diu no, el full està bé, però hem tornat a canviar la planificació. Sembla ser que el Departament en el darrer moment ha dit que el curs 18-19 passen el cicle a LOE, encara s’arrosseguen un munt de cicles LOGSE i que tot el que s’havia canviat queda en no res. Que la planificació igual que l’any passat. O sigui que tot ha quedat en un replicar el currículum i en un tres i no res planificació tancada. Mentre jo debatia amb el SAGA i els pares pesats, el secretari i la meva companya intentaven fer la quadratura del cercle amb la declaració de l’IVA i de l’IRPF. Com sempre els manuals d’instruccions del portal de centre són un nyap i ho han arreglat a cop de memòria i buscant per internet. #tancantemes

El dia ha començat amb l’exdire arribant i dient he vingut per tu, ara fem les optatives, per tancar-se tot seguit al despatx de direcció. I mentre anava fent noseque d’uns horaris i imprimint la memòria nosaltres anàvem matriculant mentre esperàvem la vènia. I ja no sabem si matriculem alumnes de grau superior o alumnes de P3. Mares dient el meu fill es major d’edat, pot venir sol a fer la matrícula? Altres que no deixaven ni parlar el fill, la de més enllà que abans de llegir res m’ha afusellat a preguntes i de res servia dir que ho té tot a les instruccions. De tant en tant entrava a direcció amb cara d’administrativa abandonada però ni així. Semblem lloros de tan repetir el que han de pagar. No senyora només una bonificació per alumne. Això és com les ofertes del Carrefour, no són acumulables. No se perquè fem manuals d’instruccions, ningú se’ls llegeix. Al final quan ja anava a posar les optatives que em donés la gana ha aparegut l’exdire tot dient, les optatives, ui no facis cas dels noms que posa a la llista, només s’han de copiar les de l’any passat. #elsmateréatots

Avui l’exdire havia de venir per fer coses i entre elles acabar de matar del tema de les optatives de quart. Estem fent la planificació a terminis i així no hi ha manera tancar-la. Mentre esperàvem anàvem matriculant i recollint les matrícules dels que faran el grau superior. A veure, pares i mares, que ja comencen a ser grandets els nens. No cal que els hi omplin els impresos. I clar, com que hi ha pares que ho fan a preu fet surt el que surt. Alumnes amb els cognoms canviats, el nom de l’alumne i els cogomes del pare, el nom de la mare i els cognoms del fill i així fins a exhaurir totes les combinacions errònies possibles. Llavors mires la llista d’admesos i dius aquest nom no surt i ja la tenim liada. Que si, que si que he rebut un mail que deia que si. I repassa tota la llista i quan al final trobes l’afortunat a sobre et carden la bronca per l’ensurt que els has donat. Ja anava a engegar a tothom a dida quan se sent un Aiii!!! si he de marxar. I veig l’exdire que marxa i jo amb cara de y que hay de lo mio? Dilluns, dilluns ho fem segur deia mentre marxava corrents #compuestaysinoptatives

Cal promocionar els alumnes per poder-los matricular al curs següent. Però ningú sabia com es feia. I a les miríades de xuletes que tinc escampades pel despatx tampoc ho explicaven. Resultat, calia trucar al SAU. Però el SAU està col·lapsat per culpa de l’Esfer@ i ja em veia fent una acampada davant del Departament o alguna cosa reivindicativa per l’estil que inclogués una crema de dissenyadors d’aplicacions quan de cop sento a la meva companya parlant per telèfon del tema. Miracle!!! El SAU ha respost!!! Noooo. Ella que té una xarxa de conegudes i contactes que ja la voldria el CNI ha trucat a una altra administrativa que li ha explicat pas a pas tot el que calia fer. Salvades!!! Hem poso a fer la promoció i quan ja ho tenia tot clicat el soca del SAGA em diu que allò només ho podia fer l’equip directiu. Apa demana hora amb la directora. Veient que les hores passaven i ella estava ocupada amb la plantilla al final he fet un “asalto a la directora”, perquè obrís el seu SAGA i hem pogut fer la promoció #matricularem

Tenim uns alumnes d’aquells que s’han tret el cicle a terminis, discreta manera de dir que els quedaven crèdits penjats i que aquest curs han recuperat. Però per l’aplicació del RTA, una que serveix per demanar els títols, no existien. Després de demanar que ens obrissin l’any acadèmic per que pugin fer el tràmit i obrir l’aplicació ens hem trobat que el curs estava obert, iupi, iupi, però els alumnes s’havien d’entrar a ma buuuuu. I corria pressa, perquè a Indústria per expedir no se quins carnets, no en tenen prou amb un certificat de notes, els senyors volen el resguard del títol. Començo a entrar dades i de cap de les maneres, allò no es gravava ni per mal de morir. Ho provo amb una altre alumne i funciona. Misteri, intriga, el culpable és el majordom? NOOOOO. El culpable és que s’entren diferent els NIE que els DNI, cosa que al manual d’instruccions no posa, i m’han tingut tot el matí fent combinacions absurdes fins que he trobat la bona #odiolainformàtica

