Tocava anar a repostar pastilles pels humans i pels gats de casa. Embolcallada amb una bufanda i uns guants de latex que un dia em vaig comprar per netejar i allà s’estaven morts de fàstic he sortit al carrer. Després de mirar a dreta i esquerra per si hi havia algun zombie, he enfilat cap a la farmàcia. si ja em sentia ridícula pel carrer quan he arribat a la farmàcia el ridícul ha estat total. Allà semblava que no passés res. Per consideració he mantingut la distància però tampoc no hagués calgut. A cal veterinari el mateix. Això del coronavirus no va amb ells. I un cop recollides les potinges del gat i petar la xerrada sobre el que falta i no falta als supers he tornat a casa. Els guants han anat a parar a la brossa mentre em prometia a mi mateixa que no tornava a fer el panoli.
Continuarà…
