Aquesta tardor ha estat blava, i avui no es presentava com el millor dia. Tothom fent recordatoris que hem de recordar els absents, com si el forat que han deixat no fes que no els recordem cada dia. Però he decidit recordar-los més que mai, recordar tots els moments que la seva companyia van ser font de sorpresa i alegria. De somnis i il.lusions. I somriure. Somriure dolçament recordant tots els grans moments compartits i submergir-me en un flashbak de records dolços com panellets.