El bon dia d’avui ha sigut Ja tenim aigua!!! He arribat feliç al despatx per comprovar que només havia imprès la meitat dels kits de matrícula de grau superior. Rúbia!!! a voltes sóc molt rúbia. Enfilo cap a consergeria  els hi comento i la conserge em diu que “ja m’ho semblava que eren pocs” amb la qual cosa m’ha acabat d’ensorrar la moral. Mentre els deixava la consergeria plena de documents per fotocopiar he marxat cap a meu despatx disposada a enfrontar-me al SAGA i la planificació del nou curs. Com que tenia ni puta idea de com es feia, m’he dedicat a imprimir pantalles del curs passat i fer un miserable copypast. I si no els agrada que s’ho facin ells. La cosa anava relativament bé fins que hem arribat a les optatives i les específiques i no se perquè tanta collonada. Aquí ja no quadrava res. Entre que si optatives noves, total faran el mateix però amb un nom nou, cosa que suposa una feinada i optatives que no saps que merdes són han baixat tots els sants, els beats i els que estan en procés de beatificació #putesplanificacions

Com si no tinguéssim prou merders, entre matriculacions, canvi de directora, haver de fer les coses pel sistema de ara me’n recordo d’això ara d’allò i anar tapant forats com sigui a l’institut fan obres. Entre els pintors, que començar el dia esnifant pintura no és el que millor li vagi a les meves neurones, i els paletes que arreglen o alguna cosa per l’estil el pati a cop de retroexcavadora estem contents. De cop Alarm! Alarm! Els paletes s’han carregat la canonada general de l’aigua. Apa els conserges corrents a tancar l’aigua. Resultat, ni lavabos, ni font ni res. Total, per anar a fer un miserable pipi hem d’anar al bar del davant, els pintors protestant perquè necessiten aigua i els paletes s’han quedat tan amples dient que ja ho arreglaran però sense dir quan. Em veig anant a la feina amb bolquers #lalleidemurphy

Avui havíem quedat amb les dues directores l’ex i la nova per introduir al SAGA el currículum de batxillerat. Perquè sinó ja veurem com matriculem les criatures. Hem aprofitat per signar totes les avaluacions d’ESO, cosa que misteriosament abans només podia fer l’equip directiu i ara ho pot fer el primer que passi, amb el perill que representa. Si signes no pots treure ni actes ni un miserable butlletí. Total que amb el ara baixo ara no baixo anava passant el temps. Al final tenia les dues dires al costat assegudes en un cadires incòmodes. A la pregunta de i si ho anem a fer a un altre lloc on estigueu més còmodes? no, que aquí estàs en el teu ordinador i te’l coneixes millor. A veure, el SAGA és igual d’impertinent estiguis amb la màquina que estiguis, però endavant, Ah! i pregunto jo, i com es fa? resulta que ningú ho sabia. Trec una megaxuleta que havia pillat de l’interné per a casos de catàstrofe nuclear i allà ens tens a les tres que si clico aquí que si desclico allà al final ja tenim tots els currículums entrats #unaltracosalsac

Avui era el dia que els alumnes havien de tornar els llibres i clar aprofitant l’avinentesa han vingut a matricular-se. I cada alumne representa repassar els documents de la matrícula i explicar el tema llibres. A la llista hi surten tots i com que hi ha molta ment preclara en un gest de generositat sense precedents els hi marcaven els que havien de comprar. Clar que sempre hi ha l’espavilat que els compra abans de matricular-se i ves a saber que han comprat. Com quan ha baixat la noia de l’empresa tota esverada perquè una mare només ha triat dos llibres. A veure fes venir la mare. Total que la senyora havia anat a comprar els llibres sense matricular el fill i òbviament sense tenir ni punyetera idea del que vol fer el seu fill. La cua per matricular arribava fins a l’entrada, ni que regaléssim entrades per Port Aventura, tu. I entre matrícula i matricula, més etiquetes per enviar cartes i problemes amb els títols LOE tenir un cel de companya que val un imperi i que ha tingut temps per fer una gestió que havia de fer jo i salvar-me el dia #nopucmés