A voltes em passa, una mandra que ho envaeix tot i que permet fer el imprescindible perquè res no s’aturi. Preparar la documentació per anar a registre, controlar que s’enviïn algunes cartes, fins que tanta desgana començava a ser sospitosa i quan de cop han començat a xiular les orelles dir: Necessito xuxes, oh! al bar de l’institut no n’hi havien. Drama!!! i abans de caure a terra per una baixada de sucre i organitzar un espectacle, no fa polit veure una administrativa estirada al terra pàl·lida com un Adams qualsevol, sortir a comprar xuxes per tornar diabètic tot l’institut (l’aigua amb sucre fa el mateix efecte, però les xuxes són més bones) Després de la fartanera de llaminadures i un cop aconseguit que el món s’estigués quiet i les orelles deixessin de xiular acabar de fer quatre coses més, entre elles el ja diari cagar-se amb l’Esfer@, que entra proveïdors quan li dona la gana, i donar el dia per acabat #nosucrenoparty
