Mes: octubre de 2016

Que em desperti la pluja és una meravella. M’encanta que plogui, una de les coses que més m’agrada és sortir i trepitjar tolls d’aigua, coses de criatures que fas quan envelleixes, però ai las, avui la pluja m’ha deixat reclosa. Ni baixar al paki ni res de res. Ni tan sols sortir a la galeria, amb la qual cosa la roba que va quedar al terra després de la batalla amb el Data esta quedant tant xopa que sembla que torni d’una festa de samarretes mullades. M’hauré de conformar a mirar el carrer des de la finestra mirant com floreixen bolets de de niló tot formant un arc de Sant Martí mentre estols de fulles naveguen riu avall i ….tot és molt bucòlic però jo vull #sortiralcarrer

Ara que ja em començo a manegar més bé amb les crosses i puc accedir a la galeria he decidit posar una rentadora. Però clar, el dilema és o crosses o portar roba i cal fer una combinació de cadira Picard, roba i crosses. Un cop arribada a la porta de la galeria i llençada la roba fora, amb cura que no vagi a parar al pis de sota cal aixecar-se de la cadira agafar les crosses i sortir fora. Obrir la rentadora i començar a posar roba fent equilibris era relativament assequible fins que ha aparegut el Data entestat a posar-se dintre de la rentadora. Intentar que el Data no entrés a la rentadora ha estat una batalla campal que ha acabat amb la rentadora posada a mitja càrrega i la galeria plena de roba bruta. #undesastre

La desokupació del trekki d’aquesta nit s’ha convertit en una recerca de l’arca perduda versió gat. No era a sobre del llit ni a sota i clar, tocava buscar on era, per evitar que es quedés tancat a l’habitació i ens donés la nit. Regirada tota la casa i el gat seguia sense aparèixer. Després de donar més voltes que un ventilador, amb el Data enredant pel mig, no fos cas que hi hagués alguna cosa interessant i s’ho perdés, al final he tingut una il.luminació. He anat cap a l’armari i et voilà, allà estava el Trekkie S’havia fet un jaç amb la roba interior i dormia meravellosament bé enmig dels mitjons. Al final l’hem tret però s’ha endut un mitjó de record que no hi ha hagut manera que deixés anar. #gatcomodon

Mentre el meu home preparava el sopar he entrat a la cuina a fer com sempre la meva pregunta absurda “puc ajudar?” després del no, no cal de rigor, he tornat al menjador, he vist que gairebé no quedava pa, i he tornat a la càrrega. Ens cal pa per sopar? M’ha mirat i ha dit Vols sortir? Doncs ves a buscar pa si vols. Tota il.lusionada he agafat una bossa i les crosses i he baixat al paki. Tenir un paki a sota de casa no té preu. Però encara no havia sortit de l’edifici que ja m’he trobat una veïna i apa, ha tocat intercanvi de trencadisses diverses. Arribar al paki, tot i que està a 15 metres de casa ha estat una heroïcitat. Però ai las, al paki hi havia gairebé mitja escala i Sant Tornem-hi, torna a explicar la cosa del peu trencat. Un cop comprat el pa, tornar cap a casa ha sigut terrible, els 15 metres són de pujada i he assolit nivells de velocitat inversa. #peròhesortitalcarrer

No poder incorporar-se a la feina té molts inconvenients, a banda d’estar florint-me a casa, tot allò que tenia previst fer a la tornada ho han hagut de fer els altres i clar, no és el mateix. Resultat que el que havien de ser unes fulles enganxades amb cel.lo ja no pot ser i la jefa em va dir si podia pensar com fer-ho. I jo, que a xula i boques no em guanya ningú li dic que si, que cap problema, que això ho arreglo jo en un tres i no res. Total que he hagut de fer una cafetera extra i engegar la màquina de pensar. Però com que a mi a fer servir coses per altres funcions que l’original no em guanyen ni els d’IKEA al final he pogut trobar la solució #pelspèls #noespotserboques